editorial
Catalonha, Espanha, Euròpa
La setmana s’es acabada en Catalonha amb una novèla ataca de la magistratura espanhòla contra las decisions democraticas del pòble catalan. D’un caire, los jutges an confirmat la decision de la Comission Electorala de destituir Quim Torra coma president de la Generalitat, malgrat l’oposicion del Parlament, per aver refusat de retirar a temps una bandeiròla per la liberacion dels presonièrs politics. De l’autre, la Cort Suprèma a talament quichat lo Parlament Europèu contra la nominacion d’Oriol Junqueras, que l’eurocambra a decidit de lo destituir e mai se poguèsse presentar a las l’eleccions amb lo sufragi popular, e malgrat la senténcia de la Cort de Justícia de l’Union Europèa que li reconeis l’immunitat coma deputat europèu.
Quant a Torra, lo Parlament de Catalonha e lo quite president de la Generalitat an causit la desobesissença. Lo president de la cambra catalana a dich que Torra contunha d’èsser deputat, lo quite Torra afortís qu’es totjorn president e los dos òmes qualifican l’accion de la justícia de còp d’estat. Ara cal veire cossí se debanarà tot aquò, en vesent que la violéncia de las autoritats espanhòlas es illimitada e qu’an pas cap d’escrupul de violar los principis de la democracia. Quant a Junqueras, podèm començar de veire quicòm dins la sesilha d’aqueste diluns ont si qu’i participan coma eurodeputats los elegits que causiguèron l’exili: Carles Puigdemont e Toni Comín. Tanben cal veire la reaccion de l’ALE, qu’aviá designat Junqueras vicepresident del grop.
Aquel biais de far espanhòl lo coneissèm ben. E mai aqueste còp ajan pas encara presas las armas coma en 1936 e ajan pas bombardat Alacant, Gernika o Barcelona, lo biais de far, lo lengatge qu’emplegan, lors rasonaments e arguments an pas brica cambiat. A aquela epòca Euròpa decidiguèt d’agachar endacòm mai e d’intervenir pas en Espanha, sens se rendre compte que tot aquò noiririá la bèstia del faissisme e del nazisme que puèi li calguèt combatre. Ara sembla qu’Euròpa es a tombar dins la meteissa error, tormarmai menaçada per l’ultradrecha que flaira lo faissisme.
Cal reconéisser totun que, pertocant Junqueras, lo president de l’eurocambra, David Sassoli, podiá pas far grand causa. Es la lei espanhòla qu’a anullat lo mandat de Junqueras coma eurodeputat e atal o a comunicat al Parlament Europèu, qu’o a enregistrat. Sassoli a agit del meteis biais que quand la justícia europèa li diguèt que los tres elegits catalans èran eurodeputats. Una cort de justícia reconeguda li ditz una causa, e el agís en consequéncia. Ara, una autra cort de justícia d’un estat sòci de l’UE, ne ditz una autra, e el deu tanben agir en consequéncia. Es la tòca de Junqueras e de sa còla de reclamar sos dreches a la Cort de Justícia Europèa e sembla qu’es çò que farà. Pasmens, se las autoritats europèas agisson pas coma cal contra l’autoritarisme espanhòl, lor credibilitat democratica serà nulla, e lo sòmi europèu pòt far quincanèla.
Mentretant, los catalans contunhan de creire en Euròpa. D’un caire, son totjorn estats un pòble majoritàriament europeïsta. De l’autre, los sols reconfòrts lor son arribats de las justícias alemanda, bèlga, soïssa e escocessa qu’an refusat l’extradicion dels exiliats.
Lo president del govèrn espanhòl, Pedro Sánchez, ven d’èsser investit gràcias a l’abstencion del partit de Junqueras, qu’a signat un pache pel qual lo govèrn espanhòl s’engatja a resòlver lo conflicte entre Catalonha e Espanha pel camin de la politica e del dialòg e de lo levar del camin judiciari. Sembla que serà pas brica aisit.
La solucion a aquel conflicte sembla de mai en mai complicada. Mas çò qu’es segur, es que los independentistas catalans an ganhat la batalha morala. Sabon qu’an rason, e aquò es lor arma mai poderosa. Dins lor esperit son completament desconnectats d’una Espanha que sap pas res mai qu’emplegar la violéncia contra eles per los manténer espanhòls. Sèm davant un cas de divòrci que comencèt fa mai d’un sègle, resultat d’un maridatge forçat e qu’un dels conjonches es un maltractaire. Serà mai o mens long, mas lo divòrci es inevitable.
Quant a Torra, lo Parlament de Catalonha e lo quite president de la Generalitat an causit la desobesissença. Lo president de la cambra catalana a dich que Torra contunha d’èsser deputat, lo quite Torra afortís qu’es totjorn president e los dos òmes qualifican l’accion de la justícia de còp d’estat. Ara cal veire cossí se debanarà tot aquò, en vesent que la violéncia de las autoritats espanhòlas es illimitada e qu’an pas cap d’escrupul de violar los principis de la democracia. Quant a Junqueras, podèm començar de veire quicòm dins la sesilha d’aqueste diluns ont si qu’i participan coma eurodeputats los elegits que causiguèron l’exili: Carles Puigdemont e Toni Comín. Tanben cal veire la reaccion de l’ALE, qu’aviá designat Junqueras vicepresident del grop.
Aquel biais de far espanhòl lo coneissèm ben. E mai aqueste còp ajan pas encara presas las armas coma en 1936 e ajan pas bombardat Alacant, Gernika o Barcelona, lo biais de far, lo lengatge qu’emplegan, lors rasonaments e arguments an pas brica cambiat. A aquela epòca Euròpa decidiguèt d’agachar endacòm mai e d’intervenir pas en Espanha, sens se rendre compte que tot aquò noiririá la bèstia del faissisme e del nazisme que puèi li calguèt combatre. Ara sembla qu’Euròpa es a tombar dins la meteissa error, tormarmai menaçada per l’ultradrecha que flaira lo faissisme.
Cal reconéisser totun que, pertocant Junqueras, lo president de l’eurocambra, David Sassoli, podiá pas far grand causa. Es la lei espanhòla qu’a anullat lo mandat de Junqueras coma eurodeputat e atal o a comunicat al Parlament Europèu, qu’o a enregistrat. Sassoli a agit del meteis biais que quand la justícia europèa li diguèt que los tres elegits catalans èran eurodeputats. Una cort de justícia reconeguda li ditz una causa, e el agís en consequéncia. Ara, una autra cort de justícia d’un estat sòci de l’UE, ne ditz una autra, e el deu tanben agir en consequéncia. Es la tòca de Junqueras e de sa còla de reclamar sos dreches a la Cort de Justícia Europèa e sembla qu’es çò que farà. Pasmens, se las autoritats europèas agisson pas coma cal contra l’autoritarisme espanhòl, lor credibilitat democratica serà nulla, e lo sòmi europèu pòt far quincanèla.
Mentretant, los catalans contunhan de creire en Euròpa. D’un caire, son totjorn estats un pòble majoritàriament europeïsta. De l’autre, los sols reconfòrts lor son arribats de las justícias alemanda, bèlga, soïssa e escocessa qu’an refusat l’extradicion dels exiliats.
Lo president del govèrn espanhòl, Pedro Sánchez, ven d’èsser investit gràcias a l’abstencion del partit de Junqueras, qu’a signat un pache pel qual lo govèrn espanhòl s’engatja a resòlver lo conflicte entre Catalonha e Espanha pel camin de la politica e del dialòg e de lo levar del camin judiciari. Sembla que serà pas brica aisit.
La solucion a aquel conflicte sembla de mai en mai complicada. Mas çò qu’es segur, es que los independentistas catalans an ganhat la batalha morala. Sabon qu’an rason, e aquò es lor arma mai poderosa. Dins lor esperit son completament desconnectats d’una Espanha que sap pas res mai qu’emplegar la violéncia contra eles per los manténer espanhòls. Sèm davant un cas de divòrci que comencèt fa mai d’un sègle, resultat d’un maridatge forçat e qu’un dels conjonches es un maltractaire. Serà mai o mens long, mas lo divòrci es inevitable.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#8 respecte a la volontad populara, mai del 70 % de la populació del Principat és per l'organització d'un referèndum d'autodeterminació, segons els sondatges, i al Parlament de Catalunya i a una majoritat de diputats que s' han fet elegir democraticament per organizar aquest referèndum. I a hagut cap problema per ne fer un d'aquesta mena a Escosia i al Quebec.
Per altra banda, i a un principi del dret internacional que se sona "el dret dels pobles a decidir d'ellos mateixos" .
Cal donar la paraula al poble català per via de referèndum
Els Catalans del Nord, del Principat coma dels altres països catalans i els Occitans no volen reis, de més vinguts de França !.
Llibertat pels presos polítics
Visca Catalunya lliure ! ( i Jornalet)
#7 Espanya no va conquistar Catalunya en 1714. Va haver una guerra de sucesió al tro d'Espanya. Catalunya, que ja era part d'Espanya des de la unificació de Castella en Aragó més de 200 anys abans (el rei d'Espanya era també el conde de Barcelona), primer va recolzar al candidat Borbó. En 1701 el rei Borbó va jurar les constitucions de Catalunya, respectant los provilegis catalans, i els catalans proclamaven "viva nuestro rey felipe v!". Després Catalunya va canviar de bando i va recolzar al candidat del casal d'Austria. El candidat Borbó va guanyar la guerra, i com a represalia per haver recolzat a l'altre candidat, va canviar l'estructura de l'estat i va abolir les lleis locals catalanes per a crear un estat més centralitzat. Va fer lo mateix en altres regions com Valencia, pel mateix motiu. En las regions que el recolzaren des del principi com Navarra, no ho va a fer, i pogueren mantenir els seus privilegis. Lo que es fals es el teu comentari.
I qui decidix si una llei es injusta, tú? Catalunya recolzà la llei Espanyola i la catalana quan s'establí la democràcia. Si la llei es vol canviar en un pais democràtic, hi ha procediments; no es pot trencar quan a u li done la gana, i si es fa, es normal que la justicia actue. La voluntat popular no es lo mateix que la voluntat de una minoria de catalans (manco del 50% de persones si prens el resultat electoral), i si trenques la llei segons la teua interpretació d'eixa voluntat, després deus estar preparat per a sofrir les consequencies
#6 aquest comentari és del tot fals : 1714 us sona senyor Pere : conquesta de Catalunya pels Borbons, dinastia d'orígen francesa al poder en Castella (i és encara avui) !
La llei espanyola és injusta que no permet a un poble de se pronunciar sobre el seu destí e posa a la presó e a l'exili persones que només van respectar la volontad populara !
Me pareix que esta editorial està molt biaixada cap a un costat i demonitza l'altre. Tal volta el fet de que Jornalet es finança en diners de la Generalitat de catalunya te alguna cosa a vore.
- Que Espanya ha violat los principis de la democràcia és una opinió. El govern Espanyol s'ha limitat a complir la llei. Una llei que Catalunya recolzà quan s'establí la democràcia i que no contempla el dret d'una regió a deixar el pais, ni el dret a un referendum per a fer-ho. El govern català s'ha saltat la llei Espanyola i la seua pròpia llei catalana per a fer una consulta i una declaració d'independència, en diners públics. Aixó son fets. Ara la justícia està jutjant, i tot aixó no ha acabat encara. Pense que hi ha que deixar-la treballar i respectar-la, mos agrade o no.
- En 1936, Espanya no va atacar a Alacant, Gernika o Barcelona. Hi havia una guerra civil. Precisament Espanya (el govern legitim d'esquerres) va ser atacada per un colp d'estat (per part de l'exercit i la dreta) que desencadenà una guerra, i dins de la guerra, hi hagueren atacs en moltes ciutats, pels dos costats.
- Ni Espanya és un pais violent ni maltratador (aixó es opinable), ni el maridatge fon forçat (aixó és un fet). Espanya es un pais democràtic i així ho reconeixen tots els indicadors. Per damunt de molts altres paisos. I Catalunya es part d'Espanya des del principi. Com reaccionarien paisos com Alemanya, França etc. si un govern local es saltara la llei per a fer una consulta que s'ha declarat il.legal pels jutges i després prclamara una independència unilateral, utilitzant per a toat això els diners de tots?
Germans occitans del nord, entenc (fins a un cert punt, perque pense que Catalunya a segut bona i mala per a l 'Ócctitània francesa al mateix temps) les vostres simpaties per Catalunya, però vos anime a buscar informació dels dos costats i fer-vos una opinió independent. La informacó que arriva dels mitjos catalnistes no és en absolut objectiva (en realita mai ho es, en ningú dels costats).
#4 A mon vejaire, se pòt parlar dins Jornalet (diari fargat a Barcelona ! i a cap quotidian digital fargat dins Occitània tota !) de Catalonha e del moviment en contra de la lei sus las retiradas en Occitània, sens cap problema.
Ieu, çò que m'agrada mens es de parlar tròp del Macron, del Philippe, del Sánchez e de tots los politicians espanhòls e francimans e tanben.... de la reina del Reialme Unit e de Donald Trump, eca....
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari