CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

editorial

Lo patrimòni natural es tanben de cultura

Maites còps, i a la tendéncia de pensar que lo patrimòni cultural occitan es sonque la lenga e la cultura, amb totas las expressions e disciplinas que comprenon: literatura, musica, cinèma, teatre, art, arquitectura o pintura. Tot aquò, efectivament, fa partida del patrimòni nacional occitan e cal que siá revendicat, preservat e difondut pels occitans. Lo patrimòni cultural occitan es la nòstra contribucion al patrimòni cultural mondial e nos cal far tot çò possible per lo passar a las nòvas generacions en bon estat.
 
Mas i a un autre patrimòni que nos aperten tanplan e que nos es estat legat de parents a enfants pendent de desenats de generacions. L’avèm davant los nòstres uèlhs e tròp de còps i fasèm pas atencion. Parlam del patrimòni environamental d’Occitània. Las montanhas, los flumes, las ribas, las còstas, los puèges, los massisses, los rius, los òrts, los lacs e los tucs ennevats fan partida del nòstre patrimòni nacional, amb totes los arbres, las flors, las plantas e las pèiras, e atanben amb los peisses, los ausèls, los mamifèrs, los reptils, los anfibis e los insèctes que i abitan. Tot aquò es tanben Occitània e tot aquò fa tanben partida de la nòstra contribucion al patrimòni del Mond.
 
Amb la nòstra consciéncia lingüistica e culturala, nos cal agrandir la nòstra consciéncia ecologica e passar plan als nòstres enfants e felens qu’aquò es lo principal patrimòni de defendre e preservar, qu’es la nòstra participacion al patrimòni mondial. Per astre, lo nivèl de conscienciacion environamentala dels occitans s’es melhorat fòrça dins los darrièrs vint o trenta ans. Cal solament far un còp d’uèlh al passat per veire quals èran los nivèls de pollucion e de contaminacion fa una generacion. Nos sèm melhorats, efectivament. Mas lo camin de far es encara long. Ça que la, aquela batalha per salvar aquel patrimòni, sèm convencuts que la poirem plan ganhar, s’encara sèm occitans dins l’avenir.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lo cosin Bridon
1.

Avetz ben rason. Mas avetz oblidat la cosina. E me par que la cosina es un bòn pònt per far sentir al monde las riscas naturalas. Ja ambé los OGMs, pesticides avem ausit ben de causas : impact sus los insèctas, notadament lo ròtle de las abelhas dins lo circuït natural. E l'òli de palma qu'es una catastròfa per la natura en Indonèsia-Malàisia que n'en trobam ben sovent dins nòstres produches (manjar, beltat).
E dins lo domèni tecnologic que nos tòca de pròche, per exemple los telefònes mobils : faches en China per de societats pauc regardientas en matèria de drech social.

çò que me sèmbla dificil, es qu'ambé los païses emergents (China, India...) que comènçan de venir gromands en matèrias primieras e las poténcias industrialas ancianas (EUA, Euròpa...) coma far per que respectèsson los rescòntres-acòrds de Dòa, Quiòto, ecc. ?

  • 7
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article