Los peshmèrgas fan recular los jihadistas après un bombardament massís de la coalicion comandada per los Estats Units d’America. De milierats de personas resistisson dins la montanha de Sinjar, defenduda despuèi agost per lo PKK e de combatents locals.

Segon las declaracions dels jornals Rûdaw e BasNews, las fòrças armadas del Curdistan del Sud, en Iraq, los peshmèrgas, lancèron lo 17 de decembre de matin una ofensiva per recuperar lo parçan de Sinjar de las mans de l’Estat Islamic (EI). Preparada despuèi qualques setmanas, l’operacion poiriá menar a la fin del sèti al qual de milierats de personas, en majoritat de religion iazidita, son somesas dins la montanha de Sinjar.

Segon un comandant dels peshmèrgas citat per Rûdaw, las fòrças curdas son a avançar lèu-lèu e cèrcan d’en primièr de contrarotlar un caireforc estrategic per defugir que l’EI pòsca mandar de renfòrces dins la zòna.

De fonts militaras curdas diguèron a BasNews que los peshmèrgas avián recuperats cinc vilatges al nòrd de Sinjar lo 17 de matin, e tanben l’estrada que va de Sinjar a la vila de Rabia, a la frontièra iraquosiriana.

Sus son compte Twitter, l’agéncia Êzîdî Press informèt lo meteis jorn qu’abans lo començament de l’ofensiva dels peshmèrgas, la coalicion comandada per los Estats Units avián menats de bombardaments massisses contra las posicions de l’EI dins la zòna.

 
Rampelada istorica

Despuèi lo mes d’agost, lo vilatge de Sinjar es ocupat per de milicians de l’Estat Islamic, après la retirada dels peshmèrgas. Totun, la montanha de Sinjar, just al nòrd del vilatge, es restada dins las mans curdas, malgrat las temptativas d’assaut de part de l’EI. La defensa de la montanha, la dirigisson las HPG (la branca armada del PKK) e la guerrilha iazidita de las HBS.

Tanben al mes d’agost, foguèron las HPG e la guerrilha del Curdistan Occidental —en Siria, las YPG— que menèron una granda operacion de socors e permetèron ansin de salvar la vida de milierats de iaziditas que poguèron escapar al sèti de la montanha de Sinjar per l’EI. Pasmens, fins al 17 de decembre, d’autres iaziditas i restèron.

 
Lo iazidisme, una religion curda

La montanha de Sinjar es precisament un dels luòcs sagrats dels iaziditas: s’i atròban d’importants santuaris.

Son entre mièg milion e un milion las personas que profèssan lo iazidisme, una religion pròpria del pòble curd. Foguèt fondat al sègle XII e ten d’influéncias islamicas sofís e zoroastrianas, valent a dire de l’anciana religion dels curds e dels pèrsas, lo zoroastrisme.

Per l’islamisme rigorista, los iaziditas son d’adoraires del diable, pr’amor qu’una de las figuras centralas de lor fe es Melek Taus, un àngel en forma de pavon que tombèt en infèrn. Los iaziditas, totun, destrian Melek Taus del diable, entretant perque segon eles, Melek Taus foguèt perdonat e reabilitat per Dieu e escantiguèt las flamas infernalas.

En defòra de Sinjar, s’atròban de comunautats iaziditas en d’autras zònas del Curdistan del Sud, en Curdistan Occidental, en Caucàs e dins la diaspòra europèa, en particular en Alemanha.






____
Aquesta nòva es adaptada de Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.