editorial
Quand tornarem caminar, voldrem viure al país
Aquestes jorns de confinament nos arriba de nòvas fòrça tristas e inumanas. Sèm maites a nos assabentar mai d’un còp de la mòrt d’un parent, d’un amic, d’un èsser aimat o de l’èsser aimat d’un amic. De mòrts tristas e a l’encòp inumanas, sens poder far de funeralhas, sens poder dire adieu d’una manièra umana, sens poder rescontrar de mond per partejar lo dòl amb la companhiá, los potons e las abraçadas. Resistissèm embarrats en cò nòstre per ajudar, amb nòstre confinament, los eròis que se baton cada jorn per nòstra santat e per nòstras vidas. E nos demandam cossí serà lo Mond quand tornarem caminar.
Los economistas nos avertisson d’una crisi pus grèva que la de 2008. Es evident. Vesèm los trabalhadors independents a patir de seriosas repercussions economicas, vesèm de licenciaments, de regulacions de l’emplec, un aument exponencial del caumatge... Avèm quitat de consumar çò qu’es pas de besonh e lo torisme s’es arrestat còp sec. Las entrepresas fan de mens en mens de vendas, quitan d’investir e pagan los fornidors amb retard...
Ara es lo moment de metre en valor lo profièch d’una nòva economia de proximitat, que produga de bens e de servicis que respondan als besonhs de las personas e non pas a las possibilitats de rendabilitat de l’investiment. Ara es lo moment d’exigir de plans socials e que se salve pas de cort tèrme las bancas mas las personas. Ara es lo moment de bastir de nòvas politicas economicas transformadoiras que trabalhen a l’escala locala, es lo moment del cooperativisme a l’estil de la paradigmatica corporacion cooperativa Mondragon, coma o mençona l’economista estatsunidenc Richard D. Wolff, que uèi ne publicam una entrevista fòrça interessanta.
Çò que nos permetrà de superar aquela crisi sens aumentar la crisi climatica serà pas lo retorn al sistèma de la creissença desmesurada que lo presica lo capitalisme actual, mas tot al contrari, una descreissença e una transicion devèrs l’economia de proximitat: de pichonas centralas energicas netas que produgan d’energia localament, de consum de produches agricòlas locals, de comèrci local. Es lo moment d’aviar un nòu modèl economic uman, pròche, duradís, ecologic... Es lo moment de priorizar la natura e la vida. L’occitanisme o demanda dempuèi longtemps: “Volèm viure al país!”.
Tornarem caminar. E aqueste còp o farem amb mai de sabença e d’umilitat. Nos daissarem pas enganar pels quatre poderoses cinics qu’en 2008 nos volián far creire que nos caliá pagar lo prètz d’aver viscut al dessús de nòstres mejans.
Los economistas nos avertisson d’una crisi pus grèva que la de 2008. Es evident. Vesèm los trabalhadors independents a patir de seriosas repercussions economicas, vesèm de licenciaments, de regulacions de l’emplec, un aument exponencial del caumatge... Avèm quitat de consumar çò qu’es pas de besonh e lo torisme s’es arrestat còp sec. Las entrepresas fan de mens en mens de vendas, quitan d’investir e pagan los fornidors amb retard...
Ara es lo moment de metre en valor lo profièch d’una nòva economia de proximitat, que produga de bens e de servicis que respondan als besonhs de las personas e non pas a las possibilitats de rendabilitat de l’investiment. Ara es lo moment d’exigir de plans socials e que se salve pas de cort tèrme las bancas mas las personas. Ara es lo moment de bastir de nòvas politicas economicas transformadoiras que trabalhen a l’escala locala, es lo moment del cooperativisme a l’estil de la paradigmatica corporacion cooperativa Mondragon, coma o mençona l’economista estatsunidenc Richard D. Wolff, que uèi ne publicam una entrevista fòrça interessanta.
Çò que nos permetrà de superar aquela crisi sens aumentar la crisi climatica serà pas lo retorn al sistèma de la creissença desmesurada que lo presica lo capitalisme actual, mas tot al contrari, una descreissença e una transicion devèrs l’economia de proximitat: de pichonas centralas energicas netas que produgan d’energia localament, de consum de produches agricòlas locals, de comèrci local. Es lo moment d’aviar un nòu modèl economic uman, pròche, duradís, ecologic... Es lo moment de priorizar la natura e la vida. L’occitanisme o demanda dempuèi longtemps: “Volèm viure al país!”.
Tornarem caminar. E aqueste còp o farem amb mai de sabença e d’umilitat. Nos daissarem pas enganar pels quatre poderoses cinics qu’en 2008 nos volián far creire que nos caliá pagar lo prètz d’aver viscut al dessús de nòstres mejans.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Quand poirem enfin córrer a nòstre agrat, estacarem las sandalas e anarem, al brutle, lo pus luènh possible. Aurem enveja, de rencontrar de monde novèl, de nos cambiar las idèias, e de consumar coma de falords.
Pasmens, demest los que ne sómian, d'unes seràn mòrts abans...e d'autres contunharàn de fintar la television, sens poder escantir lor fantasiá.
Per comparason, a la Liberacion, en 1945, lo monde quitèron de manjar de topinambors, per s'assadolar de chocolat e de bananas.
Òsca per totes los amics que participan al Jornalet!
M E R C É , JORNALET !
MERCÉ DE CONTUNHAR DE PARÈISHER E DE NOS INFORMAR , A MAUGRAT DE TOT .
CORATGE !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari