editorial
Conquistar d’espacis de normalitat
Lo famós festenal literari internacional de roman policièr Empreinte Carbonne se tendrà a Carbona (Volvèstre) del 12 al 16 de mai e convidarà 34 escrivans de pertot dins un programa fòrça ric. Ongan, compren un rescontre literari en occitan que se farà sens traduccion simultanèa en tota normalitat occitanofòna. Òsca!
Lo consum de cultura occitana e en occitan, per malastre, es luènh d’èsser un afar normal. Es verai que la musica, lo teatre, la literatura, l’art, lo cinèma o l’informacion en occitan an de mai en mai de prestigi. Totun, la creacion occitana es totjorn mai pròcha de la marginalitat sociala que dels mercats de massa e nòstra indústria culturala es pas rendabla. Far uèi de cultura en occitan es mai una opcion de militància qu’una opcion professionala. Presentar la cultura en occitan al grand public es una opcion reservada als festenals de lengas, o de cultura populara. Ara, incorporar l’occitan dins un eveniment cultural de la portada del festenal de Carbona es una escasuda que cal saludar.
Es sus la basa de conquistar de petits espacis de normalitat que recobrarem la dignitat de la lenga e son usatge social, coma o an atench d’autras culturas qu’an pas d’estat. La tòca es malaisida, mas pas impossibla. La creacion en occitan es enòrma e de qualitat, nos manca solament lo recobrament de la normalitat. La còla de Carbona nos an mostrat una draia de seguir.
Lo consum de cultura occitana e en occitan, per malastre, es luènh d’èsser un afar normal. Es verai que la musica, lo teatre, la literatura, l’art, lo cinèma o l’informacion en occitan an de mai en mai de prestigi. Totun, la creacion occitana es totjorn mai pròcha de la marginalitat sociala que dels mercats de massa e nòstra indústria culturala es pas rendabla. Far uèi de cultura en occitan es mai una opcion de militància qu’una opcion professionala. Presentar la cultura en occitan al grand public es una opcion reservada als festenals de lengas, o de cultura populara. Ara, incorporar l’occitan dins un eveniment cultural de la portada del festenal de Carbona es una escasuda que cal saludar.
Es sus la basa de conquistar de petits espacis de normalitat que recobrarem la dignitat de la lenga e son usatge social, coma o an atench d’autras culturas qu’an pas d’estat. La tòca es malaisida, mas pas impossibla. La creacion en occitan es enòrma e de qualitat, nos manca solament lo recobrament de la normalitat. La còla de Carbona nos an mostrat una draia de seguir.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Wikipedia version francesa: vilas e grafia/fonia, una fònt de glòttofobia
Les articles subre las vilas son de format variable, fasent sègre o non le nom oficial francés pel nom occitan, pronóncia(s) inclusa(s) o non, e mai le ligam cap a Wikipèdia occitan.
Se constata en maites articles la mençon d'una pronóncia francesa (estandard ?) a la parisenca literala, d'intencion normativa e de natura glotofòbe; de véser "Ayguesvives [ɛgviv] !
Se sap ben que la francizacion grafica del nom occitan retro-agís intuitivament sul biais de díser inicial local o regional, mas se fa besonh de contracarrar la promocion d'un biais de díser estranh contra natura.
Son maites articles "contrarotlats" de per d'adversaris de l'occitanitat que aniquilan tota modificacion de lor presentacion inacceptable.
Es de besonh de restablir e restituir una normalitat naturala.
Es possible que Jornalet pòsca ronçar una campanha de reconquista ambe de recomendacions practicas cap a totis interessats, e de pòrger de solucions de desblocatge dels articles "resistents" ?
#1
Benlèu , o benlèu pas e segur qu'es pas ambe la tiá
#1 enfins... es pas ambe una lenga de farlabica coma la tia que i arribarem... :)
Nos podèm totjorn ensatjar de conquistar d’espacis dins mantuns arescles, nos farà pas contumeliá. L’estat de conquista se ten per l’emplenament dels espacis dins lo temps e de contunh, aqui ven mai redde l’afar.
La conquista d’espacis va de cotria ambe los locutors, e aumentar los locutors de per l’ensenhament es aumentar l’espandi e tanben lo contengut de l’espandi.
Dintrèm aqui dins la ròda de Deming, conquistar d’espacis es una sensificacion e a l’encòp una socializacion l’enquezit (requis -Azais) es d’aver locutors per comprener e de mond per parlar. Per aquò entolhar, cal passar per la mesteissa ròda de Deming aqueste còp aplicada a l’ensenhament de nòstra lenga. Per ensenhar cal professors o pel mens d’apleches perficients, los dos es milhor.
E apèi que çà diretz, e ben apèi cal aprener EN occitan e per aprener EN ocitan nos cal tanben d’apleches.
Totis las estapas se pòdon plan segur se menar de cotria.
https://ibb.co/hyWwrF3
Sens relambi se vira la Ròda de Deming
Es la tanca que ten lo mai d’importancia. La posicion de la tanca sus l’escala es lo rebat dels progresses fachs se volèm èsser perficients
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari