Lo Senat de la Republica Francesa a barrat la pòrta a la ratificacion de la Carta Europèa de las Lengas Regionalas e Minoritàrias. Es aital que se desfà una de las promessas electoralas del president François Hollande e demòra un còp de mai demostrat que França es un estat impermeable a la diversitat culturala e lingüistica. Podèm ja dire, amb tota seguretat, que la Republica Francesa es un estat culturicida, interessat solament per la liquidacion de totas las culturas e lengas del sieu territòri, levat de la lenga e la cultura francesa. Lo comportament del govèrn e de las institucions francesas es pas gaire desparièr del del govèrn chinés dins sa politica genocida contra lo pòble tibetan. En luòc de fusilhs e de presons, França emplega la lei e la Constitucion, mas las tòcas de l’estat francés e de l’estat chinés son las meteissas: uniformizar lo país d’un ponch de vista cultural e eliminar totas las diferéncias, nuanças, pluralitats e diversitats.
 
Aquela constatacion los deuriá far rogir los governants de la Republica. França es l’excepcion d’una Euròpa que protegís sa pluralitat lingüistica e que velha sus ela. De païses coma Alemanha, Polonha, Espanha, Belgica, Soïssa, Romania o lo Reialme Unit an aprovat e an ratificat la Carta Europèa de las Lengas Regionalas e Minoritàrias, en demostrant aital lor engatjament dins la proteccion de las lengas dins lors territòris. França, que se vanta universalament d’èsser lo brèç dels dreches umans, a pas ratificat la carta e s’es plaçada al meteis nivèl que Russia, Moldàvia e Macedònia.
 
Davant aquel fach mai que grèu, los occitans podèm far doas causas. La primièra es de demorar braces plegats, repotegar que França fa pas res, en tot esperar un autre moment politic ont semblarà que, definitivament, la Carta serà ratificada, e mai se tot s’anullarà al darrièr moment, un còp de mai. La segonda opcion es de picar del ponh sus la taula e de quilhar la nòstra dignitat coma país: se los occitans nos fasèm pas la nòstra politica la nos faràn los jacobins. Alavetz, es ora de prene lo contraròtle del nòstre futur e de bastir un espaci referencial, mental, social e politic que permeta l’expansion de las opcions politicas autoctònas e engatjadas per lo país. L’assaut institucional es imprescindible se volèm quitar d’èsser los espectators del nòstre futur politic e se ne volèm venir los arquitèctes e los actors. Occitània manda un fum de deputats e de senators a las institucions de França. Saique nos anariá melhor s’aqueles deputats e senators quitèsson de trabalhar contra Occitània e se venguèsson los nòstres complices e los amics del pòble. Doncas, cal una revolucion de paradigma e quitar de sosténer los partits antioccitans. I a d’alternativas e se’n pòt crear de nòvas, se cal. Cal solament qu’ajam la volontat d’o far e la constància de i trabalhar.