capçalera campanha

editorial

D’Auschwitz a Kobanê

Se fasèm un còp d’uèlh a l’istòria contemporanèa del sègle XX veirem una seguida de faches que, vistes uèi amb una cèrta perspectiva, pòdon aver fòrça semblanças e marcar quitament una tendéncia. Parlam del vam qu’aguèron certans regims totalitaris que fin finala s’escranquèron en benefici de la libertat. En Euròpa n’aguèrem dos de fòrça clars: lo nazisme (amb de faissismes consequents en Espanha e Itàlia) e l’stalinisme sovietic, de regims ideologicament opausats mas fondats sus la dictatura, la repression e lo culte de la personalitat. Lo Vièlh Continent demorèt partit en doas mitats pendent mièg sègle e de milions d’europèus foguèron privats de lors dreches mai elementaris. Per astre, nazis e sovietics tombèron e la democracia arribèt. Vertat es qu’en qualques luòcs aquela democracia es imperfiècha e fragila, mas la situacion es saique melhora.
 
Fòra Euròpa s’es passat tanben la meteissa causa. Cal solament remembrar lo regim segregacionista sud-african, una barbariá que s’acabèt tanben e qu’ara a daissat plaça a una de las democracias mai grandas e avançadas del continent african. Vos remembratz pas, tanben, que dins los ans 1970 e 1980, mai d’un país de l’America Latina èran de dictaturas militaras mai o mens explicitas? Que volèm dire, amb aquò? Volèm manifestar la nòstra conviccion que los regims autoritaris, e mai se sembla de còps que sián perennes, tomban tard o d’ora. O avèm vist adès en l’Orient Mejan, ont l’Estat Islamic, un regim totalitari teocratic dirigit per una còla de psicopatas, que nos an a totes espantats e crebats de paur e qu’assassinan de milièrs de personas. Mas tanben aicí se complirà, o sabèm totes, lo principi qu’avèm dich. Aquel regim tombarà tard o d’ora. De fach, a ja començat de tombar: la liberacion de Kobanê gràcias al coratge dels curds (YPG, peshmèrgas, PKK) es un bon senhal dins aquela direccion. Cal dire que sèm estonats qu’una nacion sens estat, coma n’es lo pòble curd, siá la qu’a demostrat mai d’eficacitat quand se tracta de combatre los jihadistas. Per aquel fach, e per fòrça autres, ja es ora que lo pòble curd obtenga lo sieu pròpri estat.
 
Alavetz, aqueste editorial es optimista. E mai se las causas se devon melhorar, lo Mond es melhor ara qu’abans, solament cal prene un atlàs geopolitic dels ans 1960, 1970 o 1980 e ne far la comparason amb un d’actual. E los occitans? Los occitans devèm trabalhar e perseverar perque s’aquel principi general qu’avèm dich es vertadièrament cèrt, arribarà lo jorn que veirem recompensat aquel esfòrç.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Francesc Ciutat
7.

Té voli contar Truc una causa que he vist recentament e que passa sovint: La companhia elèctrica privada d'aquí talha la lum de sos usuaris sensa que aquestes hagen rebut lo rebut, acò passa molt. Aquestes dies los plus frets de l'any. Cresi pas que a países que eran socialistes, estalinistes, maoistes, fecin aquestas causas que poden provocar la mort de persones pel fred. E las empreses privades ho fan.

  • 0
  • 0
Truc
6.

I auriá doncas de gradacions dins l'orror, benlèu, probable... mas los limits me semblan ça que la fòrça tèunes entre Mao, Hitler, Staline e Pol Pot. Lo nazisme a fach pièger que pièger, d'acòrdi.
Una remarca : cresi pas que l'anarquisme aja jamai sostengut los regims comunistas stalinian, maoïsta o polpotista...

  • 3
  • 1
Francesc Ciutat
5.

Gràcies car amic Cristian, es que hi ha personas que fan aquestas comparacions, perquè son joves e han conegut pas la dictadura , a Espanha sabem que los amics dels nostres enemics son pas los nostres amics, ho disi per los ianquis e Franco. E ara que havem aqui un pau de democracia vesi los ianquis com los plus gran perilh per la libertat de las nacions del mond.

  • 2
  • 0
Cristian FORMENT AGEN
4.

Francesc, parlas de propaganda capitalista- un critèri per jutjar un regim- mes i a de monde pas interessats pel "social". Cuba, per prene un exemple, consagra las riquesas nacionalas a la santat, l'ensenhament, la culture ..., mes lo Cuba de Castro seriá lo Cuba de Batista que, el, a més que matava sens discerniment, "confiava" lo produit nacional a sos rics e als estatsunidencs.
Quant a l'URSS d'Estalin, fins i tot repudièt l'expleitacion de l'òme per l'òme, d'errors, una cèrta paranòia e d'autras causas complèxas a l'òbra la fan vèire coma una "fallada" del progrès uman ... Mes la comparar a l'Alemanha hitleriana que teniá pas que pels rics a més d'exterminar obsessionalament ...
L'amalgama te lo dèissi jutjar.
Pot fer guàrdia
Pot fer guàrdia
El burgès implacable i cruel
Jove guàrdia
No li deixis pau ni repòs
Pau ni repòs

  • 1
  • 1
Francesc Ciutat
3.

Jo ai viste lo franquisme qu'era una dictadura militar, e al començament un faissisme falangista. Ai pas viscut en temps del nazisme, mas pensi que es lo govern plus orrorós d'estrema dreta qu' a existit. Mas voler comparar l'estalinisme soviètic amb lo nazisme, perquè com diu l'editorial tots els se basavan amb la dictadura crec que es desbarrar. Molts de republicans catalans e espanhols , gràcies a l'URSS a molts de republicans espanhols l'URSS els ajudà e acolhir salvant ses vides. Cal recordar que Awchsvitz va ser aliberada per los soviètics ,e que Estalin era pas tota l'Unión Soviètica. E per tal digats pas causas com repeteissen la propaganda capitalista e pensats que las avets pas viscudes. A mai los ianquis foren aliats de Franco e mogueren pas cap dit per posar la democràcia.

  • 1
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article