Era Television de Catalonha (TV3) emetec eth 2 d’abriu passat un documentari entitolat Qui aucic a Cachou sus er ahèr dera mòrt d’aqueth ors en Aran hè quate ans. Eth film que presente er ahèr dera mòrt deth plantigrad coma un thriller damb còps d’efècte e virades de guidon, da er imatge d’Aran coma un país d’omertà a on i aurie un pacte de silenci, e arremerque tanplan se com era enquèsta policièra desvelèc un hilat de trafec de cocaïna. Er ors Cachou lo trobèren mòrt eth 9 d’abriu de 2020 ena zòna de Suberpera, sus es montanhes de Les (Quate Lòcs) e eth jutjament deu arribar lèu. I a dues persones inculpades: un èx-conselhèr deth Conselh Generau d’Aran e un agent environamentau tanben dera institucion aranesa centrau. Eth documentari de TV3 cèrque de desvelar es enquèstes policières e es intervencions telefoniques que les an amiat deuant dera justícia.

Era emission a generat ua polemica ena Val d’Aran. Atau ac manifèste ua letra contondenta dera sindica d’Aran, Maria Vergés, adreçada ara presidenta dera Corporacion Catalana de Mejans Audiovisuaus (CCMA)e que l’a hèta publica en web deth Conselh Generau d’Aran e enes hilats sociaus. Ena letra, Vergés exprimís un prigond mauèster peth tractament qu’eth documentari a dat ar ahèr, en tot acusar-lo d’èster tendenciós e sens rigor ena sua representacion dera Val d’Aran e des aranesi.

D’un cant, volem arremercar qu’era critica as mejans de comunicacion, en quina circonstància que sigue, a d’èster abordada damb cautèla entà preservar era libertat de premsa, un pilar fonamentau dera democracia. Era pression publica exercida per part de cargues politics sus es mejans de comunicacion ei contraproductiva e quitament met en perilh era diuersitat d’opinions e era pluralitat informativa. Non ei eth prumèr còp qu’era sindica d’Aran escriu ara CCMA per plànher un contengut que non li conven.

De un aute costat, totun, credem qu’ei legitim de plànher quinsevolh representacion distorsionada dera Val d’Aran e des sòns abitants en un mèdia public coma ei TV3. Era manca de contextualizacion o era seleccion parciau d’elements pòt distòrcer era percepcion des telespectators sus tot un país.

Mensprètz ara lengua deth país

Aquerò dit, era redaccion de Jornalet tanben se mòstre critica damb aqueth documentari, mès que mès per un hèt que semble auer passat inapercebut mès que, tà nosati, mòstre un mesprètz màger entara lengua deth país. Non ei bric presenta, e ath delà, se manipulen documents entà amagar-la.

En film se mòstren reconstruccions des convèrses àudio intervengudes pera policia. Quan es interlocutors empleguen eth castelhan, era realizacion mos mòstre un àudio en castelhan. Totun, quan es interlocutors empleguen er aranés, era recreacion mostrada en documentari ei en catalan, sense cap d’indicacion que s’agís d’ua revirada. Açò, ath delà d’èster ua manipulacion, ei ua mòstra de mensprètz intolerabla entar aranés e entara tota era lengua occitana en generau.