editorial
Aran, al caireforc de l’istòria
Qualques milièrs d’occitans èran cridats a votar a las eleccions al Parlament de Catalonha del 27 de setembre. E aqueles occitans, que demòran en la Val d’Aran, an votat majoritàriament per la coalicion independentista Amassa Per l’Òc. Se regardam solament aqueste gròs títol, podèm conclure que la majoritat dels occitans de Catalonha votèron coma la majoritat dels catalans de Catalonha e que lo futur dels dos territòris es fòrtament jonch. Podèm pensar que la majoritat dels araneses vòlon la creacion d’un estat catalan independent e que dedins la Val d’Aran siá sobeirana en çò que tanh a sos afars pròpris e ont la siá identitat demòre preservada e garentida.
Ça que la, aquela lectura, e mai s’es parcialament segura, es pas completa en cap de cas. Aquela vision la cal completar amb una analisi mai detalhada del resultat. Lo fach segur es qu’Amassa Per l’Òc foguèt la lista mai votada, mas la soma dels partits unionistas supèra la soma dels vòtes als partits sobeiranistas. E es inquietant, mai que mai, lo naut nombre de vòtes que recebèt Ciutadans, un partit de caractèr populista que practica un unionisme radical absoludament desconnectat de la realitat culturala e lingüistica catalana e aranesa. Los bons resultats d’aquel partit en Aran son solament comparables als obtenguts dins de zònas metropolitanas de Barcelona e Tarragona, ont qualques sectors socials vivon absoludament al marge de la realitat catalana. En Aran, Ciutadans a jogat fòrt la carta de la paur e de la confrontacion entre los araneses e los catalans, de la meteissa manièra que lo Partit Popular (PP) a jogat aquela carta pendent fòrça ans al País Valencian per opausar artificialament los catalans als valencians. Es segur, tanben, que lo sobeiranisme catalan deu encara trabalhar mai per dissòlver aquela paur bastida per l’espanholisme e convéncer mai d’araneses qu’Aran serà solament respectat dins d’un estat catalan.
Los arguments son fòrts sus aquel ponch. Lo govèrn espanhòl del PP vòl portar la Lei d’Aran al Tribunal Constitucional espanhòl, que lo president d’aquela cort èra justament militant del PP. Lo govèrn del PP vòl eliminar que l’aranés siá la lenga d’usatge preferencial administratiu, qu’Aran pòsca pas far partida de cap d’autra division administrativa qu’ela meteissa, que los araneses pòscan decidir lor futur mejançant de consultas popularas e quin autre aspècte que siá ligat a la defensa de la personalitat pròpria de la Val. Amb solament lo 26% de ciutadans araneses qu’an l’occitan coma lenga abituala, la situacion d’Aran es critica. Lo futur cultural, identitari e lingüistic d’Aran se jogarà en una generacion. O los araneses ne prenon consciéncia o poirián desaparéisser coma pòble. L’estat catalan apareis coma una fenèstra d’oportunitat e es pr’amor d’aquò que l’ultraespanholisme s’es mobilizat. Cal, doncas, que totes los araneses sián plan conscients e que lor fagan pas de fisança, de cap de biais.
Ça que la, aquela lectura, e mai s’es parcialament segura, es pas completa en cap de cas. Aquela vision la cal completar amb una analisi mai detalhada del resultat. Lo fach segur es qu’Amassa Per l’Òc foguèt la lista mai votada, mas la soma dels partits unionistas supèra la soma dels vòtes als partits sobeiranistas. E es inquietant, mai que mai, lo naut nombre de vòtes que recebèt Ciutadans, un partit de caractèr populista que practica un unionisme radical absoludament desconnectat de la realitat culturala e lingüistica catalana e aranesa. Los bons resultats d’aquel partit en Aran son solament comparables als obtenguts dins de zònas metropolitanas de Barcelona e Tarragona, ont qualques sectors socials vivon absoludament al marge de la realitat catalana. En Aran, Ciutadans a jogat fòrt la carta de la paur e de la confrontacion entre los araneses e los catalans, de la meteissa manièra que lo Partit Popular (PP) a jogat aquela carta pendent fòrça ans al País Valencian per opausar artificialament los catalans als valencians. Es segur, tanben, que lo sobeiranisme catalan deu encara trabalhar mai per dissòlver aquela paur bastida per l’espanholisme e convéncer mai d’araneses qu’Aran serà solament respectat dins d’un estat catalan.
Los arguments son fòrts sus aquel ponch. Lo govèrn espanhòl del PP vòl portar la Lei d’Aran al Tribunal Constitucional espanhòl, que lo president d’aquela cort èra justament militant del PP. Lo govèrn del PP vòl eliminar que l’aranés siá la lenga d’usatge preferencial administratiu, qu’Aran pòsca pas far partida de cap d’autra division administrativa qu’ela meteissa, que los araneses pòscan decidir lor futur mejançant de consultas popularas e quin autre aspècte que siá ligat a la defensa de la personalitat pròpria de la Val. Amb solament lo 26% de ciutadans araneses qu’an l’occitan coma lenga abituala, la situacion d’Aran es critica. Lo futur cultural, identitari e lingüistic d’Aran se jogarà en una generacion. O los araneses ne prenon consciéncia o poirián desaparéisser coma pòble. L’estat catalan apareis coma una fenèstra d’oportunitat e es pr’amor d’aquò que l’ultraespanholisme s’es mobilizat. Cal, doncas, que totes los araneses sián plan conscients e que lor fagan pas de fisança, de cap de biais.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari