editorial
Tèrratrem en Sardenha
Las eleccions regionalas en Sardenha an provocat un petit tèrratrem en la mapa politica de l’illa. La nòva lei electorala, que s’es aplicada en aquelas eleccions, favorís los partits grands e desfavorís las petitas organizacions politicas. Aital, solament los partits que supèran un 10% dels vòtes an drech d’accedir al Parlament regional, format per 60 sètis. Aquò provoquèt que se formèsson doas grandas coalicions, una de centredrecha e una autra de centresquèrra. Dins caduna de las doas coalicions s’inscriguèron de petits partits sobeiranistas sardes, en un assag de superar la barrièra electorala e obténer qualque deputat.
Lo resultat es estat inesperat perque, après lo recompte dels vòtes, uèch sètis apertenon als partits nacionalistas sardes, çò es, mai de 10% dels sètis. Per contra, los partits sobeiranistas que se presentèron per lor compte atenguèron pas de representacion parlamentària, e mai se la coalicion Sardenha Possibla obtenguèt un resultat pas brica mespresable: 6,8% dels vòtes. Pr’amor que la lei electorala prevei de votar per un partit, e mai s’aquel es dins una coalicion, lo resultat a permés de saber que 26% dels sufragis foguèron per de partits independentistas o nacionalistas sardes. Es una donada istorica e marca una autentica revolucion sardista.
En essent aital las causas, lo sardisme tròba davant el una legislatura ont governarà lo centresquèrra. Es una oportunitat istorica per demostrar que lo movement a madurat, qu’a crescut politicament e socialament, e qu’a de capacitat per governar al marge dels partits italians. Lo sardisme politic deuriá superar la division en tantes partits e movements, e èsser capable de se presentar davant la societat coma una opcion politica autoctòna, e non pas coma l’annèxe sardista de la drecha o de l’esquèrra. Aver una mapa pròpria de partits es lo primièr pas per la bastison d’una mapa politica nacionala. A l’ora d’ara a qualques ans per demostrar qu’es non solament capable de se mobilizar per carrièras mas tanben per far de politicas concretas dempuèi las institucions.
Lo resultat es estat inesperat perque, après lo recompte dels vòtes, uèch sètis apertenon als partits nacionalistas sardes, çò es, mai de 10% dels sètis. Per contra, los partits sobeiranistas que se presentèron per lor compte atenguèron pas de representacion parlamentària, e mai se la coalicion Sardenha Possibla obtenguèt un resultat pas brica mespresable: 6,8% dels vòtes. Pr’amor que la lei electorala prevei de votar per un partit, e mai s’aquel es dins una coalicion, lo resultat a permés de saber que 26% dels sufragis foguèron per de partits independentistas o nacionalistas sardes. Es una donada istorica e marca una autentica revolucion sardista.
En essent aital las causas, lo sardisme tròba davant el una legislatura ont governarà lo centresquèrra. Es una oportunitat istorica per demostrar que lo movement a madurat, qu’a crescut politicament e socialament, e qu’a de capacitat per governar al marge dels partits italians. Lo sardisme politic deuriá superar la division en tantes partits e movements, e èsser capable de se presentar davant la societat coma una opcion politica autoctòna, e non pas coma l’annèxe sardista de la drecha o de l’esquèrra. Aver una mapa pròpria de partits es lo primièr pas per la bastison d’una mapa politica nacionala. A l’ora d’ara a qualques ans per demostrar qu’es non solament capable de se mobilizar per carrièras mas tanben per far de politicas concretas dempuèi las institucions.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Mentretant, en Corsega, es possible que los nacionalistas moderats ganhen doas de las tres vilas màgers, Bastia e Portivechju... Afar de seguir...
Lo discors independentista pòt foncionar quand es constructiu, clar e liat ai preocupacions socialas de la populacion.
Èra impossible d'imaginar una ondada independentista en Sardenha fa quauqueis ans, e ara deven una realitat politica importanta. Lo trabalh tenaç a pagat.
En Occitània tanben podèm desvolopar l'independentisme en essent tenaç, constructius e pròches dei preocupacions popularas.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari