Actualitats
Manifestacion gigantassa a Barcelona per l’independéncia de Catalonha
Aperaquí dos milions de manifestants an dessenhat un enòrme drapèl catalan d’11 quilomètres en forma de granda V en tot revendicar lo referendum previst pel 9 de novembre que ven, e qu’Espanha cèrca d’empedir
De centenats de milièrs de personas, 1 800 000 segon de donadas de la polícia, dessenhèron un drapèl catalan d’11 quilomètres en forma d’una granda V a Barcelona (imatges, vidèos). Los manifestants demandèron l’independéncia de Catalonha e de poder votar lo 9 de novembre que ven, qu’a aquela data lo govèrn catalan a convocat un referendum per l’independéncia de Catalonha; mas l’estat espanhòl lo vòl empedir.
Darrièr lo lèma “9 de novembre, votarem e ganharem”, las presidentas de las associacions civilas Òmnium Cultural e Assemblada Nacionala Catalana demandèron als elegits catalans de coratge per plaçar las urnas, e mai s’Espanha o permet pas.
Qualques collectius occitanistas coma Iniciativa per Occitània, lo Partit Occitan e País Nòstre jonguèron la crida de la seccion aranesa ANC de la Val d’Aran en s’amassant al tròç numèro 30 de la manifestacion.
L’11 de setembre, los catalans se remembran de la casuda de Barcelona en 1714 davant las tropas borbonosas. Lo País Valencian casèt en 1707 e Malhòrca en 1716. Aquela desfacha representèt la fin de las institucions catalanas e la castelhanizacion del país.
Acamp solidari a Tolosa
A Tolosa, qualques desenats de personas se son acampadas a la meteissa ora sus la Plaça del Capitòli en sostenent la manifestacion que se debanava a Barcelona.
Contramanifestacion espanholista a Tarragona
De lor costat, qualques milièrs de partisans que vòlon far téner Catalonha dins Espanha s’acampèron a Tarragona dins un acte convocat per l’associacion nomenada Societat Civila Catalana. L’acte a comptat amb la participacion de representants del Partit Popular, de Ciutadans e de qualques petits partits d’ultradrecha. De representants del Partit Socialista an participat a las doas manifestacions.
Darrièr lo lèma “9 de novembre, votarem e ganharem”, las presidentas de las associacions civilas Òmnium Cultural e Assemblada Nacionala Catalana demandèron als elegits catalans de coratge per plaçar las urnas, e mai s’Espanha o permet pas.
Qualques collectius occitanistas coma Iniciativa per Occitània, lo Partit Occitan e País Nòstre jonguèron la crida de la seccion aranesa ANC de la Val d’Aran en s’amassant al tròç numèro 30 de la manifestacion.
L’11 de setembre, los catalans se remembran de la casuda de Barcelona en 1714 davant las tropas borbonosas. Lo País Valencian casèt en 1707 e Malhòrca en 1716. Aquela desfacha representèt la fin de las institucions catalanas e la castelhanizacion del país.
Acamp solidari a Tolosa
A Tolosa, qualques desenats de personas se son acampadas a la meteissa ora sus la Plaça del Capitòli en sostenent la manifestacion que se debanava a Barcelona.
Contramanifestacion espanholista a Tarragona
De lor costat, qualques milièrs de partisans que vòlon far téner Catalonha dins Espanha s’acampèron a Tarragona dins un acte convocat per l’associacion nomenada Societat Civila Catalana. L’acte a comptat amb la participacion de representants del Partit Popular, de Ciutadans e de qualques petits partits d’ultradrecha. De representants del Partit Socialista an participat a las doas manifestacions.
fffff | fffff | |
Mèdias catalans Vilaweb: Clam per la independència amb una V gegantina 3/24: Una gran V amb els colors de la senyera demana votar el 9-N Ara: "Votarem": clam massiu El Punt-Avui: 1,8 milions de catalans reclamen votar amb una històrica V a Barcelona Barcelona TV: Centenars de milers de persones demanen votar el 9-N a la Via Catalana El Periódico: Catalunya reclama poder votar | ||
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Quand vesi çò que se passa en Catalonha aquestes jorns e la realitat de Lengadòc (e de los autres paises d'òc), me dòl lo contrast extraordinari entre los dos pòbles!
Lo pòble catalan nos dona una bèla leiçon de democracia e de cambi pacific, quicòm que lo public occitan (e, solide, la premsa regionala e parisenca tanpauc) pòt pas comprendre.
Mentretant lors paures vesins del nòrd (ailàs, soi d'eles) renóncian a existir plenament e acceptan lor desfacha istorica, politica e culturala. Quina glòria per Catalonha e quina vergonha per Occitania!
Erem 1,8 milions i molts mès que n'hi ha, civisme i democracia, aixó unes persones a Madit no ho entenen, o és fan l'orni.
Ara ja saben que vol el poble Català.
Ho aconseguirem!
L'Ernest, "El Tàrrega".
Victor, dises que « La gàrdia urbana ditz qu'èrem 1.800.000 ». Del penjal nòrd dels Pirenèus, sèm mailèu acostumats a multiplicar per dos las chifras officialas de la polícia per conéisser lo vertadièr nombre de participant a una manifestacion. Aquí menòras per ensajar de trobara la realitat : aquò ten d'un grand "exotisme" pels Occitans…
Òsca ! Los Catalans, un pòble que sap çò que vòu e i abastar !
La gàrdia urbana ditz qu'èrem 1.800.000, la delegacion del govèrn espanhòl pòt pas rebaissar mai la chifra perque tot lo mond se'n trufariá e ditz 500.000. Soi generós e fau un promiei e me sòrt 1.150.000. Catalonha a 7 milions e mièg d'abitants, en prenent la chifra de 1.150.000 aiçò representa 15,3% se sarra a la sièisena part de la populacion. I pòt aver qualque govèrn que presumisca de democratic e escote pas aquel clam tan majoritari? Se las leis o empedisson se càmbian! Quand las leis empedisson la democracia los govèrns que defendon la democracia càmbian lo marc legal perque aquela siá possibla. Qu'un pòble vòte per lo sieu futur serà totjorn legitim
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari