“La lei es per l’òme e non pas l’òme per la lei”, çò diguèt fa dos mil ans Jèsus de Nazaret segon l’Evangèli de Marc. Aquela paraula èra alavetz tan revolucionària coma o es ara. La democracia es fondada sul principi de debat dobèrt e liure, ont las idèas e las opinions pòdon èsser exprimidas e discutidas per tal de prene de decisions informadas. E aital se tracta de legiferir al servici dels ciutadans e non pas al dels legislators. Pasmens, la Constitucion francesa daissa qualques portetas per que los governants pòscan impausar sens debat de leis impopularas. Doas d’aquelas portetas son estadas emplegadas pel meteis govèrn en mens de tres meses: la polemica e subrecontestada reforma de las retiradas s’impausèt en març passat sens debat parlamentari per mejan de l’article 49.3, e durant la setmana que ven de passar la presidéncia macronista de l’Assemblada francesa se serviguèt de l’article 40 per refusar un vòte per abrogar aquela reforma. L’article 40, pensat originàriament per assegurar la responsabilitat financièra, es vengut un empach a un debat parlamentari significatiu. Avèm, doncas, una mòstra neta e clara de la paura qualitat democratica del governants.

Tota Occitània, franc d’Aran, de las Valadas e de Mónegue, es somesa a una Constitucion que permet als governants d’i contravenir a lor agrat e de censurar quand lor agrada pas una lei que beneficiariá als parlants de las lengas minorizadas coma la nòstra. De soslinhar qu’aquela Constitucion a pas cap de porteta per quitar de protegir fermament lo supremacisme de la lenga francesa sus la nòstra mas, al contrari, permet a l’ideologia francista dominanta de mespresar, umiliar e invisibilizar las minoritats nacionalas.

Mentretant, dijòus passat, 8 de junh, en Savòia, un forsenat nafrèt amb cotèl sièis personas, dont quatre enfantons d’entre 2 e 3 ans, en los daissant en estat grèu. Lo fach foguèt fòrça mediatizat e l’opinion publica, logicament, se n’atupiguèt. Un atac amb cotèl es inadmissible mas voler tuar un enfanton de 2 ans es lo crime pus òrre que quitament un tarat poiriá pas imaginar. Es normal de mostrar son fàstic mai energic al criminal e la solidaritat màger a las victimas. Pasmens, qualques elements de la classa politica, de las drecha e extrèma drecha francesas, an recuperat lo tragic eveniment per assajar de durcir legislativament las politicas migratòrias, çò que nos sembla repugnant. E mai repugnantas encara nos an semblat las declaracions de la deputada macronista Aurore Bergé que culpabilizèt las oposicions del debat sus la reforma de las retiradas “quand de mainatges [èran] en urgéncia absoluda”.