CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GasconhaVal d'Aran

Aran: a començat era campanha electorau

Eth 28 de mai, es ciutadans aranesi elegiràn es conselhs municipaus e eth Conselh Generau d’Aran

Aran: a començat era campanha electorau
Aran: a començat era campanha electorau

Tèxte legit

A començat era campanha electorau des eleccions araneses. Eth 28 de mai, es ciutadans aranesi elegiràn conselhs municipaus e eth Conselh Generau d’Aran, eth govèrn deth país de cap de Garona integrat per 13 conselhèrs entre es quaus un ei elegit sindic d’Aran.

Unitat d’Aran, formacion restacada ath Partit Socialista, vò mantier era majoritat absoluda en Conselh Generau d’Aran. Era sindica actuau, Maria Vergés, ei candidata per prumèr viatge e tanben ac ei era candidata de Convergéncia Aranesa, Ròsa Salgueiro. Ath delà des dus partits egemonics, enguan ensajaràn de combàter eth bipartidisme Aran Amassa e eth Partit Renovador d’Arties e Garòs

Maria Vergés venguec sindica d’Aran en octobre de 2020 quan eth sindic Francés Boya deishec eth Govèrn d’Aran entà aucupar un naut cargue ena administracion deth govèrn espanhòu.

Ròsa Salgueiro ei era naua candidata de Convergéncia Aranesa dempús dera mòrt arunan de Carlos Barrera, que presidic eth partit pendent 20 ans. Ara Salgueiro cerque de melhorar es resultats de hè quate ans.

Aran Amassa ei un regropament d’esquèrra que se presente en aguestes eleccions damb Esquèrra Republicana de Catalonha. Enguan cerque d’auer representacion en Conselh Generau.

Eth Partit Renovador d’Arties e Garòs, auec un conselhèr de 1999 a 2019 que sostenguec Unitat d’Aran. Hè 4 ans non obtenguec cap de representacion. Enguan torne a presentar a José Antonio Bruna coma candidat.

En totau se presenten 18 candidatures de quate partits. Es 13 conselhèrs s’elegissen enes terçons, division administrativa istorica d’Aran, en rason de 2 per Arties e Garòs, 4 per Castièro, 1 per Lairissa, 1 per Marcatosa, 2 per Pujòlo, 3 per Quate Lòcs.

Es desfís deth país qu’es candidats tocaràn en aguesta campanha son eth prètz des abitances, era gestion des lordères, es conseqüéncies deth monocultiu deth torisme, e er usatge sociau dera lengua occitana entre d’auti.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article