Lo Conselh de l'Union Europèa a desmentit que lo govèrn espanhòl demandèsse en 2004 que lo catalan foguèsse lenga oficiala de l'Union Europèa. O a comunicat aital lo Conselh dins una responsa formala a l’eurodeputat irlandés Chris MacManus —coordenat amb la catalana Plataforma per la Lenga—; aquela responsa soslinha tanben que cal pas reformar cap de tractat per qu’una lenga venga oficiala, mas qu’o devon decidir a l’unanimitat los estats membres.

Aquelas doas afirmacions del Conselh contradison las explicas del ministre dels afars estrangièrs espanhòl, José Manuel Albares, qu’a la fin de l’an passat assegurèt que lo govèrn espanhòl aviá demandada l’oficialitat del catalan en 2004, mas que la sollicitacion capitèt mal pr’amor que caliá reformar los tractats de l'UE.

“Lo 13 de decembre de 2004, lo govèrn espanhòl demandèt que se faguèsse una reconeissença oficiala de las autras lengas qu’an estatut oficial en Espanha (catalan, basco e galèc) [mençona pas l’occitan], mas demandèt pas jamai qu'aquelas lengas s’apondèsson a la lista de lengas oficialas de l'UE”, çò ditz la responsa.

Lo president de la Generalitat en exili, e ara eurodeputat Carles Puigdemont, a plangut que se presentèsse l’oficialitat del catalan a l'UE coma un dels acòrdis de la “taula de dialòg” entre Madrid e Barcelona. “Far de tractacions amb de messorguièrs compulsius sens prene cap de sòrta de precaucion es una irresponsabilitat grèva”, çò a dich.

Van presentar un acord pel català a Europa a bombo i plateret, com un dels “grans èxits” de la taula de diàleg. Encara no se’n sap ni gall ni gallina, ni del govern en funcions (espanyol) ni del govern en minoria (català). I a més, es torna a confimar el que és el modus operandi… https://t.co/gzHmvtWYXP

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) July 1, 2023