editorial
Lo trabalh ben fach a sa recompensa
Lo 27 de febrièr passat, una coalicion d’organizacions favorablas a las lengas minorizadas de tota la Republica Francesa capitèt ben un eveniment important. Gràcias a la pression suls deputats de l’Assemblada Nacionala e als contactes ministerials, 18 associacions, coordenadas per la Federacion per las Lengas Regionalas dins l’Ensenhament Public (FLARÈP), capitèron d’inclure qualques emendaments determinants dins los articles de la futura lei francesa de l’educacion. Aital, la futura lei mençonarà especificament las mal nomenadas lengas regionalas e s’avançarà dins la lor normalizacion a las escòlas.
Aquel exemple confirma una idèa que fa partida del nuclèu ideologic de Jornalet e que d’autres còps avèm expausat dins los nòstres editorials. Lo trabalh ben fach, rigorós, infatigable e disciplinat a sovent la recompensa desirada. Aquelas 18 organizacions an trabalhat sens far de rambalh e sens cercar de protagonisme. Se son bolegadas discretament e an pas fach de publicitat de las reüssidas inicialas per non condicionar la reüssida finala. L’objectiu comun èra al dessús de tot e al dessús dels interèsses legitims de cadun. Los bascos, los flamencs, los alsacians, los còrses, los bretons, los catalans e los occitans qu’an dirigit aquela iniciativa an donat una leiçon a totes e an demostrat, dins los lors pòbles respectius, que França es un Estat jacobin e centralista, mas qu’es pas insensible als vents de respècte de las minoritats que bufan per tota Euròpa.
Pels occitans, aquela question es la demostracion que lo trabalh plan fach per aténher d’objectius realistas e abastables es lo camin corrècte. Es evident que qualques unes volèm una Occitània sens limits dins cap de domeni e amb una normalizacion culturala e lingüistica absoluda. Mas nos cal èsser conscients qu’aquel objectiu es a l’ora d’ara un ideal luenchenc e cal far de passes que nos i sarren. Lo camin es long e son fòrça los escalons que cal pojar. Mas cal totjorn pojar un escalon abans de pojar lo seguent. Se trabalham ensems, amb discrecion, amb constància e amb intelligéncia, lo progrès nacional d’Occitània serà mai rapid. Sèm prèstes a o far?
_____
NÒTA — Segon las darrièras informacions que nos son arribadas, de contradiccions dins lo tèxt de la lei francesa sus l’educacion poirián desvalorizar los emendaments aprovats. Avèm cridat nòstre gaug tròp lèu e ailàs, per la lei Peillon, sèm a la malparada completa. Vos en tendrem al fil. Ça que la, cresèm que lo trabalh menat a tèrme per las 18 associacions coordenadas per la FLARÈP es estat un bon trabalh.
Aquel exemple confirma una idèa que fa partida del nuclèu ideologic de Jornalet e que d’autres còps avèm expausat dins los nòstres editorials. Lo trabalh ben fach, rigorós, infatigable e disciplinat a sovent la recompensa desirada. Aquelas 18 organizacions an trabalhat sens far de rambalh e sens cercar de protagonisme. Se son bolegadas discretament e an pas fach de publicitat de las reüssidas inicialas per non condicionar la reüssida finala. L’objectiu comun èra al dessús de tot e al dessús dels interèsses legitims de cadun. Los bascos, los flamencs, los alsacians, los còrses, los bretons, los catalans e los occitans qu’an dirigit aquela iniciativa an donat una leiçon a totes e an demostrat, dins los lors pòbles respectius, que França es un Estat jacobin e centralista, mas qu’es pas insensible als vents de respècte de las minoritats que bufan per tota Euròpa.
Pels occitans, aquela question es la demostracion que lo trabalh plan fach per aténher d’objectius realistas e abastables es lo camin corrècte. Es evident que qualques unes volèm una Occitània sens limits dins cap de domeni e amb una normalizacion culturala e lingüistica absoluda. Mas nos cal èsser conscients qu’aquel objectiu es a l’ora d’ara un ideal luenchenc e cal far de passes que nos i sarren. Lo camin es long e son fòrça los escalons que cal pojar. Mas cal totjorn pojar un escalon abans de pojar lo seguent. Se trabalham ensems, amb discrecion, amb constància e amb intelligéncia, lo progrès nacional d’Occitània serà mai rapid. Sèm prèstes a o far?
_____
NÒTA — Segon las darrièras informacions que nos son arribadas, de contradiccions dins lo tèxt de la lei francesa sus l’educacion poirián desvalorizar los emendaments aprovats. Avèm cridat nòstre gaug tròp lèu e ailàs, per la lei Peillon, sèm a la malparada completa. Vos en tendrem al fil. Ça que la, cresèm que lo trabalh menat a tèrme per las 18 associacions coordenadas per la FLARÈP es estat un bon trabalh.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Se parla aicí, plan justament, de " las mal nomenadas lengas regionalas". Parlarem tanben plan volontièrs, per las meteissas rasons, de la plan mal nomenada educacion nacionala, coma s'una nacion, aquò podiá èsser sonque francés, macarel !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari