editorial
La crisi coma oportunitat
Lo president de la Republica Francesa a agut d’afrontar la realitat e s’es vist obligat d’entreprene de mesuras d’estalvi budgetari. François Hollande a previst de redusir 30 miliards d’èuros en dos ans, una decision qu’aprigondís la siá crisi de popularitat e que l’enfonza mai encara dins los sondatges. La tòca del president es de limitar lo deficit a 3% e d’afrontar lo caumatge, qu’es ja arribat a mai de tres milions de caumaires. Mas la solucion sembla pas prèpa: tot indica que l’economia francesa creisserà solament de 0,8% pendent l’an que ven.
Amb las causas aital, es logic que lo president de França aja cercat de mesuras de contencion budgetària. Ça que la, cap de las mesuras afècta pas l’arquitectura administrativa e institucionala de la Republica. Dison qu’una crisi es una oportunitat, e aquesta es pas una excepcion. França poiriá aprofechar lo besonh imperiós d’executar una politica d’austeritat per far una prigonda reforma burocratica e administrativa. Per exemple, poiriá començar una autentica e ambiciosa reforma territoriala, que sarrèsse los limits administratius dels limits de las regions istoricas, culturalas e lingüisticas; e suprimiriá totes aqueles conselhs generals que son pas necessaris. Enfortir las regions e afeblir los departaments es una mesura urgenta e necessària: los conselhs generals son d’organismes tròp pichons per aplicar de politicas determinadas e son normalament d’endreches idonèus per i desvolopar lo caciquisme local.
De rebucada, Hollande poiriá aprovar una autentica descentralizacion administrativa: non solament dels simbòls, mas de las ressorsas economicas, del personal administratiu e de la capacitat legislativa. Los problèmas se resòlvon melhor se son afrontats per las administracions prèpas. Ne son la pròva Alemanha, Finlàndia, los Estats Units o Soïssa. Perqué França li cal èsser, totjorn, la granda excepcion? De regions fòrtas e operativas resolveràn melhor los problèmas de las gents, cercaràn d’investiments que limiten lo caumatge e decidiràn quinas politicas son mai utilas en cada moment. A l’encòp, los ciutadans veiràn aquelas administracions coma un esplech util per la lor vida vidanta e se fisaràn mai de la classa politica, que tròp sovent agachan vèrs París e non vèrs lo territòri ont son estats elegits.
Amb las causas aital, es logic que lo president de França aja cercat de mesuras de contencion budgetària. Ça que la, cap de las mesuras afècta pas l’arquitectura administrativa e institucionala de la Republica. Dison qu’una crisi es una oportunitat, e aquesta es pas una excepcion. França poiriá aprofechar lo besonh imperiós d’executar una politica d’austeritat per far una prigonda reforma burocratica e administrativa. Per exemple, poiriá començar una autentica e ambiciosa reforma territoriala, que sarrèsse los limits administratius dels limits de las regions istoricas, culturalas e lingüisticas; e suprimiriá totes aqueles conselhs generals que son pas necessaris. Enfortir las regions e afeblir los departaments es una mesura urgenta e necessària: los conselhs generals son d’organismes tròp pichons per aplicar de politicas determinadas e son normalament d’endreches idonèus per i desvolopar lo caciquisme local.
De rebucada, Hollande poiriá aprovar una autentica descentralizacion administrativa: non solament dels simbòls, mas de las ressorsas economicas, del personal administratiu e de la capacitat legislativa. Los problèmas se resòlvon melhor se son afrontats per las administracions prèpas. Ne son la pròva Alemanha, Finlàndia, los Estats Units o Soïssa. Perqué França li cal èsser, totjorn, la granda excepcion? De regions fòrtas e operativas resolveràn melhor los problèmas de las gents, cercaràn d’investiments que limiten lo caumatge e decidiràn quinas politicas son mai utilas en cada moment. A l’encòp, los ciutadans veiràn aquelas administracions coma un esplech util per la lor vida vidanta e se fisaràn mai de la classa politica, que tròp sovent agachan vèrs París e non vèrs lo territòri ont son estats elegits.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#9 Las talhas sus las transaccions i soi totalament favorable. Mès cal pas oblidar qu'avèm totes una responsabilitat personala dins aquela societat consumerista que viu largament al dessus de sos mejans.. Es tròp aisit de se dire que los problèmas venon d'endacòm mai.
#8 Una règla simpla quand se gerís lo budjècte unes pòbles sobeirans (e non pas tropeladas d'esclaus acatats per l'imperialisme mondial neoliberal) : cal pas despensar mens que çò necessari per que los pòbles contunhen de viure dignament. Aquò significa que cal tornar augmentar las beneficis dels estats en manlevant la monenda aquí ont s'amaga : dins los paradises fiscals, que se pòdon pro aisidament contrarotlar mercés a quina armada oficiala que siá — e sense discutidas estèrlas — e, mai que mai, a la font, sus cada transaccion borsièra. Gaireben 70% dels beneficis financièrs se fan sonque subre de transaccions borsièras desterritorializadas, e doncas desfiscalizadas. Cal impausar talhas de l'òrdre de 80% subre aquela mena de beneficis que los que los obtenon a pas levat lo det menel por los ganhar ! Pertot dins lo mond a l'encòp. Sens disctuda estèrla amb los agent-dreits (1% de la populacion mondiala). D'aquí estant, quitaràn totes de nos far cagar amb sansonhas coma "despensam mai que ganham…". Aurem alara cobrat pro moneda per tornar dignificar materialament e socialament cada ciutadan del mond. Las bancas devon servir los pòbles, e non pas çò contrari : es simple, non ?
Una règla simpla quand se gerís lo budjècte d'una familhòta : Cal pas despensar mai que çò que se ganha, jos pena de venir l'esclau del banquièr. La politica de rigor budgetària es una simpla question de sen per lo manten de nòstres dreches. Podem pas contunhar de viure ambe de deficits cronics coma se fa dumpièi tant d'annadas...
Seriá un bon començament, cambiar las regions artificialas per una reforma territoriala, "que sarrèsse los limits administratius dels limits de las regions istoricas, culturalas e lingüisticas", e tanben seriá una bona causa tirar les departaments artificials que servisson pas a res.
Jornalet a lançat l'idèa, caldriá que les politics d'Occitània i sosquèssen. Mai que mai, aqueles qu'an d'elegits.
Perqué França li cal èsser, totjorn, la granda excepcion ?
1) D'en primièr, pr'amor que França es un prat batalhièr de païses conqueses, e que los cal manténer sotmeses.
2) D'en segond, pr'amor qu'a copiar un modèl exterior, tant val que siá democratic, e non pas neoliberal e inegalitari.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari