editorial
La carròta de l’ase
Vesèm darrièrament suls rets socials que l’afar del burkini es al centre del debat occitanofòn e la còla de Jornalet voldriam, dins aqueste editorial, esprimir lo nòstre vejaire. Volèm pas mespresar la bona volontat de las personas que desiran, amb sinceritat, una vida melhora per lo collectiu de femnas que venon dels païses ont la burqa es tradicionala, mas cresèm que lo subjècte de lor lucha devon èsser elas meteissas. Lo nòstre ròtle se deu limitar a las acompanhar e las sosténer, mas en cap de moment, lor impausar cossí se devon abilhar.
D’un autre costat, vesèm plan aisidament las formas de repression de las femnas dins d’autras culturas, e per contra, avèm de dificultats per veire qualas son las formas de repression de las femnas dins la nòstra. Es a dire que denonciam las burqas dels autres mas vesèm pas las nòstras burqas. En Occitània, e en tot l'Occident, i a una pression sociala e mediatica per que las femnas sián totjorn polidas, magras, ben abilhadas, maquilhadas, depiladas e prèstas per agradar e èsser de bonas maires. Nos pausam la question se las femnas que cargan la burqa o fan forçadas o volontàriament, mas nos pausam pas la question se las femnas que coneisson la fam per èsser magras, patisson de mal d’esquina per portar de talons o s’arrancan los pels del còrs per anar a la plaja polidas, o fan de bon grat o obligadas per las circonstàncias.
Mas, en tant qu’occitans, es vertadièrament la vestidura d’un grop tot petit de femnas l’inquietud maximala de la nòstra societat? Quantes de burqas o burkinis avètz vistes per carrièras o sus la plaja? Cresèm vertadièrament que tombam dins los tèmas de debat que nos prepausan aqueles qu’enebisson de rassemblaments pedagogics occitans, que decidisson una reforma del collègi sens occitan, qu’impausan a còp de 49.3 de reformas del còde del trabalh, que reconeisson pas la nòstra lenga... En definitiva, que reviram los tèmas de debat devèrs lors interèsses e non pas devèrs los nòstres. Darrièr la carròta i a la realitat que nos vòlon amagar.
D’un autre costat, vesèm plan aisidament las formas de repression de las femnas dins d’autras culturas, e per contra, avèm de dificultats per veire qualas son las formas de repression de las femnas dins la nòstra. Es a dire que denonciam las burqas dels autres mas vesèm pas las nòstras burqas. En Occitània, e en tot l'Occident, i a una pression sociala e mediatica per que las femnas sián totjorn polidas, magras, ben abilhadas, maquilhadas, depiladas e prèstas per agradar e èsser de bonas maires. Nos pausam la question se las femnas que cargan la burqa o fan forçadas o volontàriament, mas nos pausam pas la question se las femnas que coneisson la fam per èsser magras, patisson de mal d’esquina per portar de talons o s’arrancan los pels del còrs per anar a la plaja polidas, o fan de bon grat o obligadas per las circonstàncias.
Mas, en tant qu’occitans, es vertadièrament la vestidura d’un grop tot petit de femnas l’inquietud maximala de la nòstra societat? Quantes de burqas o burkinis avètz vistes per carrièras o sus la plaja? Cresèm vertadièrament que tombam dins los tèmas de debat que nos prepausan aqueles qu’enebisson de rassemblaments pedagogics occitans, que decidisson una reforma del collègi sens occitan, qu’impausan a còp de 49.3 de reformas del còde del trabalh, que reconeisson pas la nòstra lenga... En definitiva, que reviram los tèmas de debat devèrs lors interèsses e non pas devèrs los nòstres. Darrièr la carròta i a la realitat que nos vòlon amagar.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Las femnas musulmanas son de femnas. Elas an lo drech de s'abilhar coma vòlan. Mas lo debat occitan e occitanista pòt pas demorar en aqueste afar.
Sètz adeptes d'Alain Soral al jornalet?
D'acord amb el company Lucian de Samosata.
El Jornalet, que altrament aprecii molt, pateix d'una islamofília aguda, amb la corresponent cristianofòbia, exacerbada.
Us escric de Mallorca. Ací, la gent estan farts i tips dels musulmans, que tot el temps repeteixen que "Això (Mallorca) era del meu avi i tornarà esser nostre, i a vosaltres us fotrem a la mar". O bé "Les vostres dones són unes putes" (reparau que diuen "les VOSTRES dones", no pas "les mallorquines": un bell exemple de l'esperit de possessió de la femella pel mascle). Molts d'ells declaren, amb tota la barra, que "no ens integrarem mai".
Sort encara que la generació més jove ja comença a canviar: conec jovenetes que duien el cap embolicat amb un vel i ara ja l'han llençat. Els més joves dels joves solen parlar català sense cap problema, ben al contrari: s'hi miren.
Mallorca va estar sota domini musulmà només 326 anys, del 903 al 1229.
A mi el que m'encén és aquest autoodi de mols de sedients "progressistes" occidentals. És patològic. Valdria més que s'ho fessin mirar.
#6 Ton actitud illustra perfièchament perque las femnas d'aicí n'an un sadol amb lo masclisme ambient. Se servir de las condicions de las femnas d'endacòm mai (condicions sovent pantaissadas) per negar la realitat de las femnas d'aicí e portar lo dialòg sus quicòm d'autre... ... d'esteril. Qu'aquel debat dura dempuèi Sarkozy e Luc Ferry, 2004, mai de dètz ans ! Subretot, cal pas cambiar ! PS: E "2084" es un libre bravament merdic. Sabi pas cossí pòt gausar prene aquel títol se aquò's pas de l'arrogança.
lo jornalet patis d'una crisi grèu de regression infantila, 41,5 de febre : per justificar son islamofilia patologica -o qué chale d'èstre damnats de la terra, avenir dau genre uman ! sei jornalistas aujan pretendre que "denonciam las burqas dels autres, mas vesèm pas las nostras burqas "! la pression sociala que fai que nostras femnas son vestidas de burqas invesiblas perque volon èstre polidas, pas trop grossas, ben maquilhadas, depiladas e volon agradar ai mascles que siam! e en mai d'aquo serián lestas (prestas) a èsser de bonas maires ! mai capon de pasdiune, dins quente univers parallèl vivon aqueles periodistas foligauds ? se rendon pas compte que lei femnas musulmanas son embarradas dins seis ostaus, dins sei velas e dins un malhum masclista que fai d'elas d'èsser umans de segonda zona, que la liberacion de la femna trapejada per la charià ei l'urgenta necessitat dau mond islamic ! prou, coma l'escriu Pilar Rahola dins un obratge de referéncia ! n'i a pron ! en Europa coma de pertot dins lo mond lei femnas musulmanas son condemnadas a enfantar, un , dos tres, quatre, cinc sieis , sèt,, vuech nistons e belèu mai E Allah se congosta dins son paradis de pacotilha ! DOMENS QUE LEI NOSTRAS ESPERAN TRENTA, QUARANTA ANS PER METRE AU MONDE UN O DOS PICHOTS per assegurar lo minimon de nostra descendénça ! e nostra societat lei forçariá a ésser de bonas maires ?? per ieu, an rason de voguer èstre polidas, de se maquilhar e de se limitar dins son alimentacion sensa ésser anorexicas ; coneisson la fam per èstre magras ? patisson de mal d'esquinas per portar de talons ? e mestre DIiaforus periodista au jornalet se pausa serios la question: fan aquo de bon grat o ben obligadas per las circonstàncias ? e eu vei pas per carriera aquelas femnassas musulmanas grassas coma de tons vestidas de son uniforma mahometan que tirasson una ribambèla de nistons ? per estre equànime, ne vesi pereu de joinas força polidas e coquetas en despiech de cotilhons que lei tapan de la tèsta ai pès. coma que ne'n siegue, fenirem per èstre negat din lo palun de la demografia e viurem l'enfèrn islamic sus terra, coma lo denoncia Boualem Sansal dins son manific e terrorizant roman d'anticipacion 2083 inspîrat per Orwell; SANSAL, un escrivan argerian, un que crei plus a sa religion e que "nourri dans le sérail en connait les détours"
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari