Actualitats
La coneissença mutuala entre occitans e catalans
L’IEO Arièja a publicat las comunicacions e los debats d’una taula redonda sus las identitats occitana e catalana al lum de l’istòria e de la lingüistica
Tèxte legit
Los Pirenèus son l’ais de las tèrras occitanas e catalanas, e lo laboratòri privilegiat per observar las relacions entre occitans e catalans.
Lo 15 de junh de 2002, a Montsegur, lo Cercle d’Afrairament Occitanocatalan (CAÒC) organizava una taula redonda avodada a una reflexion sus l’identitat occitana e catalana. D’aquel eveniment l’IEO d’Arièja n’a publicada una rejoncha amb las comunicacions dels quatre intervenents, Bernat Arrous, Claudi Balaguer, Joan Peytaví Deixona e Patrici Pojada. Lo libre amassa tanben los debats que seguiguèron.
L’experiéncia permetèt de confrontar qualques apròchis —obligatòriament parcials— istorics e lingüistics de la question per far conéisser melhor una realitat als occitans e als catalans e per anar mai prigond dins lo sens d’una coneissença mutuala.
Lo 15 de junh de 2002, a Montsegur, lo Cercle d’Afrairament Occitanocatalan (CAÒC) organizava una taula redonda avodada a una reflexion sus l’identitat occitana e catalana. D’aquel eveniment l’IEO d’Arièja n’a publicada una rejoncha amb las comunicacions dels quatre intervenents, Bernat Arrous, Claudi Balaguer, Joan Peytaví Deixona e Patrici Pojada. Lo libre amassa tanben los debats que seguiguèron.
L’experiéncia permetèt de confrontar qualques apròchis —obligatòriament parcials— istorics e lingüistics de la question per far conéisser melhor una realitat als occitans e als catalans e per anar mai prigond dins lo sens d’una coneissença mutuala.
 | ARROUS, Bernat; BALAGUER, Claudi; PEYTAVÍ DEIXONA, Joan e POJADA, Patrici. L’identitat occitana e catalana dins los Pirenèus al lum de l’istòria e de la lingüistica. IEO Arièja, 2003. 56 paginas. 5,50 èuros |
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
No ho se, però pels Catalans sempre sereu els Germans del Nord, els Occitans, i sempre ha sigut així, d'acord que no coneixem bé l'Occità, l'hauriem de conèxier, i si en deixessin el coneixeriem, però sigui com sigui, en uneix masses coses, i almenys jo sempre he pensat que el Occitàcom una lengua mare, com també la seva cultura.
Bé, Visca la Terra...Lliure, i no es culpa no dels d'aquí ni dels d'allí, tot arrivarà, o ja ha arrivat!?
L'Ernest, "El Tàrrega".
#6
" - Cossi se ditz occitan en occitan ?
- Occitan.
- Cossi se ditz francès en francès ?
- Français.
- Cossi se ditz occitan en francès ?
- Français ! "
( Joan Larzac, in "l'Estrangièr del dedins", circa 1970)
P.S. A pas cambiat, es pièger !
INICI DE CANTIC
Ara digatz: "La genesta floreis
e arreu al camp es vermelh de rosèlas.
Amb nòva fauç comancem a segar
lo blat madur e, amb el las malas erbas",
Ah, joves labras dobrits despús de la foscor,
se sabiatz coma l'alba nos a trigat,
coma es larg d'esperar
un auçament de lum en la tenèbra !
Mas avem viscut per salvar vos los mots,
per vos retornar lo nom de cada causa,
per què seguissetz lo drech camin
d'accés al plen domeni de la terra.
Vàrem guardar ben al luènh del desert,
davalarem al fons dels nòstres sòmis.
Cistèrnas secas devenen cims
pujats per escalons de lentas oras.
Ara digatz :"Nos mantendrem fidèls
per sempre mès al sevici d'aguest pòble"!
Bis
Procuratz pronunciar las -A finalas coma Raimon, claras coma la lenga longa dels Trobadors.
#6 Repròchi pas als catalans de desconèisser l'occitan, es pas lor tassa de tè, tot simplament, e an quicòm de mai seriós a far : s'entrevar de lor propria subrevida. E o-fan fòrça plan. Mas la tissa tristassa de l'occitanism es de se fantasmar de longa Catalonha coma una mena d'Occitània de substitucion.
#4 E abans d'i jutjar los catalans, en tèrmes de malconeissença dels occitans, qué ne vira de las coneissenças crosadas entre occitans e franceses ? Equilibradas ? Qué ne vira de la coneissença de se dels occitans ? Cossí los catalans nos poirián conéisser melhor que nosautres meteisses ? E condicionat e formatats pel monocuturalisme supremacista francés, non nos volèm mai conéisser… Qué venir reprochar a de catalans que non nos coneisson pro dins un tal contèxte ? Unes nos vendràn benlèu pretendre que se los catalans non nos coneisson pro, es per amor que non i an res de conéisser, ja que non sèm res. Mas aquela objeccion, non la coneissèm que tròp : consistís a confondre sistematicament realitat e oficialitat : una tissa obsecionala d'istorian d'istòria de França, per exemple…
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari