capçalera campanha

editorial

Tornarmai l’orror. Cui prodest?

Dempuèi los atemptats contra Charlie-Hebdo en 2015, cap d’estat europèu es pas estat atacat del biais qu’o patís l’estat francés, e Occitània de rebucada. Darrièrament, sèm a patir una autra represa de l’orror, ara de la man de gojats fòrça joves qu’an lo mestratge e la preparacion fisica e mentala per assassinar d’un biais mostrós sonque amb un cotèl. Après l’assassinat d’un ensenhaire près de París e l’orror de dijòus a Niça, ne podèm conclure qu’es dins l’estat francés que lo terrorisme islamista ten lo terrenh pus adobat per convéncer, radicalizar e entraïnar de joves jihadistas.
 
D’un caire, França es l’estat europèu amb lo nombre pus naut de populacion de fe o de tradicion musulmana. De l’autre, es tanben lo país mai intolerant envèrs l’interculturalitat. Del meteis biais qu’ataca las lengas e las culturas autoctònas autras que la sola oficiala, ensaja d’assimilar e desculturar las populacions arribadas pendent los darrièrs decennis, majoritàriament sortidas de las ancianas colònias. En consequéncia, i a tot plen de descendents d’aqueles migrants que se veson encalats dins las banlègas, estigmatizats e sovent victimas del racisme.
 
Ara, los ciutadans son indignats pels crimes terroristas. E an rason. Mentretant, lo president Macron prepausa de combatre lo “separatisme” islamista e d’agir contra los que refusan las valors de la “Republica”. Dich d’una autra manièra, vòl far créisser l’afrontament de las culturas e nos barra totjorn que mai l’esperança de recobrar un país de libertat e de convivéncia. Caduna d’aquelas atacas terroristas genèra d’islamofobia e l’estat e los mèdias la noirisson. De remarcar las matinalas de divendres, l’endeman de l’atemptat de Niça: Manuel Valls sus LCI, Christian Estrosi sus Europe 1 e Marine Le Pen sus BFM TV.
 
Après cada atemptat jihadista, puèja l’islamofobia. E en consequéncia i a mai de “separatistas” segon lo sens macronian del mot. Per tant, après cada atemptat creis lo nombre de joves susceptibles de tombar dins lo discors de l’òdi jihadista.
 
 
Cui prodest? A qual profiècha lo crime?
 
Mas es pas sonque l’òdi jihadista que profiècha de sos pròpris crimes. Sèm ja abituats que de politicians sens escrupuls aparescan just après cada atemptat terrorista e profièchen de las emocions dins lor interès. A mai, ara Turquia es apareguda sus scèna. Lo politològ neerlandés Joost Lagendijk assegura que lo president turc, Recep Tayyip Erdoğan, a vist ara l’escasença de se proclamar lidèr dels sunnitas davant los musulmans d’Euròpa del temps Macron se proclama lo defensor de la libertat d’expression, de la laïcitat e de las vertadièras valors de la “Republica”. Segon Lagendijk, tant Macron coma Erdoğan an de problèmas intèrnes e son contents d’aver trobat un enemic exterior a combatre politicament del temps que Geert Wilders e Marine Le Pen profièchan dels crimes per alucar lo racisme que presican.



abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

papioli
1.

Jamai me, auria agut l'idéia de far de las caricaturas de Mahomet e de la tornar publicar. Aquò es de la provocacion. Lo problem ven de long; de la colonisacion francesa, de l'imigracion de massa qu'es estada organisada dins un but qu'era pas filantropic, de la possibilitat d'aver un còrps de musulmans que s'opausaria aus frances sur lo plan cultural e social e afaiblirian la revendicacion popularia. Aitau, la guerra profitaria aus poders. Tot es estat calculat.
De la dreicha a l'esquerra, tots nòs governants son anats dins lo mesme sens. Au nom de ma consciença m'interdisa de blasphemar l'autre e dins los medias ai cregut comprener que lo governament de Macron encorageava lo blasfeme au nom de las valors de la Republica.
Paubres valors que son pietinadas e que son mas daus fantòmes de la Republica. Apres tot an mas que 100 a 200ans alidonc que Mahomet vivia en l'an 600 apres JC.
L'òm opausa las religions entre elas e l'òm oblida de se criticar se-mesme e de criticar son governament.Mas, un enseiganire a ben une consciença?

  • 9
  • 26

Escriu un comentari sus aqueste article