CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

editorial

11 de novembre: de qué se cal remembrar?

Coma cada an, l’11 de novembre, França commemòra e se remembra dels mòrts de la Primièra Guèrra Mondiala. Dins cada vila e vilatge de l’estat francés i a un monument amb los noms de totes los abitants mòrts als prats batalhièrs d’aquela guèrra colossala. Dins qualques cases supausavan un percentatge fòrça naut de la populacion. Aqueles mòrts son utilizats per ne far un grand acte d’exaltacion del patriotisme francés, e los an meses al servici de la construccion de l’identitat nacionala francesa, del colonialisme e de la grandesa francesa bastida sus l’uniformitat mai absoluda.
 
Es pr’amor d’aquò que l’11 de novembre los occitans nos deuriam remembrar de çò que signifiquèt aquela guèrra crusèla pel nòstre país. La guèrra portèt la mòrt a la majoritat dels joves occitans menats en primièra fila coma carn de canon, e devorèt las ressorsas naturalas d’Occitània que foguèt quitament descapitalizada en menant sas bancas principalas a París. E sustot, portèt l’alienacion e signifiquèt lo còp màger a la nòstra lenga e a la nòstra identitat nacionala.
 
Cal condemnar l’instrumentalizacion d’aquela barbariá e cal rendre omenatge als mòrts al prat batalhièr, completament al marge dels actes de patriotisme arnat e rance al servici de França. Sant Fèlix de Lauragués a lo monument als mòrts amb una inscripcion en occitan e, aqueste 11 de novembre, a 14 oras, s’i fa un omenatge digne, apartat dels actes institucionals ipocritas que cèrcan solament de noirir vergonhosament la grandeur amb lo sang dels nòstres mòrts. Aquel acte, qu’Iniciativa per Occitània l’organiza, a tot lo sosten de Jornalet.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
22.

La primera guerra mondiala fou un assassinat de proporcions gegantescas dels imperis Austrohongares -Alemany per un costat e Franco- anglès-american per l'altra. Al cap i a al fin una gran putada per las poblacions respectivas que varen haver de morir per mor de fanàtics governants e llurs afars. Aprés venguet la pesta negra per causa de la putrefació dels cadavers dels soldats en una franja de terren molt petita. A Barcelona a Palma,... m'han contat que un carro anava pels carrers per emportar-se los morts, de tants que n'hi havia no els podien pas enterrar als cementeris. E cap governant responsable de haver provocat la guerra, fou acusats d'haver provocat aquella massacre de població civila. Los imperis assassinen en massa.

  • 10
  • 0
Maime Limotges
21.

#9 Per espondre sus lo subject e pas la polemica a l'entorn de l'associacion dais amics de Jornalet, vese pas en que quel article opausa las memorias. Opausa a l'instrusmentalizacion estatala una memoria realista, e mai si es occitana. Quo s'opausa pas a la memoria daus sodards d'autras regions o d'autres pais.

  • 14
  • 0
Reinat NIÇA
20.

Saludi l'iniciativa de comemorar lo remembre dei (tròup) nombrós moarts de la noastra nacion occitana, per la glòria de l'Estat francés, una vergonha !

  • 9
  • 0
Cristian FORMENT AGEN
19.

"(...)de noirir la grandeur amb la sang dels nòstres mòrts."
Tanben dels sieus mòrts. Los cal pas doblidar.

  • 7
  • 2
Cristian FORMENT AGEN
18.

Garric, avètz rason (un còp de dus) quand avètz pas tòrt (un còp de dus) : aquí, dins"l'afar de Sant Féliu de Lauragués", avètz tòrt..., que vos ne sápia mal.

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article