capçalera campanha

editorial

L’aire de París te farà morir, pecaire!

L’aire de París te farà morir, pecaire!
L’aire de París te farà morir, pecaire!

"Sèm en 50 abans Jèsus Crist. Gàllia tota es mestrejada pels romans... Tota? Non pas, qu’un vilatge de galleses encanissats quita pas de brandir las pelhas a l’ocupaire." E mai amb la mar al costat, eles saben plan que lo melhor peis es lo que ven de Lutècia, amb aquel perfum poirit de mal confondre... Dos mila ans après, los indigènas del sud de Gàllia, diches occitans, an encara aquela tissa de Lutècia, ara nomenada Paris-sur-Seine.

L’agència del cinèma e de l’audiovisual de la region Occitanie ven de prepausar als professionals del cinèma de solucions alternativas per luòcs de rodatge e decòrs naturals per inventar de sequéncias parisencas dins la region. Un sit web entitolat en francés “Un air de Paris” ofrís una tièra de fotografias d’endreches de la region qu’a pres lo nom del país nòstre, triats perque aurián un cèrt aire parisenc, siá per l’arquitectura, siá pels monuments, siá pels païsatges: «De decòrs a Montpelhièr e Seta dins lo sud de França, ont se retròba fins a s’i mesprene, d’aicí d’ailà, l’encant de las carrièras e dels jardins de la capitala».

Sembla una bona solucion pels cineastas occitans que devon recrear la capitala de França e se vòlon estalviar la despensa d’anar a París per i filmar. Ça que la, aquel sit web, per nosautres, delata tanplan l’obsession provinciala de revertar la capitala coloniala e de ne copiar las mòdas, l’estetica, las costumas, la lenga, l’accent... D’autre caire, planhèm que i aja pas l’interès de cercar de luòc per recrear de vilas de nòstre entorn mai pròche, coma Barcelona, Roma o Viena.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

L'Auvernhat Clarmont
2.

Pensi que i a aicí una error d'analisi. I a una confusion entre "París" e "identitat Francesa". Es pas çò meteis ! la pròva : en quala lenga es l'eslogan "A parisian touch in Occitània" ? en anglés ! los qu'an creat aquel sit son pas de renegats de l'identitat occitana pr'amor que "Franceses" dins lor cap : son ja dins una logica mondialista, aitant mesfisant de l'identitat francesa que d'identitat occitana, s'es pas mai ! l'eslogan en anglés, es pr'amor que l'anglés es la lenga internacionala, la dels ciutadans del Mond (e probablament la de l'avenidor de lor punt de vista). Aquestes "Ciutadans del Mond" se considèran "progressistas e dobèrts" e donc regèten tota forma de "replec identitari".

Aquel sit fa non pas pròva de l'alienacion d'Occitans que se creson Franceses, mas de personas que se considèran mai "ciutadans del Mond" que non pas Francés o Occitan. Son d'urbans, forçadament (de Tolosa, de París), vist que las vilas son per naturas cosmopolitas. E soi segur que los lòcs de Tolosa que semblan a los de París son emblematics non pas de l'identitat francesa, mas del mondialisme : un McDo, un immòble, una autopista, un barri cosmopolit etc.

Donc, qu'aja "ciutadans del Mond" assumits a Tolosa o coma a París, es tras qu'evident, aquò vòl pas díser forçadament que i a diguns que se pensa Occitan a Tolosa... o Francés a París.


PS : me desencusi al près de mos camaradas Auvernhats d'emplegar aicí a l'escrich una forma estandarda de l'occitan. Causida pragmatica, parli l'auvernhat a l'oral, mas m'adreçant dins un mèdia pan-occitan, ai fach aquela causida a l'escrich.

  • 12
  • 2
Jòrdi Caldentey Manacòr (Malhòrca)
1.

Los occitans d'una banda e de l'altra dels Pirenèus avèm lo prètzfait urgent de superar lo marc mental exagonal al nòrd e lo marc mental iberic al sud. E, sustot, avèm lo prètzfait de pas gardar mai los Pirenèus coma una barrièra mas coma la colomna vertebrala de l'anciana (e a l'encòp futura, se volèm) granda Civilizacion d'Òc.

  • 21
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article