editorial
La Val d’Aran dins lo caireforc catalan
Que la Val d’Aran fa partida d’Occitània e que fa pas partida de la nacion catalana es un fach evident que totes deurián saber. Ça que la, una causa es aperténer a una nacion culturala e una autra causa, plan desparièra, es aprofechar los avantatges que pòt supausar l’apertenença a un autre subjècte politic. Tot aquò o explicam perque i a un viu debat politic sus l’avenir del país aranés en lo moment politic que viu Catalonha, que, coma se sap, a començat son camin del drech a decidir per venir un país independent d’Espanha.
D’un costat, i a los que defendon los ligams istorics dels araneses amb los catalans e que creson, onèstament, que la Val d’Aran deu acompanhar Catalonha en aquel viatge cap a l’autodeterminacion que los catalans la menan a tèrme. Acompanhar Catalonha vòl pas dire, evidentament, dissòlver l’identitat occitana dins la catalanitat. Aquela posicion, a l’ora d’ara, es defenduda pel govèrn aranés, e en consequéncia poiriam dire qu’es defenduda per la majoritat dels araneses. D’un autre costat d’unes que i a afirman que la Val d’Aran deu pas seguir lo camin de Catalonha e que deu demorar dintre Espanha, en cas que Catalonha venga un Estat independent a tèrme cort.
La còla de Jornalet cresèm que tant la Val d’Aran coma Catalonha an ja tastat çò que balha Espanha istoricament: repression de l’identitat e imposicion del castelhan, per parlar solament de questions culturalas. Per contra, los araneses an ja vist lo tractament que recebon de la Catalonha autonomica: semiautonomia politica e oficialitat de l’occitan pel primièr còp en l’istòria. I a una diferéncia, vertat? Es per aquò que pensam qu’una Val d’Aran dins Espanha, quand Catalonha i serà pas mai, es un verai cuol de sac. Per contra, las possibilitats pels araneses, e de rebucada per la rèsta dels occitans, dintre una Catalonha independenta, son fòrça mai encoratjantas.
D’un costat, i a los que defendon los ligams istorics dels araneses amb los catalans e que creson, onèstament, que la Val d’Aran deu acompanhar Catalonha en aquel viatge cap a l’autodeterminacion que los catalans la menan a tèrme. Acompanhar Catalonha vòl pas dire, evidentament, dissòlver l’identitat occitana dins la catalanitat. Aquela posicion, a l’ora d’ara, es defenduda pel govèrn aranés, e en consequéncia poiriam dire qu’es defenduda per la majoritat dels araneses. D’un autre costat d’unes que i a afirman que la Val d’Aran deu pas seguir lo camin de Catalonha e que deu demorar dintre Espanha, en cas que Catalonha venga un Estat independent a tèrme cort.
La còla de Jornalet cresèm que tant la Val d’Aran coma Catalonha an ja tastat çò que balha Espanha istoricament: repression de l’identitat e imposicion del castelhan, per parlar solament de questions culturalas. Per contra, los araneses an ja vist lo tractament que recebon de la Catalonha autonomica: semiautonomia politica e oficialitat de l’occitan pel primièr còp en l’istòria. I a una diferéncia, vertat? Es per aquò que pensam qu’una Val d’Aran dins Espanha, quand Catalonha i serà pas mai, es un verai cuol de sac. Per contra, las possibilitats pels araneses, e de rebucada per la rèsta dels occitans, dintre una Catalonha independenta, son fòrça mai encoratjantas.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#74 Dreams are my reality.
Em sap greu no poder escriure en occità. Primer de tot voldria dir una cosa molt important, i és que els independentistes catalans (Entre els quals m'hi incloc jo mateix.) estan totalment convençuts que només els aranesos poden decidir el seu futur. Aclarit això, passo a comentar una opinió que he llegit de certes persones i sobretot d'una en concret, en "Uc Rouquette": trobo insultat i escandalós el tractament que se'ns dóna als catalans. Comparar els catalans amb el nacionalisme espanyol i francès i acusar-los d'aplicar conceptes tan dramàtics com la "colonització", l'"annexió" i d'altres relacionats amb l'alienació o la intolerància envers la llengua, la cultura i la identitat nacional és una calúmnia feta des de la més absoluta ignorància i malícia. Mai hauria pensat que des d'una posició pretengudament occitanista es poguessin fer aquesta mena d'acusacions.
Els catalans hem tingut llaços històrics i estrets amb la nació occitana malgrat les petites diferències, entre altres coses ambdós pobles han patit conjuntament i per això comparteixen la mateixa comprensió i empatia l'un envers a l'altre. Allò que fa mal a la llengua catalana li dol al poble occità, i allò que fa mal a la lenga d'Òc és perniciós per a la nació catalana. Compartim l'alegria i la pena, és per això que ens entenem i ens observem amb preocupació.
Els catalans sabem perfectament que Espanya no assumirà mai la seva realitat plurinacional, i qualsevol pas endavant que doni en aquest aspecte significarà a la llarga dos passes endarrere. I això val per la Val d'Aran, Catalunya, Galiza, Euskadi, etc. La Val d'Aran no se salvarà mai dins Espanya, encara que sigui a costa de donar l'esquena a Catalunya. Espanya s'inspira en el model lingüístic genocida i centralista francès, i és la opció que creix cada any en l'opinió espanyola. Ni Espanya ni França acceptaran mai la nació occitana dins llurs estats, pensar el contrari és ignorància, ingenuïtat, masoquisme...
Si en aquest moment Catalunya es troba en una posició avantatjosa és perquè el Principat s'ha trobat enmig de la mossegada històrica que l'imperialisme francès i espanyol. Occitània, Catalunya Nord, Aragó, País Valencià i les Illes Balears han rebut el pitjor cop dels nacionalismes espanyol i francès.
Els catalans diem que l'enemic és dins nostre. Això vol dir que a la llarga serà el poble aranès qui cavarà la seva pròpia tomba per culpa de la inevitable assimilació de la consciència nacional espanyolista.
Us explicaré la meva opinió personal com a català: vull una Catalunya independent i desitjaria compartir-la amb vosaltres, res em faria més il·lusió que una part d'Occitània ens acompanyes en el futur. M'agradaria que Catalunya i la Val d'Aran creïn una confederació d'estats lliures, que l'occità continuï essent oficial a tota Catalunya i que els aranesos decideixin si vol seguir aprenent català o no i quina relació volen mantenir amb Catalunya. I si això no pot ser i els aranesos decideixen romandre a Espanya o bé decideixen anar sols pel seu compte, desitjo sincerament que continuem tractant-nos amb respecte i les millors voluntats.
Tot això que dic és possible, i tot i que encara no hi hem arribat ens trobem en un camí de no retorn cap a la nostra independència.
I recordeu: catalanofòbia és occitanofòbia. No me'n fio d'un occità que té odi al català, com tampoc me'n fio d'un català que té odi a l'occità. Hem de desemmascarar l'odi per combatre l'enemic interior.
Salut!
Perdoneu que no escrigui en occità, no ho faig perquè no en sé prou. En el cas de la Val d'Aran, cal considerar que és un territori occità que voluntàriament va decidir de quedar-se a Catalunya on se li va concedir la Querimònia, fins aquí no he dit res que ningú que llegeixi aquest diari no sàpiga. En cas d'independència de Catalunya, penso que la Val d'Aran hauria de ser un estat lliure associat (confederat?) a Catalunya i com a tal hauria de poder decidir entre 4 opcions: 1. continuar com a estat lliure associat a Catalunya; 2. decidir de pertànyer a Espanya; 3. decidir de pertànyer a França (malauradament no pot decidir de pertànyer a una Occitània lliure); 4. decidir d'establir-se com a estat independent. Només els aranesos poden decidir i els catalans ho hem de respectar.
Coneisses pas Catalonha, coneisses pas Aran. I siás estat anat jamai?
#74 Dreams are my reality.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari