editorial
Occitània, lo nom que se merita
Començàvem aquesta setmana que ven de passar amb una nòva plena d’esperança: Carole Delga e Carles Puigdemont an signat un acòrdi de cooperacion occitanocatalan que se materializarà l’estiu que ven dins los encastres de l’economia, de la lenga e la cultura de dos territòris occitanocatalans: lo Principat de Catalonha e Aran e la region qu’a pres lo nom d’Occitània. Vaquí l’embrion d’un futur projècte de bonaür pel país e per la solidaritat occitanocatalana.
Mentre que Delga e Puigdemont signavan aquel acòrdi a Narbona, en Malhòrca se’n signava un autre de pus grand, que deuriá inspirar las cinc regions administrativament francesas que pertòcan Occitània. Los conselhièrs de cultura del Principat de Catalonha, del País Valencian e de las Illas Balearas se prometián de collaborar en matèria de lenga e cultura catalanas, en tot signar la Declaracion de Palma, un tèxt qu’engatja las autoritats dels tres territòris a trabalhar per la lenga e la cultura comunas, que fixa un plan de trabalh e que ne detalha las accions per entreprene. Se tracta d’un eveniment istoric, que la societat civila de totes los Païses Catalans e las autoritats del Principat o demandavan dempuèi longtemps. Mas a calgut un cambiament politic al País Valencia e a las Illas Balearas, que son pas mai governadas per un executiu manifèstament catalanofòb.
Un engatjament aital es necite dins las cinc regions administrativas francesas que tòcan Occitània. Per ara, es estat possible al nivèl de l’Educacion dicha nacionala amb las doas regions mai occidentalas del país, çò qu’es ja quicòm d’enòrme. Mas ara cal anar un pauc pus luènh en çò que tanh als eveniments, espectacles, creacion, patrimòni, mèdias, politicas lingüisticas, etc. E sustot cal encoratjar l’engatjament de la societat civila amb de campanhas de sensibilizacion devèrs la cultura del país.
Sabèm qu’a l’ora d’ara, per Carole Delga e Alain Rousset serà complicat d’arribar a un acòrdi amb Christian Estrosi e Laurent Wauquiez, mentre que la region Centre-Val de Léger desconeis sa minoritat occitana. Mas cal començar. Foguèt pas brica de bon trabalhar amb los govèrns catalanofòbs del Partit Popular al País Valencian e a las Illas Balearas, mas fin finala, la societat civila a pres consciéncia e a quitament capitat de reversar aquels marrits govèrns.
La còla de Jornalet volèm saludar lo trabalh qu’a fach Carole Delga per la lenga e la cultura del país. En mai d’aquò li volèm demandar qu’ela e Alain Rousset ensagen, tantes còps coma caldrà, d’arribar a un acòrdi amb Estrosi e Wauquiez per l’unitat de la lenga e per metre en practica las politicas de besonh per sa recuperacion. En mai d’aquò, se poiriá estendre los acòrdis al Centre-Val de Léger, a Mónegue, a las Valadas e a la Val d’Aran. Sèm segurs qu’a Vielha aculhiràn amb los braces dobèrts totes los acòrdis tocant la lenga e la cultura occitanas.
La region que Delga n’es presidenta a pres lo nom d’Occitània e aquò li conferís una responsabilitat fòrça granda devèrs los autres territòris occitans.
Mentre que Delga e Puigdemont signavan aquel acòrdi a Narbona, en Malhòrca se’n signava un autre de pus grand, que deuriá inspirar las cinc regions administrativament francesas que pertòcan Occitània. Los conselhièrs de cultura del Principat de Catalonha, del País Valencian e de las Illas Balearas se prometián de collaborar en matèria de lenga e cultura catalanas, en tot signar la Declaracion de Palma, un tèxt qu’engatja las autoritats dels tres territòris a trabalhar per la lenga e la cultura comunas, que fixa un plan de trabalh e que ne detalha las accions per entreprene. Se tracta d’un eveniment istoric, que la societat civila de totes los Païses Catalans e las autoritats del Principat o demandavan dempuèi longtemps. Mas a calgut un cambiament politic al País Valencia e a las Illas Balearas, que son pas mai governadas per un executiu manifèstament catalanofòb.
Un engatjament aital es necite dins las cinc regions administrativas francesas que tòcan Occitània. Per ara, es estat possible al nivèl de l’Educacion dicha nacionala amb las doas regions mai occidentalas del país, çò qu’es ja quicòm d’enòrme. Mas ara cal anar un pauc pus luènh en çò que tanh als eveniments, espectacles, creacion, patrimòni, mèdias, politicas lingüisticas, etc. E sustot cal encoratjar l’engatjament de la societat civila amb de campanhas de sensibilizacion devèrs la cultura del país.
Sabèm qu’a l’ora d’ara, per Carole Delga e Alain Rousset serà complicat d’arribar a un acòrdi amb Christian Estrosi e Laurent Wauquiez, mentre que la region Centre-Val de Léger desconeis sa minoritat occitana. Mas cal començar. Foguèt pas brica de bon trabalhar amb los govèrns catalanofòbs del Partit Popular al País Valencian e a las Illas Balearas, mas fin finala, la societat civila a pres consciéncia e a quitament capitat de reversar aquels marrits govèrns.
La còla de Jornalet volèm saludar lo trabalh qu’a fach Carole Delga per la lenga e la cultura del país. En mai d’aquò li volèm demandar qu’ela e Alain Rousset ensagen, tantes còps coma caldrà, d’arribar a un acòrdi amb Estrosi e Wauquiez per l’unitat de la lenga e per metre en practica las politicas de besonh per sa recuperacion. En mai d’aquò, se poiriá estendre los acòrdis al Centre-Val de Léger, a Mónegue, a las Valadas e a la Val d’Aran. Sèm segurs qu’a Vielha aculhiràn amb los braces dobèrts totes los acòrdis tocant la lenga e la cultura occitanas.
La region que Delga n’es presidenta a pres lo nom d’Occitània e aquò li conferís una responsabilitat fòrça granda devèrs los autres territòris occitans.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#1 Los Catalans non an pas 100 ans d'avança subre nosautres : An cinc sègle d'Espanhiolisme subre l'esquina, mentre que nosautres n'avèm uèit de fancisme : e aquò fa tota la diferéncia. Fintatz un pac los degalh qu'a provocat subre la lenga catalana "en avança de cent ans" l'annexion de Rosselhon a la corona de França (quatre sègles son que…)
Se trapa que, aqueste dissabte sus Frons' Intèr, a la fin d'un reportatge sus la filièra fusta lo parlaire, plan inspirat coma son sus la ràdio-de-referéncia, clavèt en disent quicòm coma: "... et ce n'était pas du bois pour le bûcher de Montsegur". Es que la region es al corrent? Es que lo conselh departamental d'Arièja a protestat? Òm pòt imaginar çò que seriá arribat amb un reportatge sus lo gas en clavant amb una allusion a Auschwitz.
Una bona remarca per mostrar la via a las autras regions d'Occitània. Se tròba que los catalans an totjorn un sègle d'avança sus nosautres... Mas ambe l'ajuda dels Auvernhats , dels lemosins , dels provençals, de Delga e de Rousset, l'Estrosi e lo Wauquiez benlèu poiràn ausir la votz dels aujòl?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari