editorial
Gardarem Provença
La region nomenada Provença-Alps-Còsta d’Azur (PACA), a decidit de sosténer las associacions que trabalhan per l’antioccitanisme e lo secessionisme lingüistic e la fragmentacion de la lenga occitana, e punir los collectius que trabalhan per la lenga d’òc, en particular Calandreta. Dins aquel sens, lo Conselh Regional finançarà amb mièg milion d’èuros lo nomenat “Observatòri de la lenga provençala”, un projècte bailejat unicament pel Collectiu Provença del temps que las escòlas immersivas de Provença perdràn 35 000 èuros de la subvencion regionala. O raportèt Aquò d’Aquí, ne faguèt resson La Setmana, e o ne parlèrem sus Jornalet dimècres passat.
Lo president regional, Christian Estrosi, justifiquèt sa causida en insinuant que Calandreta ensenha pas la lenga que cal e que s’inscriu pas dins sa “politica de defensa de l’identitat e dei tradicions de la cultura”. Es evident qu’Estrosi preferís la folclorizacion e la museïficacion de la lenga e non pas sa transmission. E se cal contravenir a la sciéncia en parlant de lengas d’òc al plural, impòrta pas gaire, car a la fin, per el, s’agís totjorn de patés.
Per la còla de Jornalet, la decision d’Estrosi nos mena a una situacion d’urgéncia nacionala. Volèm pas demorar embarrats dins de tradicions del sègle XIX. Volèm simplament viure e decidir al país, e o volèm far dins una lenga digna e viva e en armonia amb totes las personas qu’abitan lo país, d’ont que vengan.
Per tant, la còla de Jornalet fa una crida desesperada als scientifics, als artistas, als elegits e a totas las personalitats del país, que sián de Provença o d’endacòm mai, a reagir publicament e a far tot lo rambalh que cal per reversar aquela situacion. Dins aquel sens cridam:
Ah! se me sabien entèndre!
Ah! se me voulien segui!
Lo president regional, Christian Estrosi, justifiquèt sa causida en insinuant que Calandreta ensenha pas la lenga que cal e que s’inscriu pas dins sa “politica de defensa de l’identitat e dei tradicions de la cultura”. Es evident qu’Estrosi preferís la folclorizacion e la museïficacion de la lenga e non pas sa transmission. E se cal contravenir a la sciéncia en parlant de lengas d’òc al plural, impòrta pas gaire, car a la fin, per el, s’agís totjorn de patés.
Per la còla de Jornalet, la decision d’Estrosi nos mena a una situacion d’urgéncia nacionala. Volèm pas demorar embarrats dins de tradicions del sègle XIX. Volèm simplament viure e decidir al país, e o volèm far dins una lenga digna e viva e en armonia amb totes las personas qu’abitan lo país, d’ont que vengan.
Per tant, la còla de Jornalet fa una crida desesperada als scientifics, als artistas, als elegits e a totas las personalitats del país, que sián de Provença o d’endacòm mai, a reagir publicament e a far tot lo rambalh que cal per reversar aquela situacion. Dins aquel sens cridam:
— los scientifics, especialament los lingüistas especializats en occitan o lengas romanicas, per fin que convengan d’un manifèst public en favor de l’unitat de la lenga occitana,
— los observatòris internacionals dels dreches umans e dels dreches lingüistics, per fin que conescan la situacion e reagiscan,
—tot l’occitanisme, per fin que daisse sas diferéncias de costat e s’unisca per una accion massissa per la lenga en Provença,
—l’Ofici Public de la Lenga Occitana, per fin que manifèste a Estrosi son malèsser e torne convidar a jónher l’ofici las regions nomenadas Provença-Alps-Còsta d’Azur e Auvèrnhe-Ròse-Alps,
— Carole Delga, presidenta de la region qu’a pres lo nom d’Occitània; Alain Rousset, president de la region que s’apèla Nòva Aquitània e que s’es declarat publicament occitan, e Laurent Wauquiez, president d’Auvèrnhe-Ròse-Alps, per fin que rescontren lo president Estrosi e que bastiscan de politicas lingüisticas seriosas e justas.
— los observatòris internacionals dels dreches umans e dels dreches lingüistics, per fin que conescan la situacion e reagiscan,
—tot l’occitanisme, per fin que daisse sas diferéncias de costat e s’unisca per una accion massissa per la lenga en Provença,
—l’Ofici Public de la Lenga Occitana, per fin que manifèste a Estrosi son malèsser e torne convidar a jónher l’ofici las regions nomenadas Provença-Alps-Còsta d’Azur e Auvèrnhe-Ròse-Alps,
— Carole Delga, presidenta de la region qu’a pres lo nom d’Occitània; Alain Rousset, president de la region que s’apèla Nòva Aquitània e que s’es declarat publicament occitan, e Laurent Wauquiez, president d’Auvèrnhe-Ròse-Alps, per fin que rescontren lo president Estrosi e que bastiscan de politicas lingüisticas seriosas e justas.
Ah! se me sabien entèndre!
Ah! se me voulien segui!
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Aquest polític, s'ha tret un infantilisme de la butxaca, on no existeix res del que ha dit, la Llengua d'Oc, ho es a tot arreu on es parla, per tant no calen mes discusions, ara que el senyor-s, s'assentin i reflexionin sobre el que estan dit i volen fer, a veure si canvien de postura, ja que en un Món normal certes tonteries no es fan.
Visca la Terra...Lliure!
I Occitània també!
L'Ernest, "El Tàrrega".
#13 Analisi remarquable. òc, es la bona dralha par bastir un rapòrt de fòrça favorable a la lenga occitana.
#13 Es ben conoissut lo tropisme grand qu'an lei bordalés, Marselhés e Niçards per Tolosa e Montpelhier...
Co que prepausatz coma modèl politic existís ja, es aqueu de França amb la "lutz" de París.
Es l'esséncia pura dau jacobinisme e sa transposicion a Tolosa, a la diferéncia que la lutz de París a un pauc mai de majans emai (malurosament) de legitimitat per jogar aqueu ròtle que non pas Tolosa (e encara mens la sota prefectura de Montpelhier).
Espèri que galejatz perdequé se cresètz onestament çò qu'escrivètz, alòr fa pena.
#13 aquò’s aquò es coma aquo que chau veire las causas
Aquelas crispacions de certans occitanistas sul tèma de Provènça e d'autras dissidencias encadòm mai o encara sul nom de la region Occitània es una perda d'energia , una mòstra de flaquessa , d'intolerancia e una manca evidenta de confiança .
" L'urgéncia nacionala " es REVISCOLAR LA LENGA e per aquò faire cal bastir primier un " pòle " occitanista fòrt en region Occitània , en esser presents , visibles e " incontournables " politicament e culturament , de pertot : vilatges , vilas e sobretot esser presents al govern de la region Occitània.
D'aquel " pòle occitanista "fòrt, n'avem mestièr per que pòsca dardalhar , per esser una referencia, ( una lutz ) e per qu'aja un fòrt poder atractiu per las autras terras d'òc .
Ganharem se sem capables de portar enveja , d'esser atirants, positius, tolerants e non pas en esser de contunha en garolha amb d'autres moviments regionalistas
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari