editorial
Lo passador sanitari, los immunoprivilegiats e los immunodeprimits
La polemica del passador sanitari es sus la taula. Per d’unes, la mesura lor pòrta la tranquillitat de poder anar sopar dins un restaurant amb un risc bas d’èsser infectats de la covid-19. Per d’autres, se pòt pas acceptar que se dega presentar un certificat de vaccinacion o un provament negatiu de covid-19 per assistir a un espectacle o intrar dins un pargue d’atraccions, un concèrt o un festenal.
La mesura es arribada en gaireben tota Occitània acompanhada de debats musclats. Dins l’estat francés lo passador es obligatòri per viatjar en tren de longa distància, per intrar dins de bars, restaurants, centres comercials, ostals de retirada e espacis barrats de léser, de cultura e d’espòrts. Dins las Valadas e a la Gàrdia, l’estat italian a instaurat de mesuras similaras franc del transpòrt en comun. Mas aquí lo passador sanitari es quitament necite per accedir a un emplec dins l’administracion publica. En Aran es pas encara obligatòri, mas lo sector del léser nocturne de tot l’estat espanhòl lo voldriá, majoritàriament, per tal de poder tornar dobrir lors establiments. Dins aqueles estats, ont i a un grand nombre de personas que refusan lo vaccin, las adminstracions an reconegut que lo passador es una estrategia per qu'òm se vaccine, coma o raportàvem dijòus passat.
Cal dire que la possiblitat de poder intrar dins un sit public ont solament i aja de personas amb un risc bas de transmetre lo virus es una metòda eficaça de combatre la pandemia. D’un ponch de vista sanitari, la mesura es justificada. Pasmens, es plan probable que la mesura aduga d’abuses e de diferéncias socialas, e se crenh, amb rason, una penalizacion dels que refusan lo vaccin.
Aquò dich, nos agradariá de remarcar qu’a l’escala de la planeta, èsser vaccinat es pas una accion volontària, mas una decision publica. La majoritat dels umans que voldrián èsser vaccinats contra la covid-19 an pas d’accès als vaccins. Lo fach que dins los païses paures la pandemia se perpetue, pòrta d’inegalitats e ajuda a las mudacions del virus coma es lo cas de la varianta dèlta, que ven d’espelir quand vesiam la lum a la fin del tunèl.
De soslinhar que las autoritats sanitàrias de la planeta reclaman aquel drech dempuèi longtemps. Ara, a mai, l’OMS demanda als païses rics qu’administren pas encara una tresena dòsi del vaccin anticovid. Los païses africans an administrat 5 dòsis per cada 100 personas, los europèus n’an administradas 88 per cada 100, e los de l’America del Nòrd, 85 per cada 100. Per tant, quand manifestam per revendicar lo drech a se far pas vaccinar, pensem que la màger part dels umans an pas accès al vaccin.
La mesura es arribada en gaireben tota Occitània acompanhada de debats musclats. Dins l’estat francés lo passador es obligatòri per viatjar en tren de longa distància, per intrar dins de bars, restaurants, centres comercials, ostals de retirada e espacis barrats de léser, de cultura e d’espòrts. Dins las Valadas e a la Gàrdia, l’estat italian a instaurat de mesuras similaras franc del transpòrt en comun. Mas aquí lo passador sanitari es quitament necite per accedir a un emplec dins l’administracion publica. En Aran es pas encara obligatòri, mas lo sector del léser nocturne de tot l’estat espanhòl lo voldriá, majoritàriament, per tal de poder tornar dobrir lors establiments. Dins aqueles estats, ont i a un grand nombre de personas que refusan lo vaccin, las adminstracions an reconegut que lo passador es una estrategia per qu'òm se vaccine, coma o raportàvem dijòus passat.
Cal dire que la possiblitat de poder intrar dins un sit public ont solament i aja de personas amb un risc bas de transmetre lo virus es una metòda eficaça de combatre la pandemia. D’un ponch de vista sanitari, la mesura es justificada. Pasmens, es plan probable que la mesura aduga d’abuses e de diferéncias socialas, e se crenh, amb rason, una penalizacion dels que refusan lo vaccin.
Aquò dich, nos agradariá de remarcar qu’a l’escala de la planeta, èsser vaccinat es pas una accion volontària, mas una decision publica. La majoritat dels umans que voldrián èsser vaccinats contra la covid-19 an pas d’accès als vaccins. Lo fach que dins los païses paures la pandemia se perpetue, pòrta d’inegalitats e ajuda a las mudacions del virus coma es lo cas de la varianta dèlta, que ven d’espelir quand vesiam la lum a la fin del tunèl.
De soslinhar que las autoritats sanitàrias de la planeta reclaman aquel drech dempuèi longtemps. Ara, a mai, l’OMS demanda als païses rics qu’administren pas encara una tresena dòsi del vaccin anticovid. Los païses africans an administrat 5 dòsis per cada 100 personas, los europèus n’an administradas 88 per cada 100, e los de l’America del Nòrd, 85 per cada 100. Per tant, quand manifestam per revendicar lo drech a se far pas vaccinar, pensem que la màger part dels umans an pas accès al vaccin.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#20
Eth arremèdi que consisteix en hèr-se hères punets pertot
#19 be soi immunodeprimit, que'm cau lo remedi especiau deu President
#18
/ne kaɫ ˈpasɒ̃ ɛsˈtatə imunodepχiˈmitɒ̃ pɛʁaˈmuf kɛs pas bu pɛʁ lɑ̃deveniˈduʁɒ̃ de la lɛ̃g nusˈtχo/
Que soi immonodeprimit
#16
Guascó***
En Manuel Valls, l'únic, ens ensenyarà el camí fins a l'independència. Bon cop de falç!
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari