editorial
Demandar lo perdon e reparar lo mal fach
Coma o raportàvem dijòus passat, lo Parlament de la Nòva Zelanda a aprovat una nòva Lei del maòri que se fixa per objectiu de normalizar aquela lenga coma lenga oficiala e de ne revitalizar l’usança. En mai d’aquò, aquela lei reconeis que “las politicas e las practicas passadas” del govèrn neozelandés son estadas prejudiciablas per la “proteccion e promocion de la lenga maòri”. Valent a dire que l’estat neozelandés reconeis sa fauta e se met a reparar lo damatge causat.
Aquela politica mòstra clarament l’actitud respectuosa de las autoritats. Qual poiriá, amb un esperit democratic e de respècte dels dreches umans, èsser contra aquela reconeissença e contra aquela lei? A qui pòt destorbar qu’un país meta en marcha la reparacion del damatge causat a una cultura pròpria? Evidentament, la lei a d’opausants, que son pas d’autres que qualques monolingües anglofòns que pretendon de perpetuar lor dominacion neocoloniala e l’eutanasia lenta de las autras lengas e culturas. Per astre, la granda majoritat dels neozelandeses, que son mai que mai de monolingües anglofòns, son conscients que cal preservar lor eiretatge cultural, que senon, despareisserà per totjorn.
Nos trobam, doncas, davant una leiçon formidabla per la classa politica francesa, que balança pas de perseverar dins la destruccion de son patrimòni cultural, e mai se ne deuriá èsser lo principal gardian e promotor. Los partits politics franceses an dessenhat e aplican un assassinat premeditat de totas las lengas e culturas del país, franc, evidentament, de la lenga e la cultura francesas. França reclama falsament d’èsser lo brèç dels dreches umans e de la libertat, mas en nom d’aquelas libertat, egalitat e fraternitat, practiquèt d’umiliacions e de vexacions suls enfants que parlavan occitan, alsacian, arpitan, basc, breton, catalan, còrs o flamenc a l’escòla, per los obligar de renonciar a lors lenga e cultura. França a condemnat de nacions entièras a viure jos la “vergonha” dins un procès pervèrs e maquiavelic de genocidi cultural. Mas ara ven de recebre una leiçon màger. Los païses qu’an comeses de crimes contra l’umanitat, quand arriban dins un estatut de maduretat e de democracia, demandan perdon e reparan lo mal fach.
Es ora, doncas, de reclamar a las autoritats francesas que se reconesca oficialament aquel culturicidi e se meta en marcha de politicas dessenhadas per tornar la dignitat a las lengas e a las culturas moribondas, per tal que pòscan viure en dignitat dins un encastre de diversitat culturala, ont i aurà pas mai de lengas superioras ni inferioras. O cal far per totes aqueles que lor èra enebit d’escopir al sòl e de parlar "patés", per totes aqueles que se faguèron tustar suls dets amb la règla, per los que portèron lo bonet d’ase sul cap o l’esclòp al còl, per los que foguèron obligats de lecar los excrements dels comuns o d'orinar dins las bragas. Cal exigir amb determinacion que França demande perdon, que quite son supremacisme lingüistic, que valorize la diversitat culturala, e que meta en plaça de politicas per que la lenga d’òc recobre sa plaça dins la comunicacion sociala. S’o fa pas, mostrarà que l’independentisme es lo sol camin per la supervivéncia d’Occitània dins la dignitat.
Aquela politica mòstra clarament l’actitud respectuosa de las autoritats. Qual poiriá, amb un esperit democratic e de respècte dels dreches umans, èsser contra aquela reconeissença e contra aquela lei? A qui pòt destorbar qu’un país meta en marcha la reparacion del damatge causat a una cultura pròpria? Evidentament, la lei a d’opausants, que son pas d’autres que qualques monolingües anglofòns que pretendon de perpetuar lor dominacion neocoloniala e l’eutanasia lenta de las autras lengas e culturas. Per astre, la granda majoritat dels neozelandeses, que son mai que mai de monolingües anglofòns, son conscients que cal preservar lor eiretatge cultural, que senon, despareisserà per totjorn.
Nos trobam, doncas, davant una leiçon formidabla per la classa politica francesa, que balança pas de perseverar dins la destruccion de son patrimòni cultural, e mai se ne deuriá èsser lo principal gardian e promotor. Los partits politics franceses an dessenhat e aplican un assassinat premeditat de totas las lengas e culturas del país, franc, evidentament, de la lenga e la cultura francesas. França reclama falsament d’èsser lo brèç dels dreches umans e de la libertat, mas en nom d’aquelas libertat, egalitat e fraternitat, practiquèt d’umiliacions e de vexacions suls enfants que parlavan occitan, alsacian, arpitan, basc, breton, catalan, còrs o flamenc a l’escòla, per los obligar de renonciar a lors lenga e cultura. França a condemnat de nacions entièras a viure jos la “vergonha” dins un procès pervèrs e maquiavelic de genocidi cultural. Mas ara ven de recebre una leiçon màger. Los païses qu’an comeses de crimes contra l’umanitat, quand arriban dins un estatut de maduretat e de democracia, demandan perdon e reparan lo mal fach.
Es ora, doncas, de reclamar a las autoritats francesas que se reconesca oficialament aquel culturicidi e se meta en marcha de politicas dessenhadas per tornar la dignitat a las lengas e a las culturas moribondas, per tal que pòscan viure en dignitat dins un encastre de diversitat culturala, ont i aurà pas mai de lengas superioras ni inferioras. O cal far per totes aqueles que lor èra enebit d’escopir al sòl e de parlar "patés", per totes aqueles que se faguèron tustar suls dets amb la règla, per los que portèron lo bonet d’ase sul cap o l’esclòp al còl, per los que foguèron obligats de lecar los excrements dels comuns o d'orinar dins las bragas. Cal exigir amb determinacion que França demande perdon, que quite son supremacisme lingüistic, que valorize la diversitat culturala, e que meta en plaça de politicas per que la lenga d’òc recobre sa plaça dins la comunicacion sociala. S’o fa pas, mostrarà que l’independentisme es lo sol camin per la supervivéncia d’Occitània dins la dignitat.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari