editorial
Los mèdias publics e la diversitat lingüistica
Los mèdias publics fan besonh a las societats democraticas perque, se i a de bons mecanismes que ne garantiscan la lor independéncia, son normalament las fonts mai fisablas d’informacion e cobrisson de domenis culturals que recebràn pas jamai cap d’atencion de la part dels mèdias privats. L’Estat francés, en aquel sens, es un bon exemple perque a un sistèma de mèdias publics fòrça potent que garentís una programacion culturala superiora a la majoritat dels païses del sieu entorn.
Ça que la, coma aqueles mèdias son pagats amb los sòus de totes, e coma los mèdias publics se devon adaptar a la descentralizacion politica e administrativa de la Republica, cal reclamar una màger preséncia de las mal nomenadas lengas e culturas regionalas. Es vertat que i a de desconnexions e de programas especials, per exemple en lenga occitana. E tanben, vertat es que los professionals que las elabòran o fan amb estrambòrd e rigor. Mas son de cases talament excepcionals e testimonials que semblan destinats unicament a calmar las consciéncias de qualques responsables politics.
Occitània merita un tractament melhor de la part de las ràdios e de las televisions publicas francesas, amb mai d’informacions localas e mai de preséncia de la lenga d’òc. Es desirable l’establiment d’un sèti descentralizat amb de desconnexions identicas per totes los territòris occitans, per vertebrar la societat occitana, per la dotar de referents comuns e per refortir l’espaci mediatic occitan. S’engana totalament, lo que pensa que n’i a pro amb qualques ràdios associativas, un setmanièr, qualques publicacions regionalas e un jornal numeric coma Jornalet. Cal un esfòrç fòrça pus grand; e los mèdias publics, que pagam ja entre totes, pòdon jogar un ròtle fondamental.
Ça que la, coma aqueles mèdias son pagats amb los sòus de totes, e coma los mèdias publics se devon adaptar a la descentralizacion politica e administrativa de la Republica, cal reclamar una màger preséncia de las mal nomenadas lengas e culturas regionalas. Es vertat que i a de desconnexions e de programas especials, per exemple en lenga occitana. E tanben, vertat es que los professionals que las elabòran o fan amb estrambòrd e rigor. Mas son de cases talament excepcionals e testimonials que semblan destinats unicament a calmar las consciéncias de qualques responsables politics.
Occitània merita un tractament melhor de la part de las ràdios e de las televisions publicas francesas, amb mai d’informacions localas e mai de preséncia de la lenga d’òc. Es desirable l’establiment d’un sèti descentralizat amb de desconnexions identicas per totes los territòris occitans, per vertebrar la societat occitana, per la dotar de referents comuns e per refortir l’espaci mediatic occitan. S’engana totalament, lo que pensa que n’i a pro amb qualques ràdios associativas, un setmanièr, qualques publicacions regionalas e un jornal numeric coma Jornalet. Cal un esfòrç fòrça pus grand; e los mèdias publics, que pagam ja entre totes, pòdon jogar un ròtle fondamental.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#2 Car Franc Bardòu, mercés totplen per vòstra respòsta e per los esclarciments.
#1 Car Chanant,
Me remembri pas plan la data mas me sembla qu'èra jol govèrn de'N Jospin. Del temps que participavi coma vici-president a la seccion 31 de l'IEO, (lo regretat Gui Sengés ne fasiá president, alara) a Tolosa, èrem estats recebuts, una delegacion del burèu de la seccion, al sèti del PS local per une senatritz socialista (aquò rai, mas avián lo poder, d'aquel temps, sonque çò qu'es aquí a saber). La nòstra requèsta èra de demandar un abessonament de l'emissionoccitana provençala de FR3 e de l'emission Viura al País de Miègjorn-Pirenèus/Lengadòc Resselhon, que s'i ausissiá principalament de gascon de catalan e de lengadocian. Aquò doblava lo temps d'antena e multiplicava lo nombre de telespectators d'una bona partida a res non còsta, amb linterès pedagogic evident d'alargar la diversitat dialectala. Tot a i ganhar e res a i perdre. Non demandavem pas la luna, ça que la.
E ben la paura femna, occcitana d'origina e d'acccent en francés, amb una sinceritat pertocanta, mentre que se mostrava fins alara amistosa amb çò que representavem umilament e cortesament, la cultura d'òc), nos venguèt a respondre quicòm que m'estomaca encara : "Mais ne vous rendez-vous pas compte ??? Si nous diffusons les mêmes émissions en occitan dans tout le sud de la France (sic), les gens vont penser qu'ils sont un seul peuple et vont devenir séparatistes". E òc, En Chanant, nosautres, i somiavem pas quitament, e ela o temiá coma la rèba ! Granda leçon de militantisme qu'aqueste encontra. Nosautres, nos vesèm inofensius, frèules qu'esperduts. Mas qu'o cresètz o non, als pdel poder francés, lor fasèm PAUR..!
Non sabi s'aquò respond o non a la vòstra question… mas vos deuriá esclairar un pauc sul problèma legitim que presentatz.
Adiu amics,
en Provènça-Alps-Còsta d'Azur i es l'emission Vaquí. JP Belmon va al retir aquest an. Liza s'en va de presentar.Calria se pausar la question perqué es ren restacaa la region a la difusion de VAP coma Aquitània ven de l'estre ?
E ai jamai capit perque Lemosin, Auvernha e Ròse Alps son de costat e ren inclusas a la difusion de VAP ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari