CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Opinion

Passeaia en cèrca d’occitanitat (II): l’èst occitan e mai

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions

En economia vesèm ben l’emplec possible de l’occitan. Mas lenga utilizaia o lenga solament coma emblema?

Tant qu’i es serà ja pas mal.

 

- N’avèm totplen d’usança de l’occitan en lo sector alimentari

Lo minòt (mes en grafia classica, dpt 06) embalatge per lo pan, pan vendut dins los Alps Maritimes

 

A prepaus de nhòcs de blea = las “mèrdas de can”

Produches a basa d’aulivas taggiascas, Baiard, anciana Contea de Niça, costat italian aüra, region Liguria

 

L’ostau de Camille, a Biòt (mes en grafia classica, dpt 06) 

 

“Abelha”, Abelhaire dals Alps Maritimes (Escranhòlas, 06)

Ferma Sant Maurici de Draoníer (val Macra, Pimont occitan), lògo amb l’ase a la crotz occitana estelaia

Alh de Caralh (mes en grafia classica) de Caralh, en Gavotina, Pimont occitan

En Barlet, La Quiusa, en Gavotina, Pimont occitan

 

Lo jalinier, dau Caire, en Gavotina, (mes en grafia classica, dpt 04)

Las íusolas, entrepresa de Líusol, en Gavotina, valaa de Tiniá (dpt 06)

Li fruchiers dal Pilònc, entrepresa de Luceram, en Gavotina, valaias dals Palhons (dpt 06)

Entrepresa “Terre d’Oc – Haute Provence” (dpt 04)

 

Lo gai del pòrc (mes en grafia classica) elevatge de pòrcs basat en Provença, Torretei de Lop e en Gavotina, país de Buelh (dpt 06)

 

L’ostal dels Chips (mes en grafia classica, dpt 34)

Lo fromai de cabra dal Toet (mes en grafia classica), en Gavotina, valaias dals Palhons (dpt 06)

 

Lo pan d’aquí, fornier, L’Escarea (mes en grafia classica, dpt 06)

 

- Per de luecs de convivialitat ligats:

La Beguda de li fònts, Santa Tècla de Pelhon, en Gavotina, valaias dals Palhons (dpt 06)

 

Brasseria niçarda, begüa de Niça nòrd (dpt 06)

Biera d’aquí, begüa de Mentan (dtp 06), e dintre es marcat per exemple:

 

- Los restaurants:

L'occitan, a Mentan, Gavotina (dpt 06)

O pastre, Mentan, Gavotina (mes en grafia classica, dpt 06)

 

“Restaurant Da Acchiardo, en Nissa vielha, 38 carrier Drecha, Tirafòno...” Niça (mes en grafia classica, dpt 06)

“Lo cabanon despí 1968”, Caboalh, Gavotina (dpt 06)

 

Restaurant Lo Pichon, L’Escarea, en Gavotina (mes en grafia classica, dpt 06)

Restaurant “La Taula”, Niça (n’ai vist d’autres en Perigòrd e en Catalonha)

 

- Las bieras, los vins e en general los “liquides”:

Biera facha en Gavotina, valaa de Vesubiá (mas levat “vai Tòchi”, tèxt en niçard, dpt 06)

La mentonasc(a) (mes en grafia classica) Biera de Gavotina, país mentonasc (dpt 06)

Sòca biera (mes en grafia classica, dpt 06)

La Baieta: “la pantai(s)” e d’autras (mes en grafia classica, dpt 06)

Biera de Marselha, La Crenhe degun (mes en grafia classica, dpt 13)

Siròp L’Ostal (vendut dins 06)

 

Jus de pòms, amb la crotz occitana

Bigourdan, gin de Camarga

Lo Vin d’aquí (mes en grafia classica, dpt 06)

Vin Lo Bartàs (Lengadòc bas)

Compair Igòr: lo vin novèl (dpt 24)

Vin amb “Qu’es acò?”

 

2- Per de servicis, ja la distribucion d’alimentacion

Carnsaladeria “Nòstra maion” mercat cubèrt de Bersorelh (mes en grafia classica, dpt 06)

“Maion nissarda despí lo 1916” e “Produchs frescs de seson” sus la pasteria Tosello, Niça (mes en grafia classica, dpt 06)

Lo supermercat Intermarché de Mentan, quartier Carrei en Gavotina: “benvenguts”

Panèl a l’entraia dal parcatge “Benvengüa” (mes en grafia classica, dpt 06). Notar que “l’entraia” es ren en mentonasc mas en italian “ingresso”.

 

A l’interior dal parcatge: Lea [Andana] Sèrre d’a Madòna (mes en grafia classica, dpt 06)

 

Supermercat Carrefour “Plavengut” en lo Lengadòc aut, Roergue (dpt 12)

 

- Los transpòrts

“Zo” (mes en grafia classica, region Provença Alps Còsta d’Azur)

Aeropòrt “La Mole/ La Molo” La Mòla, Provença (mes en grafia classica, dpt 83)

L’ÒC + Locacion de veïculs amb crotz occitana, Gasconha (dpt 65)

 

Allusion als “pichons” afectuós per parlar dals enfants

tarif “Pichon” per lo cofiaire (mes en grafia classica, dpt 06)

- Comèrcis en ligam amb l’immobilier:

Occitan properties a Cànoa (dpt 06)

Sindic Darpeix (dpt 16)

 

2- Per d’autres noms d’entrepresas:

L'òrt Florit (corregit), Maison Pailhoux, plantoliera de Roergue (dpt 12)

Camioneta “Lo pintre” a Bersorelh (mes en grafia classica, dpt 06)

Camion “Nicea bati” (rapèla los suportaires e la dicha “Me’n bati sio nissart”)

Ramonatge occitan a Tolosa (dpt 31)

(dpt 31)

 

(dpt 31)

Mencion especiala per aquesto amb una frasa en occitan:

“niçard, non denembrar la tieu lenga” (Mónego)

3- De malhetas:

L’aganta can, per extension lo pelandron. Varianta “Aloura” sus d’autras malhetas (dpt 06)

grop de passeaires motorizats (dtp 83)

“Unity mentounask” Mentan, Gavotina (dpt 06)

 

Seccion pilo (mes en occitan grafia classica, dpt 06)

Marselha (dpt 13)

 

Per nòta i èra agut un casting per l’OM:

 

3- Lenga e visibilitat sociala:

Campanha sus los busses de Mentan e dal país mentonasc

 

Campanha manjar bio en Perigòrd (dpt 24)

 

- La crotz occitana visibla per carrieras


Crotz occitana a Braus (dpt 04)

 

Pegassolet de La Banda dal jarri (mes en grafia classica, dpt 06)

 

Union de las tradicions brigascas, A briga (mes en occitan grafia classica, dpt 06)

 

Per ben de fèstas

 

 

- D’autres pegassolets:

 

Associacion occitana niçarda, Niça

 

Me’n bati sio nissart (mes en grafia classica) Alps Maritimes

 

Pegassolet “Òc” e “Nissa pantai”

A nòst(r)a mòda (mes en grafia classica) Pimont occitan

 

Lo Pontin, crotz occitana (mes en grafia classica) Pimont occitan

 

- Mencion de l’ “occitan”  o en occitan

Badge dals pompiers per los secorses après l’atemptat islamista dal 14 de julh a Niça “issa Niça/ Nissa”

- Las incontornablas placas de maisons, villas

L’ostau dau Monier (mes en grafia classica) Entrevaus, Gavotina (dpt 04)

 

A cò de Tòta, (mes en grafia classica) Bendejun, Gavotina (dpt 06)

e tant d’autres noms...

 

- E de segur per lo costat patrimonial:

en Brageirac (dpt 24)

 

a Marselha

 

en Arle

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article