capçalera campanha

editorial

Coratge Aran!

| Conselh Generau d\'Aran

Era crisi sanitària dera Covid-19 a afectat considerablament era Val d’Aran. Ath delà deth malaür e dera tristor que i a deishat aguesta malautia inumana, era crisi economica que se’n derive afècte particularament un país qu’era sua economia ei quasi tota basada en torisme. Deuant açò, eth Conselh Generau d’Aran a amiat a bon tèrme ua estrategia nomentada Aran Accion 20/30 qu’amasse proposicions entà afrontar es enjòcs d’aquera crisi tara activitat economica deth país e que mèrque eth punt de partida d’un procès entà desvolopar un nau modèl entà Aran.
 
Aguesta idèa, que volem saludar, a artenhut d’amiar a tèrme ues reünions damb era participacion de mès d’un centenat de persones a on es participants an pogut escotar es conselhs des expèrts deuant era situacion d’incertitud que patís eth sector deth torisme en seguida dera crisi sanitària. Ath delà de trobar naui modèls de torisme, era iniciatiua deth Govèrn d’Aran cèrque d’autes estrategies entà amiar entà deuant era economia deth país. Es reünions s’amien a tèrme virtualament demest es participants qu’arresponeren a ua enquèsta proposada pes autoritats araneses. Aquerò a propiciat qu’es hilats sociaus hèsquen resson des preocupacions principaus des ciutadans dera Val d’Aran.
 
A ne jutjar pera participacion populara e pes comentaris des participants, eth pòble aranés cre en sòn pròpri talent. Ei encoratjant d’arremercar qu’ena memòria des aranesi i é eth país d’abans deth boom toristic. Per tant, se revendiquen mès facilitats entàs pagesi que volguen retornar as modèls economics ancestraus. S’a tot açò i ahigem eth talent des elevaires de vaques, oelhes e shivaus, des productors de caviar o de hormatges, era excelléncia dera engenharia de societats coma Arantec e era aviada des aranesi; era Val d’Aran ei plan capabla de gesser-ne plan erosa.
 
En fin de compde, era revendicacion des aranesi non ei auta qu’era der occitanisme des ans 1970 que volie víuer en país, trabalhar en país, decidir en país. Qu’ei era memòria deth país çò que dessenhe eth país deth futur. E aguesta memòria s’exprimís en lengua occitana, en aranés de tostemp.






FM

abonar los amics de Jornalet

 

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article