editorial
A ganhat “Occitània”, e ara que fasèm?
“Occitània” a ganhat, de longa tòca, dins lo procès participatiu per causir un nom per la region centrala de nòstre país, fruch de la fusion de Lengadòc-Rosselhon amb Miègjorn-Pirenèus. Lo 44,9% de las 203 993 personas qu’an votat an causit aquel nom. Segon aquel resultat, la còla de Jornalet n’avèm tirat una conclusion estrambordanta: una larga majoritat d’occitans del centre del país se reconeisson occitans. Òsca! Pasmens, doas reflexions nos arriban sus cossí gerir aquel resultat. D’un costat cal un pache amb los catalans, e de l’autre cal un acòrdi amb tota la partida d’Occitània qu’es en defòra dels limits d’aquela region.
La presidenta de la region, Carole Delga, èra pas tròp contenta dijòus. D’un costat, ela voliá pas anonciar los resultats fins al 24 de junh, après l’assemblada plenièra de la region que decidirà un nom e que n’avisarà lo govèrn francés. Pasmens, anoncièt los resultats après una fòrta pression mediatica e politica. De l’autre costat, Delga nuancèt que caliá “trobar una solucion per que los catalans se sentiguèsson pas discriminats dins la region”, e per tant prepausava d’apondre la denominacion “Pirenèus”. Un mot, “Pirenèus” que comprenèm pas cossí favoririá los interèsses dels catalans.
Çò qu’es vertat es que los catalans se pòdon sentir mespresats, car lor pes demografic dins aquela region es minim, e tota decision que se prenga amb los vòtes de totes los abitants, desfavorirà los interèsses dels catalans. Per tant es just que los occitans partisans del nom “Occitània” —qu’a ganhat lo vòte— s’amassen amb los catalans a l’entorn de la taula de las negociacions per trobar una solucion que farà contents a totes.
De l’autre costat, cal qu’aquela delegacion s’amasse tanben amb lo movement occitanista d’Agenés, dels Alps de Provença, d’Auvèrnhe, d’Aran, de Borbonés, de la Comtat de Niça, del Dalfinat, de la mitat de Gasconha, de Lemosin, de Mónegue, de Peiregòrd, de Provença, de las Valadas, de Velai e de Vivarés. Eles tanben fan partida d’Occitània, e mai se son pas dins la region concernida. Amb totes eles cal començar de far un trabalh per que totes los abitants d’aquelas encontradas obtengan lo meteis sentiment d’occitanitat qu’an mostrat los occitans de la region centrala al moment de votar per un nom per lor region.
La presidenta de la region, Carole Delga, èra pas tròp contenta dijòus. D’un costat, ela voliá pas anonciar los resultats fins al 24 de junh, après l’assemblada plenièra de la region que decidirà un nom e que n’avisarà lo govèrn francés. Pasmens, anoncièt los resultats après una fòrta pression mediatica e politica. De l’autre costat, Delga nuancèt que caliá “trobar una solucion per que los catalans se sentiguèsson pas discriminats dins la region”, e per tant prepausava d’apondre la denominacion “Pirenèus”. Un mot, “Pirenèus” que comprenèm pas cossí favoririá los interèsses dels catalans.
Çò qu’es vertat es que los catalans se pòdon sentir mespresats, car lor pes demografic dins aquela region es minim, e tota decision que se prenga amb los vòtes de totes los abitants, desfavorirà los interèsses dels catalans. Per tant es just que los occitans partisans del nom “Occitània” —qu’a ganhat lo vòte— s’amassen amb los catalans a l’entorn de la taula de las negociacions per trobar una solucion que farà contents a totes.
De l’autre costat, cal qu’aquela delegacion s’amasse tanben amb lo movement occitanista d’Agenés, dels Alps de Provença, d’Auvèrnhe, d’Aran, de Borbonés, de la Comtat de Niça, del Dalfinat, de la mitat de Gasconha, de Lemosin, de Mónegue, de Peiregòrd, de Provença, de las Valadas, de Velai e de Vivarés. Eles tanben fan partida d’Occitània, e mai se son pas dins la region concernida. Amb totes eles cal començar de far un trabalh per que totes los abitants d’aquelas encontradas obtengan lo meteis sentiment d’occitanitat qu’an mostrat los occitans de la region centrala al moment de votar per un nom per lor region.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#70
« de tot biais metre d'occitanistas d'acòrdi es coma ensajar de far un espectacle de natacion sincronisada amb un tropèl de cats »
Me faguèi ben risonar 'quela... ;-)
# 70 @ Carnifèx
«Sud Occitanie» m'auriá tant plagut... qu'aquela apelacion auriá laissat entendre que n-i a ben n' autra «Occitanie» au nòrd d'aquela d'aquí... E crese que pro d'aquelos que s'opausan a «Occitanie» serián estats d'acòrd embé quò... Me rejauvisse d'aquelh sentiment occitan creissent chas 'quelos que damoran en LRMP... Mas qu'es d'aisat compréner que, per nosautres, aquò sembla màs un raubament en règlha d'un nom que nos aperten totes... E maleirosadament, ai l'empression que lai n'a quauques-uns que l'obludan redde !
Se ne son pas trop conas, las elitas jacobinas que van enterinar la causida d'"Occitanie".
Que serà tad eths lo mejan lo mei bon de fóter per terra 50 ans de militantisme occitaniste e de har implosar Occitania.
Los jacobins totjorn an saubut de que faire per nos faire tombar mai en debàs !
Davant badalhonavan nòstres grands per que pueschan pas parlar, avora raunhan lo país daus tres quarts en nos faire creire qu'aquò seriá 'na avançada... quò me balha l'enveja de plurar !
I-a quicom de curios dins aquèl afar de nom de "région occitanie" : Los intellectuals e creators
occitans (escrivèires, cantaires, rapaires, universitaris..eca..) demoran estranhament muts sul sicut.
Ont son ? Aguèssiam estat contents de los ausir.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari