“T’estimi” es la faiçon de dire “t’aimi” en occitan de la Val d’Aran. T’estimi es tanben lo títol d’un cortmetratge presentat al concors de cinèma Llanterna Digital, que tracta de l’amor a la lenga occitana.
Lo projècte es fach per Rubias de Saviela, que son tres amigas: las artistas catalanas Natàlia Lloreta Pané, Rosa Cerarols Ramírez e l’aranesa Mireia Boya Busquet. Se rescontran un còp per an en Aran, precisament per enregistrar lo cortmetratge que presentaràn al concors. Es aital que l’an passat participèron amb Es peishèus son nòsti en omenatge al 700n anniversari de la Querimònia, en tot ganhar lo prèmi del public.
“T’estimi ei ua declaracion d’amor incondicionau e polifonica hèta pera joenessa de Les, entà díder que cau estimar era lengua, que cau utilizar-la e qu’aguest sentiment non s’a d’amagar, donques forme part dera nòsta identitat”, çò diguèt Mireia Boya a Jornalet.
Boya es activista de l’associacion Ariuan, que cèrca de recuperar, promòure e divulgar diferents aspèctes de la cultura aranesa, e occitana en general: “donques Occitània ei aquera nacion sense Estat plan desconeishuda en territòri catalan, e er occitan aquera lengua que cau dar a conéisher dehòra dera nòsta termièra”.
Lo projècte es fach per Rubias de Saviela, que son tres amigas: las artistas catalanas Natàlia Lloreta Pané, Rosa Cerarols Ramírez e l’aranesa Mireia Boya Busquet. Se rescontran un còp per an en Aran, precisament per enregistrar lo cortmetratge que presentaràn al concors. Es aital que l’an passat participèron amb Es peishèus son nòsti en omenatge al 700n anniversari de la Querimònia, en tot ganhar lo prèmi del public.
“T’estimi ei ua declaracion d’amor incondicionau e polifonica hèta pera joenessa de Les, entà díder que cau estimar era lengua, que cau utilizar-la e qu’aguest sentiment non s’a d’amagar, donques forme part dera nòsta identitat”, çò diguèt Mireia Boya a Jornalet.
Boya es activista de l’associacion Ariuan, que cèrca de recuperar, promòure e divulgar diferents aspèctes de la cultura aranesa, e occitana en general: “donques Occitània ei aquera nacion sense Estat plan desconeishuda en territòri catalan, e er occitan aquera lengua que cau dar a conéisher dehòra dera nòsta termièra”.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
et video ei presius, ju, e, ua ,causa, ben, mia, lagens,des, mies, entrañes , ta dide, que: SO ARANESA , DE LA VALL DE ARAN, AUBERT , MARCATUSA. e nu cunsideri que et ARANES, SIGUI UTSITA, la mia familia per custat de mare sun tuti ARANESI, e me enseñeren et son dialecte desde que nexi,e 64 ayns , nu bui dide dam aso, que nu me alagrade et usita, me encante, peru ei iauta lengua , la VALL DE ARAN ,a un dialecte , que ei barrega de multes lengues, cum tuti es dialectes, e nu me agradarie, que la historia det mes antepasat , se cambiese, pet pas det tens ua abrasada a tuti es de MARCATUSA, LA MIA GEN.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari