“La lenga es tostemps estada companha de l’Empèri”[1], çò assegurèt al sègle XV l’autor de la primièra gramatica castelhana. De fach, las poténcias colonizairas o sabián plan: la colonizacion lingüistica assegura ben la somission a lor empèri. Los occitans ne sèm tanplan pertocats. Ara, dins lo combat de cèrtas ancianas colònias per se desbarrassar de tot en tot de lor anciana metropòli, se comença de pausar lo subjècte de la descolonizacion lingüistica. En Mali sembla que son a entamenar aquela entrepresa amb una combinason innovanta d’educacion e tecnologia, coma o publicàvem dijòus passat.

En julhet de 2023, lo francés quitèt d’èsser considerat coma lenga oficiala en Mali, mas encara demorava lenga de trabalh. Ara, sembla que començan de trabalhar per se poder desbarrassar d’una lenga que los colonizaires avián impausat fins al ponch de la far venir indispensabla. Gràcias a l’Intelligéncia Artificiala son a crear de libres per las escòlas amb de contenguts autentics, pas brica subsidiaris de la cultura colonizaira. S’agís de tèxtes que rebaton lors pròprias experiéncias e realitats socialas e culturalas. A travèrs d’un procès de creacion collaboratiu, e gràcias a la tecnologia, an fach tornar viure un legat cultural qu’abans èra eclipsat per l’ombra de la lenga imperiala.

Aquela experiéncia nos mòstra que la sciéncia e la tecnologia pòdon jogar un ròtle màger dins la preservacion de la diversitat e lo reviudament de lengas grèvament agarridas coma la nòstra. Per astre, aquela idèa d’emplegar la tecnologia al servici de la justícia lingüística l’a compresa lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana que trabalha infatigablement sus aquela draia.

La descolonizacion lingüistica es pas solament un acte administratiu, mas un movement per restaurar la coesion sociala e l’identitat dels pòbles. Se començam d’aver los espleches, nos cal bastir mai que jamai una volontat politica populara, un procès de desalienacion culturala, per recobrar nòstra identitat. Quand lo pòble occitan voldrà majoritàriament recobrar sa lenga, sa cultura e sa dignitat, alavetz descobrirà qu’es possible.