editorial
Se servir de la lenga coma arma politica
Publicàvem dins Jornalet, dijòus passat, que lo Parlament de Catalonha aviá votat una mocion per forçar l’aplicacion de la Lei de l’occitan. Aquela mocion la presentèt lo grop parlamentari del Partit dels Socialistas de Catalonha (PSC), partit afiliat al PSÒE espanhòl, e qu’en Aran es representat per Unitat d’Aran (UA). Lo PSC revendicava de tornar sus las reduccions budgetàrias tocant l’occitan, de recuperar lo budget de 2010 e que se tornèsse valorizar l’occitan per la polícia autonomica, los diches Mossos d’Esquadra. La mocion vegèt sos engatjaments triplats gràcias als emendaments dels dos grops parlamentaris independentistas qu’apondèron l’avaloracion de l’occitan per totes los foncionaris, e que la lenga nòstra siá presenta e disponibla dins totes los departaments de la Generalitat de Catalonha, e tanben que siá fòrça mai presenta dins los mèdias.
D’un costat, volèm mercejar l’inciativa del PSC, que forcèt lo Parlament d’aplicar la lei que deu protegir la nòstra lenga. Mas de l’autre nos inquieta que lo PSC refusèsse dos dels emendaments que presentèt la CUP, especialament los que tocavan l’usatge preferencial de l’occitan dins los conselhs municipals. Segon la deputada Mireia Boya, i a de comunas aranesas qu’emplegan exclusivament l’espanhòl sus lors sits web, sus las afichas de las fèstas e dins las comunicacions amb los ciutadans. “Er occitan ena Val d’Aran ei ua lengua minorizada [...] e ei en un risc grèu de desaparicion”, çò diguèt Boya en reprochar al PSC de refusar aqueles emendaments, qu’aurián pogut far cambiar las politicas lingüisticas de las comunas qu’UA govèrna en Aran. En mai d’aquò, Boya denoncièt publicament que lo Conselh General d’Aran subvenciona de publicacions en espanhòl amb l’argent destinat a l’occitan, çò que —se se confirma— cresèm qu’es un afar dels grèus que cal denonciar fermament. E encara denoncièt l’occitanofobia de la comuna de Barcelona, ont lo nòu govèrn de la consolessa Ada Colau a eliminat totes los engatjaments cuturals que la capitala catalana teniá envèrs l’occitan.
L’usatge social de la nòstra lenga a reculat en Occitània d’un biais alarmant. En un pauc mens de 150 ans a quitat d’èsser la lenga de comunicacion abituala per venir un idiòma ultraminorizat. En Aran, l’usatge social de la lenga a fach una reculada inquietanta e ara es solament emplegada abitualament per lo 17,6% dels araneses, segon lo sondatge sus los usatges lingüistics de l’IDESCAT. Aquela fòrta reculada s’es producha dins las annadas que la lenga es estada oficiala e protegida per la lei.
Ara comprenèm perqué la lei a pas protegit la lenga. Los de la classa politica se servisson de la Lei de l’occitan per atacar lors adversaris politics, mas quand es ora de s’engatjar, o refusan.
D’un costat, volèm mercejar l’inciativa del PSC, que forcèt lo Parlament d’aplicar la lei que deu protegir la nòstra lenga. Mas de l’autre nos inquieta que lo PSC refusèsse dos dels emendaments que presentèt la CUP, especialament los que tocavan l’usatge preferencial de l’occitan dins los conselhs municipals. Segon la deputada Mireia Boya, i a de comunas aranesas qu’emplegan exclusivament l’espanhòl sus lors sits web, sus las afichas de las fèstas e dins las comunicacions amb los ciutadans. “Er occitan ena Val d’Aran ei ua lengua minorizada [...] e ei en un risc grèu de desaparicion”, çò diguèt Boya en reprochar al PSC de refusar aqueles emendaments, qu’aurián pogut far cambiar las politicas lingüisticas de las comunas qu’UA govèrna en Aran. En mai d’aquò, Boya denoncièt publicament que lo Conselh General d’Aran subvenciona de publicacions en espanhòl amb l’argent destinat a l’occitan, çò que —se se confirma— cresèm qu’es un afar dels grèus que cal denonciar fermament. E encara denoncièt l’occitanofobia de la comuna de Barcelona, ont lo nòu govèrn de la consolessa Ada Colau a eliminat totes los engatjaments cuturals que la capitala catalana teniá envèrs l’occitan.
L’usatge social de la nòstra lenga a reculat en Occitània d’un biais alarmant. En un pauc mens de 150 ans a quitat d’èsser la lenga de comunicacion abituala per venir un idiòma ultraminorizat. En Aran, l’usatge social de la lenga a fach una reculada inquietanta e ara es solament emplegada abitualament per lo 17,6% dels araneses, segon lo sondatge sus los usatges lingüistics de l’IDESCAT. Aquela fòrta reculada s’es producha dins las annadas que la lenga es estada oficiala e protegida per la lei.
Ara comprenèm perqué la lei a pas protegit la lenga. Los de la classa politica se servisson de la Lei de l’occitan per atacar lors adversaris politics, mas quand es ora de s’engatjar, o refusan.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Lo meteis jorn, publicacion de dins Jornalet de l'editorial « Se servir de la lenga coma arma politica » e de l'article d'opinion de Na Boya « Despolitizar era lengua ». Los títols son enganaires, se pòt dire la meteissa causa amb un titloatge contrari !
Aquò dich, segur que l'occitan es una arma politica, mas dins lo combat entre catalan e castelhan ; la lei per l'occitan es tot simplament çò que los catalans aurián aimat pel catalan en Espanha. Atal se vòlon mostrar « mai blanc que blanc ». La causa es que puslèu de degalhar moneda per aver d'administratius occitanofònes dins totes los cantons de Catalonha, valdriá mai quichar per salvar la situacion en Aran. Per exemple que totes los mossos d'Aran parlen preferencialament aranés.
E quand parlam d'administratius e policièr occitanofòns en Catalonha, parlam de personas que parlan aranés o gascon ? O de personas que parlan lo « referencial », lo central-lengadocian ? Dins aqueste darrièr cas es pas un respect vertadièr dels dreches dels araneses ; tant valdriá que parlèssen catalan (levat per nautres paures toristas!).
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari