Dempuèi un moment, lo govèrn regional de Catalonha —ara entre las mans d’Esquèrra Republicana de Catalonha (ÈRC)— ensaja de demostrar que las negociacions amb lo govèrn espanhòl de Pedro Sánchez portarián d’avançadas del temps que la repression s’arrèsta pas e que lo catalan e l’occitan aranés quitan d’èsser lengas veïcularas dins l’educacion.
 
Ara, la darrièra “capitada” d’aquelas convèrsas a mes de mòda un mot un pauc complicat de prononciar: “desjudicialització”, es a dire “desjudiciarizacion”. Los mèdias  ne parlan a prepaus de las personas enseguidas en justícia pel referendum independentista de 2017 pel qual encara i a tres milièrs de reprimits e d’elegits exiliats. Per fin de “desjudiciarizar” lo procès independentista, los govèrns catalan e espanhòl son arribats a l’acòrdi de reformar lo Còde Penal espanhòl en eliminant lo delicte de “sedicion” pel qual foguèron encarcerats los elegits catalans e son totjorn enseguits en justícia los que se tròban en exili. Pasmens, aquel delicte s’es ara transformat en “trebolums de l’ordre public” amb de penas de fins a 5 ans de preson. Doas oras après l’intrada en vigor d’aquel nòu còde penal, la justícia espanhòla a entamenat una procedura per perseguir los elegits catalans per aquel nòu delicte, en demandant, abans tot, l’extradicion del president catalan exiliat, Carles Puigdemont.
 
Dijòus que ven, lo primièr ministre espanhòl rescontrarà lo president francés, Emmanuel Macron, dins una cima francoespanhòla que se debanarà a Barcelona. La causida de la capitala catalana es pas un azard, Pedro Sánchez i vòl demostrar que lo procès independentista es acabat e que la Ciutat Comtala es en patz. Totun, mentre que del costat nòrd dels Pirenèus i aurà fòrça protèstas contra la retirada a 64 ans, a Barcelona mai d’una trentena de partits e associacions independentistas an apelat a manifestar contra aquela “provocacion”, jos la devisa “Aicí s’es pas res acabat”.
 
ÈRC tanben crida a manifestar, del temps que lo president de la Generalitat participarà a la cima en qualitat d’òste de Macron. Es una contradiccion qu’a indignat fòrça sectors de l’independentisme catalan. Mas lo govèrn de la Generalitat o fa per una estrategia subreintelligenta: vòl demandar a Macron que “França contribuisca que se pòsca parlar en catalan dins las institucions europèas”. Aital o a manifestat la conselhièra del president catalan, Laura Vilagrà. Quina estrategia intelligenta!
 

"Volem que França contribueixi que es pugui parlar en català a les institucions europees." #etfelicitofillpic.twitter.com/6ESNGsuBxv

— Ferriol Macip (@oifarri) January 13, 2023

 

No permetrem les operacions estètiques de Sánchez i Macron per fer veure que el conflicte polític i la repressió ja no existeixen. Aquí no s'ha acabat res!

19 de gener
9 h
4 Columnes de Puig de Cadafalch, BCN pic.twitter.com/fbuLxpzSzy

— Òmnium Cultural (@omnium) January 13, 2023