capçalera campanha

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.LengadòcLengadòc BasCarcassés

Carcassona: se tendrà dimècres la primièra assemblada de legeires de Jornalet d’ongan

La tòca es de metre en comun d’idèas e d’avises, de marcar la linha de seguir del jornal e de festejar lo cinquen anniversari

| Guillem Sevilla
L’Ostal Sirventés de Carcassona aculhirà dimècres que ven la  primièra “assemblada dels legeires de Jornalet” d’ongan, dins l’encastre de las Febrejadas. Se tracta d’una reünion dobèrta ont lo capredactor d’aqueste jornal en linha explicarà son trabalh de cada jorn, lo foncionament del mèdia, e escotarà totas las opinions dels legeires que participen a l’assemblada. La tòca es de metre en comun d’idèas e d’avises e de marcar la linha de seguir.
 
Ongan, la còla de Jornalet vòl festejar son cinquen anniversari. Dins aquel sens, avèm previstas divèrsas assembladas de legeires de Jornalet a travèrs d'Occitània tota per tal de nos rescontrar, conversar, nos conéisser personalament, amassar d’idèas, de suggestions, de proposicions de melhorament e tot çò que caldrà per far en sòrta que Jornalet siá un jornal de totes e per totes.
 
Sèm conscients que lo prètzfach es grand e que las ressorsas son escarsas, mas esperam de rompre los clichats e los complèxes amb l’ajuda de totes. Sèm pas perfièches e es plan segur que fasèm d’errors. Esperam alavetz que nos ajudaretz a nos melhorar amb los vòstres comentaris, criticas e contribucions. Fasètz-vos vòstre lo Jornalet perque lo Jornalet es de totes.
 
Après l’assemblada de Carcassona, seguiràn de reünions e presentacions a Marselha, e puèi a Narbona. Pels legeires catalans, i aurà tanben una presentacion publica a Barcelona a la prima que ven.
 
En mai d’aquò, voldriam èsser presents per Occitània tota, de Medoc a Ròia e d’Aran a Borbonés. Fasèm doncas una crida a totes los que vòlgan organizar una assemblada de legeires de Jornalet. Solament cal organizar un rescontre, e s’es possible amb una velhada, e nos ofrir un lièch per dormir una nuèch. Escrivètz a info(a)jornalet.com e nos metrem d’acòrdi  pel luòc e la data.
 
 
Assemblada de legeires de Jornalet
Dimècres 8 de febrièr 18h30
Ostal Sirventés
79 Rue Trivalle - 11000 Carcassona
 
 
Editorial del 1r de genièr: 2017: tota una annada per festejar lo cinquen anniversari de Jornalet.
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

Francesc Palma
5.

Carcassona la polida ciutat medievala, qui pogués tornar-hi anar.

  • 0
  • 0
Lo raiòu Cevenas
4.

Dos ans un pauc mai que coneisse Jornalet. Francament, vese pas grand causa de chanjar : aquò's un blòg fòrça enteressant emb de subjècts d'actualitats pro variats.
Doas causas solament qu'ai remarcadas e que francament m'embèstian :

1) la notacion dals comentaris (que son bòns eles, qualitós e seriós per la maja part). Aponcha pas un fus aquesta notacion. Es un biais de notar lèu-lèu sens bailar mai de rasons de còps que i a ; quò me fai pensar a un jutjament (positiu o negatiu) pausat per la comunautat enternauta sus la libertat de pensada, de critica de chascun dals legeires. Aquò malerosament ierarquiza las opinions amai las personas que las fan.
Per ieu : de suprimir !

2) la consensualitat que susa de per los comentaris e las notacions. Entre voldre esgrafinhar laugièr lo discors politicament corrècte, convengut, entre voldre espolsar un pauquenet certanas certituds establidas "per saecula saeculorum", seguetz segur que saretz folzejat sens tardar per la gàrdia de la sensibilitat politica sobeirana comentarèla de Jornalet. E ben òi : es aquò la libertat per eles, levat que nautres, los folzejam pas quand sèm pas d'acòrdi emb d'eles.
Sadol d'aquela mena de maniqueïsme que se'n congostam en França ! Sadol !

Vos estonessiatz pas que de monde se n'anon de Jornalet e d'associacions occitanas, de França e d'Occitania. De monde fisables e seriós amai !

  • 3
  • 0
pep bru Barcelona
3.

#2 gràcies pel lligam ;-) Conec els textos de Sumien -i els de Dalbera- És un tema interessant i fins i tot jo n´he parlat (i en Domergue va dir que li semblava que el text no estava malament):

http://elpetitespolit.blogspot.com.es/2014/09/fronteres-linguistiques_3.html

http://opinion.jornalet.com/lenga/blog/1361/litalia-que-nos-aima-e-litalia-que-nos-aima-pas

  • 3
  • 0
Biòl Occitània
2.

#1 De legir sus: http://opinion.jornalet.com/lenga/blog/123/nostras-relacions-amb-lo-piemontes-e-lo-ligur

Lo parçan de la Val de Ròia, tot al sud dels Alps, es a las confinhas de las Valadas Occitanas e de la Comtat de Niça. Es dividit entre los estats francés e italian. Compren lo cors superior del riu de Ròia; vai de Tend7 fins a Auriveta8, amb divèrsas zònas adjacentas coma la Tèrra Brigasca.

Aquí se parla un dialècte ancian e tradicional, lo roiasc —inclusent lo brigasc—, que fai la transicion entre l’occitan e lo ligur. Los trachs tipics del ligur i son fòrça importants mas los defensors locals del roiasc se definisson clarament coma occitans. Aquò s’explica perque lo roiasc, tot en avent d’elements ligurs, a d’afinitats bèlas amb la rèsta de l’occitan e es donc ben diferent del ligur “general” de Ventemilha, Gènoa o La Spezia. De comunas roiascas organizan de Fèstas Occitanas —per exemple n’i aurà una a Auriveta lo 21 de julhet venent— e se considèran ben coma de comunas “occitanas”, segon la lei italiana 482/1999. Las lengas dominantas son lo francés o l’italian, segon lo costat de la frontiera politica ont nos trobam.

Essent que lo roiasc es un vielh dialècte de transicion, fòrça autentic, es pas question, evidentament, de refusar sos trachs mixtes, occitans e ligurs.

  • 2
  • 0
pep bru Barcelona
1.

Molta sort amb aquesta iniciativa; mirarem de ser presents a l´acte de Barcelona

(ara, amb això de Ròia potser heu arribat massa lluny i heu tocat territori lingüístic lígur ;-) Però entenc que és una manera esquemàtica de delimitar el territori)

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article