Actualitats
Maria Pilar Busquet guierdonada damb era Crotz de Sant Jòrdi a títol postum
An autrejat eth naut guierdon catalan ara escrivana e èx-sindica d’Aran pera sua defensa des institucions araneses e des ligams istorics damb Catalonha
Era Generalitat de Catalonha qu’a autrejat era Crotz de Sant Jòrdi a títol postum a Maria Pilar Busquet Medan, peth “sòn ròtle ena arrecuperacion des institucions araneses e des simbòls d’identitat dera Val e pera sua defensa des ligams istorics e culturaus damb Catalonha”.
Deputada en Parlament de Catalonha entre 1984 e 1992, Pilar Busquet siguec membre fondadora dera associacion vesiau Es Terçons, qu’ena fin des ans 1970 lutèc entà arrecuperar es institucions d’autogovèrn istoriques d’Aran. Ua revendicacion que s’artenhec damb era arrecuperacion deth Conselh Generau d’Aran, e enes sues prumères eleccions siguec elegida sindica d’Aran entre 1991 e 1993.
Siguec membre dera Comission Oficiau entara Normalizacion Lingüistica der Aranés e responsabla de cultura d’Aran entre 1977 e 1980.
Coma escrivana de soslinhar era Flor d’aur enes Jòcs Floraus dera EscoloderasPireneos e deth concors de poesia e de pròsa deth Musèu Etnologic dera Val d’Aran.
Maria Pilar Busquet, que moric eth passat 13 de noveme de 2016, auie participat quauqui mesi abans, damb eth sindic d’Aran, Carlos Barrera, enes actes de commemoracion deth 25u anniversari dera reïnstauracion deth Conselh Generau d’Aran en un acte institucionau en Parlament de Catalonha.
Un guierdonmàger
Era Crotz de Sant Jordi qu’ei ua des arreconeishences mès granes qu’autrege era Generalitat de Catalonha. Eth guierdon se creèc en 1981 entà distinguir es persones e es associacions que, pes sòns merits, agen prestat servicis destacadi a Catalonha. Tot ciutadan, o grop de ciutadans de Catalonha, que pòt demanar que s’autrege agueth guierdon a bèra persona o a bèra entitat.
FM
Deputada en Parlament de Catalonha entre 1984 e 1992, Pilar Busquet siguec membre fondadora dera associacion vesiau Es Terçons, qu’ena fin des ans 1970 lutèc entà arrecuperar es institucions d’autogovèrn istoriques d’Aran. Ua revendicacion que s’artenhec damb era arrecuperacion deth Conselh Generau d’Aran, e enes sues prumères eleccions siguec elegida sindica d’Aran entre 1991 e 1993.
Siguec membre dera Comission Oficiau entara Normalizacion Lingüistica der Aranés e responsabla de cultura d’Aran entre 1977 e 1980.
Coma escrivana de soslinhar era Flor d’aur enes Jòcs Floraus dera EscoloderasPireneos e deth concors de poesia e de pròsa deth Musèu Etnologic dera Val d’Aran.
Maria Pilar Busquet, que moric eth passat 13 de noveme de 2016, auie participat quauqui mesi abans, damb eth sindic d’Aran, Carlos Barrera, enes actes de commemoracion deth 25u anniversari dera reïnstauracion deth Conselh Generau d’Aran en un acte institucionau en Parlament de Catalonha.
Un guierdonmàger
Era Crotz de Sant Jordi qu’ei ua des arreconeishences mès granes qu’autrege era Generalitat de Catalonha. Eth guierdon se creèc en 1981 entà distinguir es persones e es associacions que, pes sòns merits, agen prestat servicis destacadi a Catalonha. Tot ciutadan, o grop de ciutadans de Catalonha, que pòt demanar que s’autrege agueth guierdon a bèra persona o a bèra entitat.
FM
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari