Actualitats
Lo roman Òc... en occitan!
Ven de se publicar la version aranesa del roman istoric de l’escrivana Griselda Lozano
Eissit en 2013 en espanhòl, lo roman Òc de l’autora catalana Griselda Lozano es ara disponible en occitan (aranés), gràcias a la collaboracion d’Antòni Nogués Biau amb l'ajuda de Ferriòl Macip Bonet (revision generala del tèxt aranés) e de Gerard Joan Barceló (revision dels fragments en occitans ancian e general) amb lo sosten institucional del Conselh General d’Aran. Despuèi lo diluns 29 de decembre, es accessible en dos formats: estampat classic, a 26,28 èuros, e, mai economic (4,95 èuros), en Kindle d’Amazon. Cal remarcar que la version Kindle definís la lenga del libre coma de “provençal”: aquò s’explica per l’abséncia de categoria “occitan”, qu’a obligat Griselda Lozano de botar son obratge dins la categoria ja existenta, de luènh preferibla a “catalan”, e que se justifica per la longa tradicion filologica que designava ansin tota la lenga occitana. Se d’autres autors en lenga nòstra publiquèsson puèi un jorn en format Kindle, benlèu Amazon acceptariá de crear una categoria “occitan”.
Gràcias a una engenhosa dobla narraccion que fa viatjar lo lector entre un relat a nòstra epòca e un manuscrit autobiografic d’un prèire del sègle XII, lo roman articula estrechament l’Aran actual amb tota Occitània, nòstre present occitan amb l’edat d’aur de nòstra civilizacion, sovent illustrada per de citacions poeticas medievalas. Al primièr nivèl narratiu, lo relat nos es contat per una jove cercaira catalana, Bernadeth Centelles, que, venguda en Aran per escriure un roman istoric a l’entorn dels jorns que precediguèron la mòrt de Pèire II d’Aragon a Murèth, s’enamora d’Occitània, de sa cultura e de son istòria. Se pòt observar la fòrta preséncia dels dialògs, que bailan a l’òbra a l’encòp de qualitats pedagogicas e una expressivitat teatrala tanben entretenguda per de personatges estacants, en particular un religiós erudit aranés inspirat d’una persona reala, lo paire Jusèp Amiell. L’autora sap susprene lo lector en far variar la psicologia, las emocions, los tons e lo ritme, e accelèra l’intensitat dramatica a la fin, d’a fons inesperada, del roman, que supausa una seguida.
Es una lectura d’aitan mai recomandabla que l’occitan aranés se mòstra, un còp de mai, una lenga de traduccion literària.
Una traduccion francesa es en cors.
Gerard Joan Barceló
_____
LOZANO, Griselda. Òc. Edicions Larkos (Barcelona), 2014. 632 paginas. 26,28 èuros.
Gràcias a una engenhosa dobla narraccion que fa viatjar lo lector entre un relat a nòstra epòca e un manuscrit autobiografic d’un prèire del sègle XII, lo roman articula estrechament l’Aran actual amb tota Occitània, nòstre present occitan amb l’edat d’aur de nòstra civilizacion, sovent illustrada per de citacions poeticas medievalas. Al primièr nivèl narratiu, lo relat nos es contat per una jove cercaira catalana, Bernadeth Centelles, que, venguda en Aran per escriure un roman istoric a l’entorn dels jorns que precediguèron la mòrt de Pèire II d’Aragon a Murèth, s’enamora d’Occitània, de sa cultura e de son istòria. Se pòt observar la fòrta preséncia dels dialògs, que bailan a l’òbra a l’encòp de qualitats pedagogicas e una expressivitat teatrala tanben entretenguda per de personatges estacants, en particular un religiós erudit aranés inspirat d’una persona reala, lo paire Jusèp Amiell. L’autora sap susprene lo lector en far variar la psicologia, las emocions, los tons e lo ritme, e accelèra l’intensitat dramatica a la fin, d’a fons inesperada, del roman, que supausa una seguida.
Es una lectura d’aitan mai recomandabla que l’occitan aranés se mòstra, un còp de mai, una lenga de traduccion literària.
Una traduccion francesa es en cors.
Gerard Joan Barceló
_____
LOZANO, Griselda. Òc. Edicions Larkos (Barcelona), 2014. 632 paginas. 26,28 èuros.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
So en tren de lieger Oc, en aranes e me cau dider, que i han uns quanti passatges que ena nosta lengua son mes reussidi. I han planes que son pura poesia.
Vo la recomani.
Ite missa est
O tempora, o mores ! v'là qu'on s'remet à parler nos vieux patois !
#3 E benlèu "hic et nunc"! L'avenir nos pertanh tre ara, eminent camarada! ;-)
#2 E òc, pet un bon militant occitanista, l'edat d'aur es per deman, e non pas in illo tempore !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari