capçalera campanha

editorial

Sus las regions de França

| TR001
La mapa de las regions de França a fach un cambiament radical. L’Exagòn aurà 13 regions administrativas en vertut d’un procès encaminat per far d’economias e, çò dison, per una racionalizacion administrativa. Mas al delà d’aquelas supausadas vertuts, qu’amb lo temps se verificaràn o pas, çò inquestionable es que lo traçat de las nòvas grandas regions respond a la volontat seculara de la Republica Francesa de desfar, trebolar e liquidar las diferéncias regionalas.
 
Solament aital se compren, per exemple, qu’una demanda istorica coma l’agropament de totes los territòris bretons dins una sola region (demanda que compta amb lo sosten dels socialistas locals, o cal dire) es demorada avortada per la nòva division del primièr ministre (tanben socialista, en teoria) Manuel Valls. L’inclusion d’Alsàcia dins una region enòrma a tanben la tòca de liquidar los traches diferencials dels alsacians e de los dissòlver dins una entitat mai granda. Solament los còrses an vist garentida lor region pròpria e autonòma.
 
Dins lo cas occitan se percep tanben clarament aquela volontat jacobina de caractèr culturicida. Per exemple, las tèrras occitanas d’Auvèrnhe, Borbonés, Velai, Vivarés, Droma e dels Alps s’integraràn dins una region de majoritat arpitana. La region de l’Aquitània engrandida amb Lemosin e Peitau-Charantas, ela, comprendrà de territòris de lenga d’oïl (peitavin-santongés) e del Bascoat units amb las zònas occitanas de Lemosin, Peiregòrd, Agenés, Bearn e la Gasconha occidentala.
 
La nòva region qu’amassa Miègjorn-Pirenèus e Lengadòc-Rosselhon es a l’ora d’ara al centre del debat occitan. Qualques movements occitanistas se felicitan d’aquela region, que los catalans del nòrd aiman pas brica perque i son restacats de fòrça. Es una nòva region qu’en mai de la Catalonha Nòrd, amassariá las tèrras occitanas seguentas: la mitat orientala de Gasconha, la franja oèst de Provença, Carcin, Roergue e l’ensemble de Lengadòc. Qualques sectors de l’occitanisme suggerisson de noms per aquela region: “Occitània Centrala” çò prepausan d’unes, “Lengadòc” çò prepausan d’autres, en ensajar d’evitar aquelas nomenclaturas que l’administracion francesa balha de costuma amb de noms compausats tocant d’accidents geografics.
 
Mas nosautres los occitans, se prepausam de noms per las nòvas regions resultantas, venèm de complices d’aquela nòva absurditat de la Republica Francesa e dels sieus nauts foncionaris, venguts de grands prèires del culte a l’estat.
 
França es a modificar la division regionala, tornarmai sens cap de respècte pels pòbles que i vivon nimai pels parçans istorics, populars e tradicionals. Aquel nòu exemple de mesprètz e de manca d’intelligéncia deu servir de combustible per far mai fòrt e mai vast lo movement occitanista, que se deuriá orientar de mai en mai vèrs lo besonh de trobar una sortida politica pròpria ont lo País d’Òc, a l’ora d’ara negat e invisible, se sentisca respectat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Raimon
10.

#9 Òc avètz rason. N'èi un sadoth d'aquesta soscadissa esterila de'us qu'òm vei pas jamès per carrièra. De prumèr, portar las ideas nòsta suu terren. Lo terren, encontrar lo monde de la vita vidanta, encara e tostemps. Quitament s'ei pas tostemps agit, qu'i pensi èster mès eficaç de convidar l'occitanisma dins la vita deus ciutadans lambdà qu'an pas demandat arren puslèu que de demorar embarrat dins aquesta tor d'evòri, quitament s'i dentri de temps en qüan, coma auèi... Mès jo, que'n sortishi. Sabi pas los autes.

  • 4
  • 1
Òlo Pujòlo
9.

Es alsacians e es bretons hèn manifestacions e protèstes, mentretant es occitans hèn debats a veir se com pòden profitar era mesura. Me semble indigna aguesta actitud occitana. Mos cau acceptar ua region Occitània o arren. CAU LUTAR, SENHORS!

  • 12
  • 0
francesc palma
8.

1 la nació francesa. 2 la nació occitana. 3 la nació Corsa. 4 la nació Bretona. 5 de nació Basca. 6 de nació catalana. 7 de nació alemanya. 8 de nació flamenca. E pauca cosa mais. No arribarien ni a tretze, així tots estarien contents, estalviarien diners i és reconeixerien les diver-ses nacions de l'estat francès. Llàstima que lo centralisme parisien sigui tan extremiste, jacobiniste,centraliste, imperialiste,irracional, capet,.....

  • 14
  • 0
Joan Francés Blanc
7.

#6 voliai escriure "sens poder legislatiu, sonque del poder reglamentari"

  • 3
  • 0
Joan Francés Blanc
6.

França es e demora un estat unitari de las "collectivitats localas" sens poder reglamentari. Que l'illusion de descentralizacion se faga a 22 o a 13 regions a pas gaire d'importancia, fin finala.

La reforma territoriala en Italia (se'n parla pauc aici, me sembla) es plan mai radicala ambe la supression dels elegits "provincials" (l'equivalent dels conselhs generals) e l'institucion de metropolis amb un "conse metropolitan" a la plaça d'unas provincias. Es lo cas per la provincia de Turin, que ven en genier de 2015 la metropoli de Turin, que i aura dedins la mitat de las "valadas occitanas". Quala sera la possibilitat de subrevida de la cultura de las valadas del Nord dins una "metropoli" italianizada d'a fons ?

(perdonatz la manca d'accents sus Google Chrome)

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article