editorial
Aquela empega! Quin cinisme!
Jos la cresença fanatica de “La nécessité d’anéantir les patois”, los successius govèrns franceses, de la Terror fins a uèi, an emplegat tota sòrta de metòdes crusèls e inumans per impausar lor lenga, e mai capitar que ne sapiam parlar pas cap d’autra. L’ideologia lingüistica francesa es una mena de religion encara practicada en plen sègle XXI que promòu l’òdi envèrs tota lenga e tot dialècte autre que la lenga oficiala de la Republica francesa, qu’es adorada e venerada coma un dieu.
Per destruire las lengas an emplegat tota sòrta de metòdas, sovent crusèlas, qu’an desumanizat la nòstra societat e l’an daissada privada d’identitat e de cultura. La majoritat d’occitans an perdut tot lor patrimòni inmaterial car tota aquela riquesa es dins una lenga qu’an quitat de parlar. Los mai vièlhs an patit d’umiliacions e de punicions grèvas a l’escòla pr’amor de la lenga que parlavan. Sèm los descendents d’una generacion traumatizada, punida, discriminada e quitament torturada pr’amor de lor lenga. E los responsables de totes aqueles crimes contra l’umanitat an pas res fach per reparar lo mal fach ni mai an demandat perdon. Al contrari, França s’entèsta a ratificar pas la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias e manten sa resèrva sus l’article 30 de la Convencion Internacionala dels Dreches de l’Enfant per fin de reconéisser pas lors dreches lingüistics.
En plen sègle XXI nos trobam encara amb la persecucion de l’occitan a l’escòla, amb lo refús d’inscriure al registre civil los enfants que lor prenom siá Loís, Anaís o Jòrdi car tenon de caractèrs que coneis pas la lenga francesa; nos trobam amb una ofèrta ridicula de cinèma, television, ràdio, premsa... Viure plenament en occitan es impossible. Defendre l’occitan es a l’ora d’ara una accion eroïca. Sèm mespresats e discriminats.
Jornalet existís dempuèi lo 31 de març de 2012. En aqueste brèu periòde de temps avèm raportat un fum de cases de discriminacion pr’amor de la lenga, dont podèm soslinhar:
Mas ara, l’Assemblada Nacionala francesa nos ven de dire qu’almens nos permet de parlar francés amb accent e que se’n perseguirà las discriminacions. Aquela empega! Quin cinisme!
Per destruire las lengas an emplegat tota sòrta de metòdas, sovent crusèlas, qu’an desumanizat la nòstra societat e l’an daissada privada d’identitat e de cultura. La majoritat d’occitans an perdut tot lor patrimòni inmaterial car tota aquela riquesa es dins una lenga qu’an quitat de parlar. Los mai vièlhs an patit d’umiliacions e de punicions grèvas a l’escòla pr’amor de la lenga que parlavan. Sèm los descendents d’una generacion traumatizada, punida, discriminada e quitament torturada pr’amor de lor lenga. E los responsables de totes aqueles crimes contra l’umanitat an pas res fach per reparar lo mal fach ni mai an demandat perdon. Al contrari, França s’entèsta a ratificar pas la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias e manten sa resèrva sus l’article 30 de la Convencion Internacionala dels Dreches de l’Enfant per fin de reconéisser pas lors dreches lingüistics.
En plen sègle XXI nos trobam encara amb la persecucion de l’occitan a l’escòla, amb lo refús d’inscriure al registre civil los enfants que lor prenom siá Loís, Anaís o Jòrdi car tenon de caractèrs que coneis pas la lenga francesa; nos trobam amb una ofèrta ridicula de cinèma, television, ràdio, premsa... Viure plenament en occitan es impossible. Defendre l’occitan es a l’ora d’ara una accion eroïca. Sèm mespresats e discriminats.
Jornalet existís dempuèi lo 31 de març de 2012. En aqueste brèu periòde de temps avèm raportat un fum de cases de discriminacion pr’amor de la lenga, dont podèm soslinhar:
— l’eliminacion de l’occitan de l’educacion publica,
— la discriminacion dels ensenhaires d’occitan,
— la supression d’un fum de pòstes restacats a l’occitan a l’escòla,
— de persecucions judiciàrias contra l’occitan a l’escòla,
— de manifestacions de parents contra l’occitan a l’escòla,
— de rires contra d’elegits que parlavan occitan,
— de comunas que refusan de noms de carrièras en occitan,
— de libres d’escòla qu’asseguran que l’occitan existís pas pus,
— de libres d’escòla qu’asseguran que los trobadors escrivián en francés ancian,
— la francizacion de toponims que demoravan en occitan, ,
— la manipulacion d’un documentari que sa traduccion francesa elimina la mençon de l’occitan,
— lo retirament de panèls en occitan de mai d’una vila,
— la confiscacion de drapèls occitans de part de la polícia,
— l’associacion de l’ensenhament de l’occitan amb lo terrorisme jihadista,
— d’afirmacions de politicians que disián que l’occitan “non es pas una lenga”,
— de sancions de la Pòsta als emplegats que parlarián occitan,
— l’afirmacion sus Topito que l’occitan es parlat “per 20 personas e dos cavals”,
— de vandalisme contra los panèls en occitan ,
— d’atacas contra la Wikipèdia occitana dins la Wikipèdia francesa...
— la discriminacion dels ensenhaires d’occitan,
— la supression d’un fum de pòstes restacats a l’occitan a l’escòla,
— de persecucions judiciàrias contra l’occitan a l’escòla,
— de manifestacions de parents contra l’occitan a l’escòla,
— de rires contra d’elegits que parlavan occitan,
— de comunas que refusan de noms de carrièras en occitan,
— de libres d’escòla qu’asseguran que l’occitan existís pas pus,
— de libres d’escòla qu’asseguran que los trobadors escrivián en francés ancian,
— la francizacion de toponims que demoravan en occitan, ,
— la manipulacion d’un documentari que sa traduccion francesa elimina la mençon de l’occitan,
— lo retirament de panèls en occitan de mai d’una vila,
— la confiscacion de drapèls occitans de part de la polícia,
— l’associacion de l’ensenhament de l’occitan amb lo terrorisme jihadista,
— d’afirmacions de politicians que disián que l’occitan “non es pas una lenga”,
— de sancions de la Pòsta als emplegats que parlarián occitan,
— l’afirmacion sus Topito que l’occitan es parlat “per 20 personas e dos cavals”,
— de vandalisme contra los panèls en occitan ,
— d’atacas contra la Wikipèdia occitana dins la Wikipèdia francesa...
Mas ara, l’Assemblada Nacionala francesa nos ven de dire qu’almens nos permet de parlar francés amb accent e que se’n perseguirà las discriminacions. Aquela empega! Quin cinisme!
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
A ièu, la diabolizacion otrancièra practicada pel Jornalet me ramenta ço que se passa de l'altre costat de l'atlantic.
Una longa tièra… pr’aquò son de mancas los fachas los exemples, la periodicitat, los luòcs, las datas e tot çò que far un argumentari seriós que se para pas !
Caldriá començar de comprener non ?
O alavetz sèm de longa e totjorn dins las generalitats que se merisson d’existir mas que fan pas cocanha e que sèm pas fotuts d’expleitar a de fins nòstras.
Es aqui tanben un dels dramas occitanista !
Una longa tièra… pr’aquò son de mancas los fachas los exemples, la periodicitat, los luòcs, las datas e tot çò que far un argumentari seriós que se para pas !
Caldriá començar de comprener non ?
O alavetz sèm de longa e totjorn dins las generalitats que se merisson d’existir mas que fan pas cocanha e que sèm pas fotuts d’expleitar a de fins nòstras.
Es aqui tanben un dels dramas occitanista !
lo tèxt se comenta solet, de tan ben que o fa
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari