CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

Retrobar es identitats damb eth son e damb era dança

A pè, en camion, en biciclèta, en avion o en tren

Tèxte legit

Descorbí a Joan Francés Tisnèr a fins des annades 1980, damb eth meravilhós trabalh musicau e audiovisuau de Subèr Albèrt, Biarnés cap e tot. A compdar d’aqueth moment non è pogut quitar de seguir eth percors d’aguest gran musician bearnés.
 
Tot eth trabalh amiat a tèrme per Joan Francés Tisnèr a ua identitat pròpria tant se s’agís de musiques entara mainadèra, coma s’ei de collectatge de sauts, resultats de recèrques o musica tradicionau. Tisnèr b’ei un gran musician tradicionau e ar encòp un gran innovador.
 
Qu’ei ath mès pur estil de Joan Francés Tisnèr que mos presente aguest darrèr trabalh: innovador e tradicionau. Transpòrts Tisnèr S.A. que presente 16 dances tradicionaus e 3 amontanhades; inspirat enes diferenti tipes de transpòrts e çò que veïculen. A pè, en camion, en biciclèta, en avion o en tren, que podem gaudir d’aqueres pèces jogades damb estruments tradicionaus e acompanhades de diferenti sons collectadi per artista.
 
Transpòrts Tisnèr, S.A. qu’ei eth disc d’un espectacle nomentat Identitats. Cançons entà dançar damb ua reflexion non solament sonora sus era pèrta dera identitat. Es participaires der espectacle be pòden descorbir enquia 8 sons diferenti, procedenti de diuersi lòcs, –çò qu’apère octofonia– mentre baren es rondèus, es congòs, es escotishes, es branlos o es sauts que prepause. (Vedètz eth vidèo)
 
De totes aqueres pèces, ei dilhèu “Eth camion”, un rondèu en cadea irregular, que m’a estonat mès positivaments. Mentre es paraules dera cançon compden d’ua a cinc caishes que i a en camion, i descorbim era nòsta vida en cadua d’eres. Totun, cau díder qu’era dança que mès m’a shautat e ei eth viatge en avion damb era companhia Crane Airways, un branlo en parelh que podem tornar a escotar remesclat en madeish disc; e qu’ei un viatge en avion d’anada e de retorn, o ua volada sus ua grua, de Suècia tà Gasconha.
 
Laguens aqueth pluriunivèrs tradicionau de creacion originau, be son es amontanhades çò que mès m’a tirat era atencion. Eth son des oelhes en tot pujar ena montanha, es esqueres e era lengua fiulada…  e de hons un saut tralarejat... Ua orgia sonora que te transpòrte entàs montanhes d’Aussau de bèth temps hè.
 
Era lengua fiulada bearnesa, foncione exactaments coma era lengua fiulada des Isles Canàries, qu’ei encara viua, conservada e ensenhada enes escòles ena isla de Gomera. Un canarian qu’apòrte es fiulets ath disc de Tisnèr, qui li escriuec es paraules en occitan bearnés, adaptades ara fonetica castelhana entà trèr-ne un resultat impecable.
 
De hèt en Bearn son en tren d’arrecuperar era lengua fiulada, e son professors des Isles Canàries es que i son anadi tà ensenhar-les.
 
Es amontanhades que vien presentades coma un preludi, un pòstludi, e ua remescla. Eth resultat b’ei impressionant.
 
Be podètz crompar eth disc, o bères es cançons, per Internet, o enes botigues de disqui mès importantes.


Vidèo de Piget Prod. sus Identitats
 

 

Documents sus una lenga fiulada pirenenca (ancian documentari francés)






Ferriòl Macip


_____
Joan Francés Tisnèr: Transpòrts Tisnèr, S.A. - Identitats. Joan Francés Tisnèr, 2012. 20 títols, 65,27 menutes.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: JORNALET 2025

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article