Coma avèm ja explicat dins aqueste jornal, la reforma anonciada de l’educacion per los collègis de la Republica Francesa prevei una marginalizacion màger de la lenga occitana e de las autras lengas minorizadas de l’exagòn. L’ensenhament d’aquelas lengas quitarà d'èsser una disciplina e vendrà una practica de caractèr interdisciplinar, amb una ora setmanièra, en concurréncia amb d’autras matèrias e amb caractèr volontari. Es un pas endarrièr quitament per rapòrt a la lei francesa de l’educacion de 2013 e un còp de mai contra la lenga occitana. Dins lo cas que qualqu’un ne dobte e crega que sèm a dramatizar, que pense que gaireben totas las associacions restacadas a l’ensenhament de las lengas mal dichas regionalas se son mobilizadas contra, tant la FÈLCO d’Occitània coma Ikas-Bi del Bascoat, mai per totas las autras lengas. De mai, lo collectiu d’ensenhaires en general es majoritàriament contra aquela reforma, per d’autras rasons.
 
Los arquitèctes del sistèma educatiu francés, autentic aret de la depuracion lingüistica de la Republica Francesa dempuèi dos sègles, sabon perfièchament que las lengas nacionalas de França se salvaràn solament se son obligatòrias dins lo sistèma educatiu. Per aquela rason, las far venir facultativas, amb d’oraris marrits e en concurréncia amb d’autras matèrias, equival a metre la lenga occitana jos la guilhotina de l’educacion “nacionala” francesa. Cal solament que la ministra n’active lo mecanisme. De rebucada, cèrta premsa de mentalitat exagonala a reagit amb isteria davant la manca de preséncia de la lenga… latina. Per eles, val mai salvar una lenga mòrta qu’una lenga agonizanta.
 
Alavetz, e davant aquela nòva menaça grèva contra la lenga occitana, que cèrca de perpetuar lo culturicidi de la cultura occitana, aqueste jornal considèra que cal passar a l’ofensiva sus totes los fronts. Los nòstres elegits devon èsser a la nautor de las circonstàncias e agir en defensa de la lenga del país. E parlam pas solament dels elegits occitanistas o dels qu’an signat qualque engatjament per l’occitan. Parlam de totes los elegits occitans: los cònsols, los conselhièrs municipals, departamentals e regionals, los deputats, senators e eurodeputats. En parallèl, cal que las administracions de mentalitat exagonala vejan que lo pòble occitan es capable, de mai en mai, de reagir lèu per carrièras. Se son debanadas las primièras mobilizacions e cal ara que l’accion prenga un caire nacional occitan. Dissabte 6 de junh i aurà una manifestacion a Peireguers (Peiregòrd) e encoratjam totes los occitans que poiràn d’i anar.