editorial
Lo vaudevila de l’eleccion presidenciala francesa
La campanha de l’eleccion presidenciala francesa es venguda un vertadièr vaudevila. Lo primièr torn serà dins mens de dos meses e los dos candidats màgers son tocats per d’escàndols de corrupcion. En mai d’aquò, la reaccion dels candidats es de se pretendre de victimas de maquinacions politicas o mediaticas. Fillon se ditz victima d’un “assassinat politic” del temps que semblariá que se vòl suicidar a la faiçon dels kamikazes e que pèrd de mai en mai de sostens. De son latz, Le Pen, dins lo pus blos estil faissista, contèsta la justícia e gausa quitament menaçar los jutges, se ven presidenta.
La situacion es inedita perque tòca los dos candidats màgers de la corsa a l’Elisi. Mas corrupcion e marridas practicas d’aquela mena son pas raras dins la politica francesa. “Los conflictes d’interès, lo nepotisme, las pòrtas giratòrias, los emplecs simultanèus dins las entrepresas privadas e lo sector public, son de practicas abitualas”, çò assegura lo sociològ Nicolas Framont dins son libre Los candidats del sistèma[1], que pareisserà lo 14 de març que ven.
Fillon ganhèt la primària amb un discors de superioritat morala davant Juppé e Sarkozy, qu’èran tocats per d’afars de corrupcion. En mai d’aquò, Fillon preconizava l’austeritat per los paures, la reduccion de la despensa publica e l’eliminacion de 500 000 emplecs publics. L’indignacion sociala es, doncas, plan logica.
Le Pen es determinada a profechar de l’espelida del populisme. Coma se passèt als Estats Units amb l’eleccion de Trump, un fum de ciutadans indignats vòlon quicòm de diferent dels politics abituals. Aquò Marine Le Pen o sap e se’n servís per promòure son discors ultrafrancista, supremacista e racista. E se sèm pas capables de bastir de politicas alternativas progressistas, aquel populisme talament pròche del modèl faissista aurà de mai en mai de poder, e nos sarrarem d’una situacion semblabla a las dels ans 1930, tornarmai coma consequéncia d’una crisi economica.
[1] FRAMONT, Nicolas. Les candidats du système. Le Bord de l’eau, 2017. 162 paginas 15,40 èuros.
La situacion es inedita perque tòca los dos candidats màgers de la corsa a l’Elisi. Mas corrupcion e marridas practicas d’aquela mena son pas raras dins la politica francesa. “Los conflictes d’interès, lo nepotisme, las pòrtas giratòrias, los emplecs simultanèus dins las entrepresas privadas e lo sector public, son de practicas abitualas”, çò assegura lo sociològ Nicolas Framont dins son libre Los candidats del sistèma[1], que pareisserà lo 14 de març que ven.
Fillon ganhèt la primària amb un discors de superioritat morala davant Juppé e Sarkozy, qu’èran tocats per d’afars de corrupcion. En mai d’aquò, Fillon preconizava l’austeritat per los paures, la reduccion de la despensa publica e l’eliminacion de 500 000 emplecs publics. L’indignacion sociala es, doncas, plan logica.
Le Pen es determinada a profechar de l’espelida del populisme. Coma se passèt als Estats Units amb l’eleccion de Trump, un fum de ciutadans indignats vòlon quicòm de diferent dels politics abituals. Aquò Marine Le Pen o sap e se’n servís per promòure son discors ultrafrancista, supremacista e racista. E se sèm pas capables de bastir de politicas alternativas progressistas, aquel populisme talament pròche del modèl faissista aurà de mai en mai de poder, e nos sarrarem d’una situacion semblabla a las dels ans 1930, tornarmai coma consequéncia d’una crisi economica.
[1] FRAMONT, Nicolas. Les candidats du système. Le Bord de l’eau, 2017. 162 paginas 15,40 èuros.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
La democracia es pas ce que vivèm ara, fotre non pas ! Semblan los candidats que se tròvan dinc una cort de recreança de còps que i a. Pietadós ! Vergonhós ! Nos faudriá una democracia coma se practica dinc una associacion "Lei 1901" onte la societat fariá País, coma a Calandreta fasèm Escòla ensems.
E per ce qu'es de la Le Pen, l'article es pas ges neutre. Aquel que l'escriu assumís sas opinions e tant mièlhs, basta que respècte l'opinion dals autres. La miuna es facha : aquela femna bastís son programa sus l'ideologia d'una França "blanca-franchimanda-catolica-cambajon" per saecula saeculorum. Amai digue de còps que i a de causas vraias (coma totes ne'n savon dire), las argumentan mau. E de tot biais, son ideologia o gasta tot.
Mès lo FN es considerat coma un partit legau. Se d'istorians non ideoligizats an pogut provar istoricament e objectivament que lo FN es un partit dangieirós per la patz civica, coma vai qu'aqueste siágue pancara dissòut de la vida politica republicana ? La sola respònsa que me vengue, es que sèrv d'arbitre a las doas tendenças politicas de l'exagòne (quand se sarran los enterès electoraus), jogant ansin son rònle de diablatàs, de babau o ben d'acanalaire dau conflitge popular. Ai ai ai...
Se fai temps que virem un capitolàs de l'Istòria, que n'i a pro. Per còntra, coma desrevelhar una societat atupida per son materialisme e son endividualisme ?
Aquesta situacion fa partida de l'excepcion francesa. Lo sistèma monarquic republican consistís a donar gaireben totes los poders a un òme providencial. Foncciona mai o mens coma una religion. Vist d'un punt de vista democratic aqueste " vaudeville " sembla una anomalia. Los franceses dison que n'an un sadol de la classa politica . Mas soi pas convençut que los franceses vòlgan abandonar l'eleccion del rei republican per un regim democratic amb de contrapoders. Lo bonapartisme e lo nacionalisme francimand autoritari se pòrtan plan tant al nivèl dels politics coma dins la societat francesa.
I a dos mots que definisson plan França perque son pròpriament franceses, tant que son pas aisits de revirar dins mantunas lengas. Son "vaudeville" e "chauvin". Anatz saupre per qué! Deu èsser per aquò de l'idiosincrasia del francés.
E òc ! Los còps de gulas, las pòrtas batudas, las promessas bramadas e los reviraments… tot del vaudevila (o vaudevire?!). Manca pas que l'istòria de cuol, mas per aquò deuriam pas esperar gaire.
Çò estonant es que Fillion se sentissiá plan al dessús dels autres al nivèl de la morala… que deu èsser pels autres !!! Non, son pas totes poirits.
La revelacion seguent serà sus l'entoratge del Macron?...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari