capçalera biera tobiers

Actualitats

Talamoni: “Lo prefècte de París poiriá pas comandar en Corsega se los còrses o volguèsson pas”

Dins una entrevista per Vilaweb, lo cap independentista còrs encoratja a la lucha pacifica de desobesissença civila e a las mobilizacions sindicalas

| Albert Salamé / Vilaweb

Tèxte legit

Jean-Guy Talamoni, figura plan coneguda del movement independentista còrs e president de l’Assemblada de Corsega entre 2015 e 2021, a exprimit son chepic per l’avenir de Corsega dins una entrevista exclusiva a Vilaweb. Lo jornal catalan a profechat de l’escasença de las celebracions de la Diada de Catalonha per parlar amb el.

A prepaus de las lengas minorizadas dins l’estat francés, Talamoni assegura que “los pòbles vòlon pas morir. Aquò vòl pas dire que pòscan pas èsser tuats”. Dins aquel sens, soslinha que “la lenga pròpria es lo signe de l’identitat de cada pòble”. D’autre caire, assolida que “lo prefècte de París poiriá pas comandar en Corsega se los còrses o volguèsson pas”. Mas cossí o far? Per Talamoni, i a “milanta biaisses”:

“Amb la desobesissença civila, per exemple. Los principals sindicats de Corsega son corsistas, tanben los sindicats agraris. Podèm arrestar lo país. Los elegits corsistas pòdon desobesir als òrdres del prefècte. Demostrar que lo prefècte de París comanda pas en Corsega se los còrses o volèm pas, mas...”

Dins aquela entrevista, lo cap independentista còrs critica lo president de Corsega, Gilles Simeoni, per aver acceptat de restriccions impausadas pel govèrn francés, coma l’impossibilitat de l’oficialitat de la lenga còrsa e de l’estatut de resident. Per Talamoni, aquelas restriccions son inacceptablas pr’amor que son las doas prioritats maximalas del corsisme: protegir la lenga e assegurar als còrses l’accès al lotjament.

Per quant a las negociacions amb lo govèrn francés a prepaus d’una eventuala autonomia, Talamoni soslinha que las responsas de París son sovent influenciadas per la pression. Es lo cas de la seguida del murtre d’Yvan Colonna, que provoquèt una fòrta reaccion en Corsega e menèt a la proposicion d’autonomia coma responsa a la violéncia dels rambalhs. Segon lo lidèr independentista, aquò es una autra demostracion que França solament respond quand i a de violéncia. Lo cap còrs crei que sos compatriòtas devon contunhar lor lucha pacifica de desobesissença civila e de mobilizacions sindicalas.

A respècte de Catalonha, Talamoni soslinha qu’a passat de l’autonomisme a l’independentisme lèu-lèu, e espèra qu’aquel cambiament de mentalitats arribarà tanplan rapidament en Corsega. A mai, soslinha qualques parallelismes entre las doas nacions, dont l’importància de la lenga e de son oficialitat .

 


De legir tota l’entrevista sus Vilaweb en catalan o en traduccion automatica en occitan.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gerard Joan Barceló Pèiralata
2.

Sénher Caldentey, vos grandmercegi de me voler remplaçar coma corrector, mas "passar" se pòt bastir amb l'auxiliar "aver": per exemple, un roman de Florian Vernet a per títol "Ont'a passat ma planeta?" (https://www.espaci-occitan.com/botiga/fr/romans-policiers/798-ont-a-passat-ma-planeta-florian-vernet-9782859105358.html), e n'i a d'autras atestacions se legissètz lo TDF de Mistral.

Tanben podètz dire "es passada" mas escrigatz pas "és" (es de catalan) mas "es".

  • 5
  • 1
Jòrdi Caldentey Manacor (Malhòrca)
1.

Catalonha "a" pas "passat" de l’autonomisme a l’independentisme lèu-lèu, sonque i ÉS PASSADA.

  • 4
  • 7

Escriu un comentari sus aqueste article