CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

editorial

Via Catalana, Via Occitana

Coma probablament los legeires d’aqueste jornal sabon plan, dimècres passat, 11 de setembre, una enòrma cadena umana traversèt lo Principat de Catalonha per reclamar l’independéncia del país. L’eveniment se nomenèt Via Catalana en omenatge a la Via Baltica, que jonguèt las capitalas d’Estònia, Letònia e Lituània per reclamar la secession a respècte de l’Union Sovietica. La cadena umana intrèt en Catalonha Nòrd e dins lo País Valencian. E mai se la tòca independentista es, a l’ora d’ara, lo Principat de Catalonha, mantes catalans desmembran pas que lor nacion son los Païses Catalans.
 
Aquela cadena umana foguèt una reüssida que renfòrça lo procès sobeiranista en marcha, e sa caracteristica principala foguèt son civisme, en oposicion a las agressions faissistas al sèti de la Generalitat de Catalonha a Madrid. Los partits catalans que menan lo procès independentista recebèron, doncas, lo vam del movement social per contunhar endavant fins a capitar la creacion d’un nòu estat catalan. La reüssida estonèt plan de mond, mas aquò es lo resultat d’annadas e d’annadas de trabalh abnegat, sovent silenciós, menat a tèrme pels collectius que fa de temps que trabalhan per la libertat dels catalans.
 
Per rapòrt a Occitània, lo messatge que ne podèm traire es justament aqueste: lo trabalh occitanista que se faga uèi e deman, e mai se sembla qu’a pas de resultats, es la grana que farà fruch dins 10, 20 o 30 ans. Se pòt pas recoltar sens aver semenat, e sovent la fruchada se pèrd a causa del tempèri o de la fenhantesa del païsan. Mas cal semenar totjorn. Se cal pas descoratjar e pensar que la tèrra es inculta. La tèrra totjorn balha sa frucha se la trabalham amb amor e amb esfòrç. Cal que los occitanistas vejam que l’occitanisme es cada annada mai fòrt, perque es aital. Sèm cada còp mai de mond, e mai de mond o sabon. I a solament un camin per far la Via Occitana: trabalhar. Pas deman: uèi.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

Miquel Valldoreix
46.

Bon dia, disculpeu que no em sé expressar en occità però crec que ens entenem. Només volia dinàr un humil consell al moviment occitanista: si voleu tenir èxit, sigueu transversals. No barregeu identitat i ideologies. Deixeu les ideologies fora del debat. Nacionalment parlant, Occitània serà alguna cosa en el futur només si hi ha la voluntat de tot l'espectre ideològic: liberals, comunistes, conservadors, etc. Si com de vegades em sembla, el moviment occitanista és parcela exclusiva de les esquerres, quedarà estigmatizat i amb tuf sectari. És possible que avui en dia hi hagi pocs empresaris involucrats en el moviment, però si deixessiu les vostres ideologies per a la vida privada, potser tard o d'hora es veuran seduits pel moviment. Un moviment nacional que no sigui transversal i totalment net d'ideologies no té futur. Ho dic perquè ho crec, però amb tota la humilitat del món.

Visca Occitània!!!!

  • 0
  • 0
Vicent Peris Valéncia
45.

#44 D'acòrdi en gaireben tot. Çò de mès de logic seriá tornar los origens, dins los Païses de Oc. Lemosin, auvernhat, gascon, lengadocian, provençal, catalan, balear e valencian: un meteis diasistema.

  • 0
  • 1
Mathieu Castel Marselha
44.

#43
#41

Seria molt més simple posar el nom d'occità a la llengua que parleu que no és el nom d'una regió istorica més un nom "tècnic" ;) .

Pòdi comprendre un pauc la critica que fan d'unei valencianistas... Avem arrestat de nomenar l'occitan "provençal" per lei memei rasons... Que lei lengadocians, lei gascons, lei niçarts e cia se reconeissian dins una comunautat linguistica mai pas dins aquesta apelacion que per elei s'aplicava unicament a la modalitat de l'occitan parlat dins la region "Provença".
E son lei catalans de Barcelona en promier que l'an rompuda aquesta unitat linguistica en fasent sa proclamacion d'independéncia de la lenga catalana a rapòrt de la lenga d'òc... Lei valencians fan exactament coma lei catalans faguèron per l'occitan l'a 80 annadas...

En francés, se ditz :"l'arroseur arrosé"...

  • 1
  • 0
Vicent Peris Valéncia
43.

en Tirant lo Blanch, la principala òbra en catalan-valencian-balear o bacavés, ditz èsser escricha en "lenga valenciana". La lenga (diasistema) que partejam valencians, aragoneses, malhorquines e catalans se son jamai nomenats en lo sieu ensems "catalan" o "lenga catalana". Lo nom de "lenga valenciana", per exemple (en nos referint al diasistema), es tan valid coma lo de "lenga catalana" o unes autres noms de CONSENS.

  • 1
  • 1
Vicent Peris Valéncia
42.

Plan, doncas doncas que qualqu'uns se vòlon pas comprene çò que disi: parlam de "païses gascons" en luòc d'Occitania e de "païses baleares" o "païses valencians". Parlam de "lenga gascona" a l'ora de nos referir a l'occitan e parlam de "lenga valenciana" a l'ora de nos referir a la lenga de la Comunitat Autonòma de Catalonha.

  • 1
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article