editorial
Apartheid lingüistic
Aquestes jorns passats, avèm vist estabosits la darrièra pantomima grotesca del supremacisme francofòn sus la populacion occitana. Dins un jutjament celebrat a Pau contra lo movement Libertat, lo militant jutjat volguèt parlar dins la lenga del país, es a dire, la lenga occitana. La jutgessa o refusèt inicialament, mas fin finala remandèt lo jutjament e avertiguèt que se l’acusat emplegava la lenga occitana, a efièches judiciaris, seriá considerat coma se demorava en silenci. Dich d’un autre biais: parlar occitan equival a parlar pas. Dich encara d’un autre biais: lo sistèma judiciari francés compara lo fach de parlar occitan al silenci. Volètz d’apartheid lingüistic? Venètz en França.
Encara gaug que la jutgessa èra considerada coma çò qu’apèlan una “jutgessa de proximitat”. Comprenèm que lo tèrme “proximitat” deu far referéncia a la proximitat de l’ideologia jacobina e non pas al país e als ciutadans que se jutja, qu’an ja pogut remarcar que recebon lo maximal mesprètz de la Republica Francesa. Se sap que lo drech de se defendre legalament dins sa lenga pròpria, ben es un drech comprés dins totas las convencions e tractats suls Dreches Umans. Es tanben comprés dins lo decalòg fondamental del sens comun. Mas tot aquò es pas important: França sacrifica totes los principis etics, democratics e umans sus aquel grand autar de carton-pasta qu’es la “grandeur”, çò qu’es pas autra causa qu’un miratge que comença e que s’acaba dins las frontièras de la Republica Francesa. Es pr’amor d’aquò, per exemple, qu’en Senegal es pas mai obligatòri de saber lo francés per èsser cònsol: vaquí una vièlha carga coloniala recentament despassada.
Se passa la paradòxa qu’al començament del sègle passat, quand una partida significativa dels occitans sabián parlar solament la lenga d’òc, los jutges normalament permetián la preséncia dels traductors als jutjaments. Un sègle puèi, doncas, sèm testimònis d’una regression en bona e deguda forma del drech dels occitans de parlar la nòstra lenga. Lo presumit brèç dels Dreches Umans marcha enrèire.
Encara gaug que la jutgessa èra considerada coma çò qu’apèlan una “jutgessa de proximitat”. Comprenèm que lo tèrme “proximitat” deu far referéncia a la proximitat de l’ideologia jacobina e non pas al país e als ciutadans que se jutja, qu’an ja pogut remarcar que recebon lo maximal mesprètz de la Republica Francesa. Se sap que lo drech de se defendre legalament dins sa lenga pròpria, ben es un drech comprés dins totas las convencions e tractats suls Dreches Umans. Es tanben comprés dins lo decalòg fondamental del sens comun. Mas tot aquò es pas important: França sacrifica totes los principis etics, democratics e umans sus aquel grand autar de carton-pasta qu’es la “grandeur”, çò qu’es pas autra causa qu’un miratge que comença e que s’acaba dins las frontièras de la Republica Francesa. Es pr’amor d’aquò, per exemple, qu’en Senegal es pas mai obligatòri de saber lo francés per èsser cònsol: vaquí una vièlha carga coloniala recentament despassada.
Se passa la paradòxa qu’al començament del sègle passat, quand una partida significativa dels occitans sabián parlar solament la lenga d’òc, los jutges normalament permetián la preséncia dels traductors als jutjaments. Un sègle puèi, doncas, sèm testimònis d’una regression en bona e deguda forma del drech dels occitans de parlar la nòstra lenga. Lo presumit brèç dels Dreches Umans marcha enrèire.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Es diuen lo país de la libertat, mas per els tota e pels altres res de res. Jo diria que són los governs de París, los barruts mais cares dures del monde.
Au XXème segla, las usinas embauchavan a plen en region parisena. Aura, quo es pus lo cas. Los occitans son obligeats de chausir d'autres vias que l'imigracion vers Paris. La lenga deven una necessitat economica, un ligam fòrt entre los occitans de totas las regions occitanas e pas solament parlada per los daus pais. Es un biais de tornar trobar una personalitat occitane en Europe e dins lo monde. La séparacion entre le nòrd de la França e lo sud de la França se fara perque lo nòrd a pus la capacitat de dominar tot l'exagòne. Devra se virar vers sas valors tradicionalas que lo menan dau costat de Berlin o de Varsovia pendent que lo sud se virara vers l'europe dau sud e e los pais d'alentorn de la mar miejaterrana.
Això que diuen llibertat, igualtat i fraternitat és una farsa a favor del centralisme, el que més en sorprèn que en ple segle 21,i a Europa encara hi hagi països tan centralistes com Espanya i França, jo ho anomeno genocidi lingüístic, i tenim tot el dret del món per intentar canviar-ho, ni Espanya ni França existien i la nostra llengua ja era la més culta de tot Europa. Una llengua no desapareix perquè els que no la volen l'ataquen, desapareix per què els que l'estimen no la defensen
#4- Adishatz Rita,
De moment, lo francés es una lenga d'aquí,"de facto" coma "de jure". Desolat.
#3 Cresi que vos enganatz. Lo francés es pas "una" lenga del país mas "la" lenga del país segon la justícia francesa. Çò qu'es una injustícia, plan segur!
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari