Actualitats
Provença subvenciona l’antioccitanisme e baissa l’ajuda a las Calandretas
Estrosi privilègia un projècte monumental del Collectif Prouvènço amb mièg milion d’èuros e redutz a la mitat la subvencion de las escòlas immersivas
La region nomenada Provença-Alps-Còsta d’Azur (PACA), a decidit de sosténer las associacions que trabalhan per l’antioccitanisme e lo secessionisme lingüistic e la fragmentacion de la lenga occitana, e punir los collectius que trabalhan per la lenga d’òc, notadament Calandreta. Dins aquel sens, lo Conselh Regional finançarà amb mièg milion d’èuros lo nomenat "Observatòri de la lenga provençala", del temps que las escòlas immersivas de Provença perdràn 35 000 èuros de la subvencion regionala, çò rapòrta Aquò d’Aquí.
Un luòc “de conservacion dei tradicions regionalas”
Lo projècte d’Observatòri de la Lenga Provençala lo pòrta lo Collectif Prouvènço [Collectiu Provença], e lo van installar dins una anciana bastida del Chivau Blanc (Crau). Recebrà una ajuda de 496 000 èuros de la region per un projècte inserit dins lo dispositiu “Luòcs de conservacion dei tradicions regionalas” e sa subvencion serà imputada al quadre d’intervencion de la politica regionala. Segon los documents de propaganda, lo projècte s’autoproclama “resougudament mistralenc” e se vòl una mena de conselh oficial de las collectivitats en Provença. Ansin se ditz “instància representativa au sen dau Conseu Regionau e dau Pargue Naturau Regionau de Leberon”.
Per remodelar l’ancian mas e i installar l’observatòri, lo Collectif Prouvenço a causit l’arquitècte Yoann Hody e a lançat una demanda d’ajuda a la Fondation du Patrimoine [Fondacion del Patrimòni], qu’a ja recebut 10 000 èuros d’intencions de pagar, e chifrat un biais de bailejar l’afar.
A l’ora d’ara, la revendicacion prioritària del Collectif Prouvenço es “per la pluralitat de las lengas d’òc”, es a dire, la secession de la lenga occitana en divèrsas lengas independentas. Tanben vòlon l’enebicion de la grafia classica dins l’ensenhament, e la fragmentacion del CAPES d’occitan en mai d’un concors de recrutament d’ensenhaires del segond gra.
Un projècte d’un milion e mièg d’èuros governat per una sola associacion
Aquel observatòri serà governat per una soleta associacion, çò que denóncia a Aquò d’Aquí Arvei Guerrera, èx-conselhièr regional (EELV-POC). Segon Guerrera, la decision regionala se pagarà sus l’esquina dels autres aparaires e de sos projèctes.
“Coneissi lo projècte, e s’es pas poscut avançar fins ara, èra perqué es pas possible de bailar a un solet grop associatiu un projècte d’aquela amplor: es subvencionable a autor de 880 000 èuros, valent a dire que costarà aperaquí 1,5 milions d’èuros, sabèm que son foncionament costarà cada an aperaquí un 15% d’aquela soma. Sola una gestion collegiala seriá recomendabla”, çò ditz.
Se redutz a la mitat la subvencion de las Calandretas
De son costat, la federacion provençala de las Calandretas a vist son ajuda regionala passar de 75 000 a 40 000 èuros. Lo president regional Christian Estrosi ne dona sa rason: “L'associacion reconeis pas la pluralitat dei lengas regionalas e s'inscriu pas dins la politica de defensa de l’identitat e dei tradicions de la cultura, de la pluralitat de l'eiretatge culturau, comprés dins lo domeni lingüistic vougut per l'executiu”. La Setmana prepausa una traduccion neta e clara d’aquela explicacion d’Estrosi: “Las escòlas Calandreta ensenhan pas la lenga que cal”.
Lo president de la federacion, Bernat Vaton, a convidat Estrosi a vesitar una Calandreta per se mainar que s'i parla lo parlar que cal en foncion de l'endrech ont es installada l'escòla.
Mas sembla clar que l’opcion d’Estrosi es pas de salvar la transmission d’una lenga viva, mas de la servar restacada a las tradicions del sègle XIX amb un vejaire “regionalista”.
Un luòc “de conservacion dei tradicions regionalas”
Lo projècte d’Observatòri de la Lenga Provençala lo pòrta lo Collectif Prouvènço [Collectiu Provença], e lo van installar dins una anciana bastida del Chivau Blanc (Crau). Recebrà una ajuda de 496 000 èuros de la region per un projècte inserit dins lo dispositiu “Luòcs de conservacion dei tradicions regionalas” e sa subvencion serà imputada al quadre d’intervencion de la politica regionala. Segon los documents de propaganda, lo projècte s’autoproclama “resougudament mistralenc” e se vòl una mena de conselh oficial de las collectivitats en Provença. Ansin se ditz “instància representativa au sen dau Conseu Regionau e dau Pargue Naturau Regionau de Leberon”.
Per remodelar l’ancian mas e i installar l’observatòri, lo Collectif Prouvenço a causit l’arquitècte Yoann Hody e a lançat una demanda d’ajuda a la Fondation du Patrimoine [Fondacion del Patrimòni], qu’a ja recebut 10 000 èuros d’intencions de pagar, e chifrat un biais de bailejar l’afar.
A l’ora d’ara, la revendicacion prioritària del Collectif Prouvenço es “per la pluralitat de las lengas d’òc”, es a dire, la secession de la lenga occitana en divèrsas lengas independentas. Tanben vòlon l’enebicion de la grafia classica dins l’ensenhament, e la fragmentacion del CAPES d’occitan en mai d’un concors de recrutament d’ensenhaires del segond gra.
Un projècte d’un milion e mièg d’èuros governat per una sola associacion
Aquel observatòri serà governat per una soleta associacion, çò que denóncia a Aquò d’Aquí Arvei Guerrera, èx-conselhièr regional (EELV-POC). Segon Guerrera, la decision regionala se pagarà sus l’esquina dels autres aparaires e de sos projèctes.
“Coneissi lo projècte, e s’es pas poscut avançar fins ara, èra perqué es pas possible de bailar a un solet grop associatiu un projècte d’aquela amplor: es subvencionable a autor de 880 000 èuros, valent a dire que costarà aperaquí 1,5 milions d’èuros, sabèm que son foncionament costarà cada an aperaquí un 15% d’aquela soma. Sola una gestion collegiala seriá recomendabla”, çò ditz.
Se redutz a la mitat la subvencion de las Calandretas
De son costat, la federacion provençala de las Calandretas a vist son ajuda regionala passar de 75 000 a 40 000 èuros. Lo president regional Christian Estrosi ne dona sa rason: “L'associacion reconeis pas la pluralitat dei lengas regionalas e s'inscriu pas dins la politica de defensa de l’identitat e dei tradicions de la cultura, de la pluralitat de l'eiretatge culturau, comprés dins lo domeni lingüistic vougut per l'executiu”. La Setmana prepausa una traduccion neta e clara d’aquela explicacion d’Estrosi: “Las escòlas Calandreta ensenhan pas la lenga que cal”.
Lo president de la federacion, Bernat Vaton, a convidat Estrosi a vesitar una Calandreta per se mainar que s'i parla lo parlar que cal en foncion de l'endrech ont es installada l'escòla.
Mas sembla clar que l’opcion d’Estrosi es pas de salvar la transmission d’una lenga viva, mas de la servar restacada a las tradicions del sègle XIX amb un vejaire “regionalista”.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
E vaquí l'Estrosi qu'a fach calar la masqueta ! Un tòca-tòca me lu faissisants provençalistas. Cen que mi pareisse espantant en aquel afaire, es lo fach qu'aqueu personatge sembla demembrar que dins la "sieu" vila de Niça li a de gropusculs ferotjament provençalofòbes, e per consequéncia occitanofòbes tot parier, donat que per aqueu monde falordàs li a ren de comun m'eu, un còup passat la riba seneca de Var. Doncas serii curiós de saupre cen que ne van pensar aquelu braves niçardàs, quora seran assabentats de l'estrategia estrosiana, que la sieu tòca afortida es de passar la bròssa dins lo sens dau pèl d'aquelu fotuts enemics de tot cen que representa l'occitanisme.
Seriosament, de que coneis l'Estrosi, filh d'immigrats italians, a l'occitan de Provènça ? Es plasent de constatar qu'es lo filh d'un immigrat (aqueles que fa pas temps los provençals sonavan "babis") qu'obra fort e mort per arroïnar la lenga occitana jol pretex falacios de "provençalituda".
Això, nomès reforça, el nostre sentiment de pàtria, nació, llengua i identitat. ique diguin el que vulguin.
Visca la Terra...Lliure! I Occitània!
L'Ernest, "El tàrrega".
Marselha simboliza tot çò mancat per l'occitanisme dempuòi qu'existís.
1° l'an restrench al pòble dels airals rurals contra lo de las vilas (en brèu : Mistral contra Gelú)
2° l'an concentrat en Lengadòc (en brèu: Occitan=Lengadòc)
La solucion que m'apareis:
- Cau "recentrar" lo discors occitan sus Provença (Marselha contra Tolosa en brèu), en ajudar los occitanistas dejà presents e actius sus plaça, a l'imatge de çò que faguèrem al MUCEM dissabte passat.
- Cau organizar una manifestacion occitana a Marselha.
Ai Tolosa e Provènça ! E la terra d'Argènça ! Besièrs e Carcassès, qui t'a vist e te vei...E ben, aûrosament
qu'avèm Lady Delga e las Joinèssas Mondinas per sauvar Occitània.Tsss...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari