Lo procès independentista de Catalonha es fruch d’una tièra de mobilizacions ciutadanas enòrmas qu’an quitament reüssit a marcar l’agenda del Parlament, dels elegits e del govèrn de la Generalitat. Mas en Aran, aquelas mobilizacions son estadas fòrça modèstas, çò qu’es pas estranh se prenèm en compte que lo país de cap de Garona es pas un país catalan mas occitan. Pasmens, çò que se passa en Catalonha aurà de consequéncias en Aran, e los araneses deuràn decidir lor avenir coma o faguèron en 1313 amb la Querimònia se vòlon pas tornar viure la situacion de 1839 quand l’estat espanhòl aboliguèt las institucions aranesas.
 
Atal o an vist las divèrsas personalitats de la Val d’Aran qu’an publicat lo dich “Manifèst de Les” en reclamant que las institucions aranesas s’engatgen pel referendum d’independéncia del 1r d’octòbre. Aquel manifèst, que se presentarà dimècres 30 d'agost a Vielha, demanda a las institucions del país que garentiscan la dobertura dels locals de vòte e permetan de votar. En mai d’aquò, demanda a las institucions catalanas d’acceptar las decisions que prenga lo pòble aranés.
 
Mas la posicion dels partits araneses màgers sembla d’ignorar aquel manifèst. D’un caire, Convergéncia Democratica Aranesa a comunicat publicament que dona “libertat entà hèr çò que considèren oportun” a cadun de sos elegits, militants e simpatizants, sens especificar se se garentirà lo drech de vòte pels que voldràn votar. D’autre caire Unitat d’Aran a manifestat son oposicion al referendum pr’amor que “non vò renonciar ne a Catalonha ne ara rèsta d’Espanha, e qu’ac vò hèr per miei dera unica via possibla en democràcia: eth dialòg, eth pacte e eth respècte ar estat de dret”. Lo partit, sòci del PSÒE espanhòl, considèra illegal lo referendum e sos dirigents an anonciat que permetràn pas que se tenga lo vòte dins los locals municipals. En mai d’aquò, los principals dirigents del partit publican suls rets socials d’informacions eissidas de cèrts mèdias antiindependentistas que mòstran, o ensajan de mostrar, un imatge fals de Catalonha presentada coma un país ont se perseguís lo mond que parlan espanhòl e ont los mèdias e l’educacion son contrarotlats per una sòrta de poder totalitari que vòl impausar son projècte nacionalista.
 
Totun, la còla de Jornalet saludam lo Manifèst de Les en tot esperar amb fisança que quand serà l’ora, lo pòble aranés serà ben capable de decidir amb intelligéncia per tal de preservar sas institucions pròprias, son còrs de pompièrs, son sistèma educatiu, l’occitan lenga oficiala, lo drech civil aranés... En mai d’aquò, s’Aran un jorn fa partida d’una nòva republica fruch del procès independentista, nos batrem per qu’aquela republica siá binacionala occitanocatalana e prenga lo nom de Republica de Catalonha e Aran.