editorial
Salvar lo país dins son ensemble
Lo tractament de la Republica Francesa vèrs los territòris occitans es evidentament de somission, assimilacion e esplecha. Dempuèi lo vejaire dels enarcas installats amb tot confòrt dins lors burèus parisencs, Occitània es un territòri d’esplechar economicament, de dissòlver nacionalament, tanben es una destinacion de solelh pels burocratas e pels foncionaris pseudorepublicans. Occitània es una sòrta de Martinica o de Maiòta, amb l’avantatge qu’es geograficament plaçada d’un biais comòde, perque en qualques oras de veitura o de tren s’arriba a París, la capitala del Mond e de l’univèrs entièr.
La depredacion del país e lo mesprètz metropolitan envèrs lo territòri occitan se dirigisson pas solament contra la lenga e la cultura autoctònas. Avèm vist istoricament coma las ressorsas naturalas occitanas son estadas depredadas, sens lo consentiment de la populacion locala, e coma la Republica Francesa a installat fòrça indústrias perilhosas e una partida del sieu arsenal nuclear en territòri occitan. E, saique, an demandat lo vejaire del pòble? Pas brica. Fa qualques decennis èra lo conflicte de Larzac, e ara assistissèm espantats als faches de Sivens. Sembla que lo temps passe pas; los occitans sèm coma aquel paure amstèr que cor e cor dins la ròda de la gàbia, sens s’avisar qu’a pas quitament progressat d’un centimètre.
Es pr’amor d’aquò que cal prene consciéncia que la lucha dels occitans se deu pas centrar unicament sus la lenga e la cultura. La lenga e la cultura d’òc son evidentament la pèira angulara de la nòstra nacion. Son los fondaments de nòstra istòria millenària. Donc cal priorizar la defensa de l’identitat culturala e lingüistica. Mas, tanben, cal combatre per salvar lo nòstre patrimòni natural, lo que nos foguèt legat pels nòstres parents e que lo devèm preservar pels nòstres enfants. Nos servirà pas a res un país avançat s’avèm perdut la lenga e la cultura, e nos servirà pas a res se salvam la lenga e nos an destruch lo país. Lo combat es, doncas, fòrça pesuc. Mas pas degun a dich que lo combat occitan èra aisit e simple.
La depredacion del país e lo mesprètz metropolitan envèrs lo territòri occitan se dirigisson pas solament contra la lenga e la cultura autoctònas. Avèm vist istoricament coma las ressorsas naturalas occitanas son estadas depredadas, sens lo consentiment de la populacion locala, e coma la Republica Francesa a installat fòrça indústrias perilhosas e una partida del sieu arsenal nuclear en territòri occitan. E, saique, an demandat lo vejaire del pòble? Pas brica. Fa qualques decennis èra lo conflicte de Larzac, e ara assistissèm espantats als faches de Sivens. Sembla que lo temps passe pas; los occitans sèm coma aquel paure amstèr que cor e cor dins la ròda de la gàbia, sens s’avisar qu’a pas quitament progressat d’un centimètre.
Es pr’amor d’aquò que cal prene consciéncia que la lucha dels occitans se deu pas centrar unicament sus la lenga e la cultura. La lenga e la cultura d’òc son evidentament la pèira angulara de la nòstra nacion. Son los fondaments de nòstra istòria millenària. Donc cal priorizar la defensa de l’identitat culturala e lingüistica. Mas, tanben, cal combatre per salvar lo nòstre patrimòni natural, lo que nos foguèt legat pels nòstres parents e que lo devèm preservar pels nòstres enfants. Nos servirà pas a res un país avançat s’avèm perdut la lenga e la cultura, e nos servirà pas a res se salvam la lenga e nos an destruch lo país. Lo combat es, doncas, fòrça pesuc. Mas pas degun a dich que lo combat occitan èra aisit e simple.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Lo que es força important és haver una tv occitana numèrica que la gent pugui veire normalment vora los principals canals franceses. Les radios en oc crec que van millorant, car n'hi ha que es poden sentir per lo dial de los transistors.
Per exemple a Palma vaig escriure una carta als diaris d'aquí, queixant-me de que la banda municipal tocava quasi unicament pasdobles e pas música mallorquina. També s'ha de lluitar pels balls nostres e pas de Madrid o París. La cuina occitana també la cal reivindicar, per cert qualcú sap si a Occitània mengen pan amb oli com menjam nosaltres, dues llesques de pa, amb tomàtica fregada o tallada a docins i oli per dessús.
Cal reivindicar ho tot, l'autonomia,l'ecologia, l'arquitectura,la història,les festes occitanes tradicionals e que sigan condiderades dies festius...
Lo primer viatge que vaig faire a Tolosa, un gendarme me diget ont anatz e jo li digue a Tolosa. E el em responguet, mas que hi ha a Tolosa, e a París no hi vas. Jo li responguet que Tolosa era una ciutat molt interesant e polida e que París no m'interessava gaire. Lo policia es quedà força sorprés.
"Dempuèi lo vejaire dels enarcas installats amb tot confòrt dins lors burèus parisencs, Occitània es un territòri d’esplechar economicament, de dissòlver nacionalament, tanben es una destinacion de solelh pels burocratas e pels foncionaris pseudorepublicans." Non, segon lo punt de vista deus enarcas parisencs, Occitània n'existeish pas. Véder la realitat qu'ei lo prumèr pas entà poder avançar.
Amics, me van cremar tornarmai, mès que tot aquò es alonhat la realitat de la vida vidanta del mond que nos enròdan e de sas aspiracions. De mai, assimilar la lucha del Larzac a la de Sivens me sembla un amalgama.
Una analisi pertinenta que fa mòstra de la necessitat de servar en amira lo principi LENGA-CULTURA-PAÍS.
Lo minimalisme occitanista es a dire la cultura "tot per l'ensenhament" o "tot per la lenga" a pas empachat lo país de s'avançar cap a la tomba.
Lo nòstre projècte deu èsser global o sèm condemnats a crebar.
Lenga, cultura, país!
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari