editorial
Aran per sa Lenga: coa de leon o cap de mirgueta?
La corsa d’Aran per sa Lenga es arribada ongan a sas vint annadas. Pendent dos decennis, de milièrs d’araneses an participat a una corsa qu’es venguda una referéncia obligatòria de l’agenda occitana. D’un biais ludic, esportiu e festiu, la revendicacion de la normalizacion lingüistica en la Val d’Aran es passada de parents a enfants de faiçon naturala, e atrai fòrça parlants novèls cap a una lenga que fa vint ans qualques unes la consideravan en perilh. Alavetz, la còla de Jornalet felicitam lo collectiu Lengua Viua e l’encoratjam a contunhar aquel prètzfach dins l’avenir.
Totun, vint ans son tanben un bon moment per far bilanç, e lo bilanç es pas excellent. Se pòt pas viure plenament en aranés dins la Val d’Aran perque l’usatge social de la lenga es absoludament insufisent. L’ofèrta culturala es escassa o folclorizada, e solament l’escòla e l’administracion locala fan un cèrt bon usatge de la lenga escricha e parlada. Mas al delà de las salas e de las bastissas del Conselh General e dels municipis de la val, la situacion de l’aranés es complicada. Mens de la mitat dels abitants d’Aran emplegan l’aranés coma lenga mairala, çò que convertís l’occitan en una lenga minorizada dins son pròpri territòri natural e istoric.
Per contra, cal pensar en grand, qu’es aquí que i a, segon lo nòstre vejaire, una part del remèdi: se recuperar l’usatge social d’una lenga parlada per qualques 2000 personas pòt èsser un objectiu gaireben utopic, o es pas tant se prenèm en compte que tres milions de personas parlan tanben aquela meteissa lenga, que ganhèt lo prèmi Nobel de literatura amb Frederic Mistral. I a pas cap de dobte, per astre, sus l’apertenença de l’aranés al dialècte gascon de la lenga occitana. Mas cal aumentar los ligams culturals de la Val d’Aran amb la rèsta d’Occitània perque la lenga se salvarà se totes los parlants trabalhan amassa. E los araneses, que son los solets occitans qu’an la lenga oficializada e en via de normalizacion, pòdon èsser precursors en la recuperacion de l’occitan.
Totun, vint ans son tanben un bon moment per far bilanç, e lo bilanç es pas excellent. Se pòt pas viure plenament en aranés dins la Val d’Aran perque l’usatge social de la lenga es absoludament insufisent. L’ofèrta culturala es escassa o folclorizada, e solament l’escòla e l’administracion locala fan un cèrt bon usatge de la lenga escricha e parlada. Mas al delà de las salas e de las bastissas del Conselh General e dels municipis de la val, la situacion de l’aranés es complicada. Mens de la mitat dels abitants d’Aran emplegan l’aranés coma lenga mairala, çò que convertís l’occitan en una lenga minorizada dins son pròpri territòri natural e istoric.
Per contra, cal pensar en grand, qu’es aquí que i a, segon lo nòstre vejaire, una part del remèdi: se recuperar l’usatge social d’una lenga parlada per qualques 2000 personas pòt èsser un objectiu gaireben utopic, o es pas tant se prenèm en compte que tres milions de personas parlan tanben aquela meteissa lenga, que ganhèt lo prèmi Nobel de literatura amb Frederic Mistral. I a pas cap de dobte, per astre, sus l’apertenença de l’aranés al dialècte gascon de la lenga occitana. Mas cal aumentar los ligams culturals de la Val d’Aran amb la rèsta d’Occitània perque la lenga se salvarà se totes los parlants trabalhan amassa. E los araneses, que son los solets occitans qu’an la lenga oficializada e en via de normalizacion, pòdon èsser precursors en la recuperacion de l’occitan.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Los araneses e occitans auretz lo supòrt de fòrça catalans que volèm veire florir la vòstra lenga!
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari