editorial
Bolívia a mes França en evidéncia
Coma aqueste jornal o raportèt fa qualques jorns, totes los foncionaris publics de Bolívia devon saber, dempuèi lo 2 d’agost passat, almens doas lengas oficialas de lor causida. Bòrd que lo país a 37 lengas oficialas (lo castelhan e 36 lengas indigènas), la lei garentís que totes los emplegats del servici public sàpian, almens, una lenga autoctòna. Cal dire qu’aquela lei respond estrictament a la volontat del respècte de las identitats del país, qu’es pas per res que son nom oficial es Estat Plurinacional de Bolívia. Al total, lo país a 350 000 foncionaris, e totes eles, compreses los ministres, an recebut las leiçons pertinentas. Lo president del país, Evo Morales, a pas agut besonh de leiçons pr’amor que parla ja corrèctament l’aimara e lo quíchoa, delà la lenga impausada qu’es lo castelhan. La lei indica que totes los ciutadans bolivians an drech de parlar e escriure dins lor lenga mairala, d’aver l’educacion dins aquela lenga e de recebre las comunicacions administrativas tanben dins lor lenga. Lo 47% de la populacion boliviana parla, almens, una lenga autoctòna.
Aquela politica mòstra clarament l’actitud respectuosa de las autoritats. Qual poiriá, amb un esperit democratic e de respècte dels dreches umans, èsser contra aquelas mesuras? A qui pòt destorbar aquela legislacion de desvolopament del plurilingüisme e de la diversitat? Evidentament, la lei a d’opausants, que son pas d’autres que qualques monolingües ispanofòns que pretendon de perpetuar lor dominacion neocoloniala e l’eutanasia lenta de las lengas e culturas indigènas del país. Per astre, la granda majoritat dels bolivians, compreses de milièrs e de milièrs de bolivians monolingües castelhans, son conscients que cal preservar lor eiretatge cultural, que senon, despareisserà per totjorn.
Nos trobam, doncas, davant una leiçon formidabla del pòble e de las institucions bolivianas a la classa politica francesa, qu’esita pas de perseverar dins la destruccion de son patrimòni cultural, e mai se ne deuriá èsser lo principal gardian e promotor. Mas non. Los partits politics franceses an dessenhat e aplican un assassinat premeditat de totas las lengas e culturas del país, levat, evidentament, de la lenga e la cultura francesas. Comprenèm que deu èsser umiliant per França, que reclama falsament d’èsser lo brèç dels dreches umans e de la libertat, de recebre de leiçons vertadièras de dreches umans e de libertat de part de Bolívia, un país sens dobte mai paure economicament, mas fòrça mai ric en dignitat.
Aquela politica mòstra clarament l’actitud respectuosa de las autoritats. Qual poiriá, amb un esperit democratic e de respècte dels dreches umans, èsser contra aquelas mesuras? A qui pòt destorbar aquela legislacion de desvolopament del plurilingüisme e de la diversitat? Evidentament, la lei a d’opausants, que son pas d’autres que qualques monolingües ispanofòns que pretendon de perpetuar lor dominacion neocoloniala e l’eutanasia lenta de las lengas e culturas indigènas del país. Per astre, la granda majoritat dels bolivians, compreses de milièrs e de milièrs de bolivians monolingües castelhans, son conscients que cal preservar lor eiretatge cultural, que senon, despareisserà per totjorn.
Nos trobam, doncas, davant una leiçon formidabla del pòble e de las institucions bolivianas a la classa politica francesa, qu’esita pas de perseverar dins la destruccion de son patrimòni cultural, e mai se ne deuriá èsser lo principal gardian e promotor. Mas non. Los partits politics franceses an dessenhat e aplican un assassinat premeditat de totas las lengas e culturas del país, levat, evidentament, de la lenga e la cultura francesas. Comprenèm que deu èsser umiliant per França, que reclama falsament d’èsser lo brèç dels dreches umans e de la libertat, de recebre de leiçons vertadièras de dreches umans e de libertat de part de Bolívia, un país sens dobte mai paure economicament, mas fòrça mai ric en dignitat.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
"qualques monolingües ispanofòns que pretendon de perpetuar (...) l’eutanasia lenta de las lengas e culturas indigènas del país". L'eutanasia es un acte medical fach dins l'interés del pacient. Mentre qu'aquí, coma es escrich pus luènh dins l'article a prepaus dels partits franceses, se tracha plan d'un ASSASSINAT.
#1
Cossí es possible d'escriure aquò? E d'o escriure en occitan?
E lo lingüicidi d'estat? E la politica repressiva de la vergonha? E la manmesa autoritària de l'estat francés sus totes los aspèctes legals de l'emplec de la lenga? E lo colonialisme "interior"?
Pensatz seriosament que los occitans dispausavan e dispauvan de tot çò que lor cal per aver transmés e transmetre la lenga als mainatges sens esitar e que, per fin DEMOCRATICAMENT an decidit de passar al francés?
Seriosament?
#1 Los parents eran culpabilisats. Mas, qui los as culpabilisats? e perque?
L'estat frances e son armada, sos decrets contre las lengas regionalas? L'escòla que parlava mas frances? La sciença que parlava frances, grecqua o latin?
Perque ma generacion qu'es partida a la retirada qu'a de l'instruccion, qu'avia auver lors pairs e mairs parlar nonmas occitan a pas cerchat a la revalorisat? L'òm ama bian veire los nadauds si quo es traduit en frances.
La vergonha es inscrida dins nòstres genes e chau la deprogramat. Aquò es pas simple.
Lo problèma de la pèrda de las lengas de França es d'en primièr una leçon de democràcia: son los parents que decidisson quina lenga vòlon transméter o pas. La majoritat dels occitans an pas volgut trasméter l'occitan als pichons. Es aquò, la democràcia. Qué i podèm far?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari